El pacte nacional per a la recerca i la innovació (PNRI) ja és una realitat. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, el presentava la setmana passada. Un document que es basa en el treball realitzat per un grup d’experts que marca les que han d’ésser les línies mestres de l’estratègia i el pla d’acció que en matèria d’innovació i recerca Catalunya ha de seguir en el curt i mitjà termini. I que des d’aquesta columna ja vàrem fer-ne ressò a principis del mes de maig passat quan aquest document de bases va saltar a la llum pública.
Ha estat un procés laboriós, llarg i no exempt de dificultats. De moment, però, el govern ja ha fixat el que ha d’ésser el full de ruta per a la recerca i la innovació d’aquest país. Esperem i desitgem que la resta de forces polítiques, així com els agents socials, econòmics i acadèmics també s’hi afegeixin per tal d’arribar a la consecució de les importants fites que en aquest s’hi dissenyen.
Que el futur passa per la recerca, la innovació i la tecnologia és una evidència que, avui en dia, no hauria de sorprendre gaire el personal. És per aquesta raó que l’objectiu és fer d’aquest àmbit el motor de l’economia del país i fer de Catalunya una referència a nivell europeu i, si pot ésser, mundial. Com diria aquell, quan més lluny es fixi l’horitzó, més lluny s’arribarà tot i el necessari realisme que cal tenir. Amb el PNRI, la primera petita passa ja s’ha fet. Ara falta que després d’aquesta passa n’hi hagi d’altres –i altres…- i que el país vagi agafant ritme i la necessària velocitat, en la direcció correcta, cap al seu objectiu d’ésser un referent quant a recerca i innovació.
L’altre dia sentia unes declaracions de la directora general d’Acc10 on afirmava que aquells països que tenen millor qualitat de vida i un nivell de benestar més elevat són aquells que també són capdavanters pel que fa a la inversió en recerca i innovació. És del tot cert. Finlàndia i Suècia responen a aquest model. Països que destinen importants partides a la inversió en R+D (al voltant del 3,5%) i que es troben, entre d’altres, també al capdavant en educació (com ho reflexa el darrer informe PISA) o en sanitat, amb el que això significa: disposar d’un molt alt nivell de benestar i qualitat de vida. Per tant, tot i les diferències, crec que és assenyat que Catalunya s’emmiralli en aquests països per tal de progressar i avançar com a col•lectiu, com a poble. Però cal també fermesa, esforç i sacrifici per tirar endavant aquest projecte de màxims. No només paraules, sinó que també acords i consens per a totes les parts del país implicades. I el govern, òbviament, com a màxim responsable ha de tirar del carro i tractar d’assolir aquest important repte. Que així sia!
