La majoria de partits del país estan en època congressual. O bé, estan a punt de celebrar-lo -cas de Convergència i el PSC, per exemple- o, com és el cas d'Esquerra, l'acaben de fer amb les conseqüències, resultats i altres conclusions que tot congrés té per a qualsevol formació política i, sobre les quals, la totalitat de mitjans de comunicació del país n'han anat plens aquests dies. Però més enllà dels noms i els càrrecs, un congrés, com a màxim òrgan de decisió d'un partit, és una trobada per al debat, el diàleg, el contacte i la relació entre militants que permet fixar-hi i aprovar-hi l'estratègia, l'estructura organitzativa i les propostes principals de la formació i debatre i posicionar-se al voltant de les principals qüestions que afecten a la ciutadania i al país, com puguin ésser l'economia, la política social, les noves tecnologies, l'autogovern, la sanitat, l'educació, el finançament...
En un món globalitzat i, cada cop, més enfocat cap a les noves tecnologies i Internet, el món de la política no pot girar l'esquena a aquesta realitat cada dia més i més viva. I, tenint en compte que la majoria de formacions polítiques catalanes es troben en un període de debat, és un bon moment per parlar-ne, opinar-ne i fer-ne reflexions. D'aquí que, el passat cap de setmana el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va celebrar un debat sota el títol "PSC i la web 2.0". Una trobada de diàleg i reflexió que va acollir aquells militants socialistes catalans més interessats en les noves potencialitats que Internet està proporcionant i que va permetre discutir i debatre sobre com aprofitar des de la política tot aquest món web 2.0 per les possibilitats que ofereix. La blogosfera catalana -molt més activa, comparativament parlant, que l'espanyola- així com les noves xarxes socials -Facebook, Twitter, MySpace...- foren el centre de debat de la jornada. Unes eines que suposen un nou context per a la política ja que permeten el contacte diari entre els polítics i la ciutadania, sense filtres i intermediaris i, per tant, l'arribada del missatge en ambdós sentits sense interferències i modulacions, que el puguin modificar o alterar. Un nou canal de comunicació del que cal treure'n tot el suc per apropar la ciutadania a la política i reduir el distanciament i la desafecció que, en aquests moments, genera la gestió de la cosa pública envers la majoria de la gent.
Una iniciativa que evidencia que la xarxa i, més concretament, les noves possibilitats que s'hi van desenvolupant, no passen desapercebudes per a la nostra classe política. I més, quan com aquest cas, poden conduir a fer un tipus de política innovadora, moderna, més propera a la ciutadania i que pugui millorar la imatge que els ciutadans i les ciutadanes en tenen. És qüestió d'aprofitar-ho i canviar la percepció que la gent en té en base a, entre d'altres, treure partit de les noves potencialitats de la xarxa.
