Sentia unes declaracions del conseller de Governació Joan Puigcercós que recalcaven l’excessiu nombre de dies que es necessiten per donar d’alta una empresa en aquest país. El conseller xifrava en 42, els dies necessaris de mitjana per constituir un negoci. Una dada que constata la dificultat burocràtica lIigada al fet de crear una empresa. I, per altra banda, reconeixia que calia reduir-ho, ja que d’això en depenia el fet d’ésser competitius. Un postulat que anava en la mateixa direcció que una de les propostes electorals del seu partit, Esquerra Republicana, formulada durant la darrera campanya electoral al Parlament.
Aquesta consistia en la creació de la figura del tutor d’empresa amb l’objectiu de facilitar al màxim tota la tramitació que un empresari ha de realitzar per tal de formalitzar la creació d’una empresa. Però més enllà de la viabilitat d’aquesta figura, existeix la fórmula de l’administració electrònica. L’administració electrònica, també coneguda com a administració-e, consisteix en una nova forma d’entendre, un nou concepte, de l’administració. És l’aplicació de l’administració a la xarxa, al món virtual. I, per tant, suposa oferir a la ciutadania una nova finestra per interactuar amb l’administració pública a través d’aquest nou mitjà que és Internet. Amb totes les potencialitats i millores que les noves tecnologies ofereixen. Una eina que, a mesura que la gent la vagi emprant i es vagi desenvolupant, esdevindrà una manera d’agilitzar, donar eficàcia i rapidesa als tràmits i les gestions que a nivell particular o professional que els ciutadans d’aquest país han de dur a terme, ja sigui per pagar un simple impost o bé per constituir el seu negoci. A banda de la comoditat que suposa realitzar-ho des de la pròpia llar i sense necessitat de desplaçar-se.
A hores d’ara, ens trobem en una fase força incipient quant els serveis oferts per aquesta. I és aquí, on el govern ha d’incidir-hi. Potenciar-la i impulsar-la és un repte que cal abordar ja, per tal de proporcionar més benestar i qualitat de vida al conjunt de la ciutadania. I l’exemple de països com la Xina, les Filipines o l’Índia, que lideren les estratègies i els serveis associats a l’administració-e a nivell mundial, ens pot anar d’allò més bé.
En la línia de l’administració-e i amb l’aparició de la televisió digital terrestre (TDT) sorgeix l'administració-t, una altra finestra que permet la interacció entre l’administració i la ciutadania. La TDT, a més de significar més canals de televisió i una millora de la qualitat de la imatge i el so, ofereix la característica de la interactivitat, dels serveis interactius. El ciutadà a través del seu televisor pot posar-se en contacte i comunicar-se, per exemple, amb l’administració.
Una comunicació, una interactivitat, que fa possible que la gent pugui realitzar gestions i tràmits mitjançant el seu aparell de televisió. Uns serveis interactius que aniran a més, tan bon punt aquest sistema s’estabilitzi i es consolidi. Un mitjà, la televisió, que posseeix un grau de penetració en les llars d’aquest país molt més elevat que l’ordinador amb connexió a Internet. I que, a més, no porta incorporats tots els inconvenients, les càrregues, etcètera que l’ordinador sí que porta per a la població amb una edat més alta. D’aquí que, tant l’administració-t com l’administració-e constitueixen dues maneres tecnològiques de proporcionar a la ciutadania una administració més àgil, més ràpida, més útil i més eficaç.
