Ara fa uns dies, la principal empresa de telecomunicacions que opera en aquest país esbombava el seu projecte de millora de la banda ampla a Catalunya. L'anunci es produïa en el marc d'una conferència que pretenia fer una radiografia de l'estat de l'art de les noves tecnologies i la societat de la informació en el conjunt de l'Estat. L'empresa es comprometia a invertir 1800 milions d'euros per ampliar, transformar i engrandir la capacitat de la seva xarxa destinada a proporcionar el servei de banda ampla fix i mòbil amb l'objectiu de poder satisfer l'increment de demanda que es preveu per als propers anys.

Una notícia que cal valorar positivament i que s'afegeix a altres iniciatives que el sector privat ha presentat per tal de potenciar l'àmbit de les telecomunicacions a Catalunya. Pel que fa a les nostres administracions públiques, cal dir que també estan duent a terme projectes per portar la banda ampla a totes les contrades del país, com és el cas de la banda ampla rural o la constitució i creació de l'operador de telecomunicacions neutre. Accions que tenen com a finalitat palliar els dèficits que en matèria de telecomunicacions pateix el nostre país. Però més enllà d'això, cal precisar bé la importància real d'aquests serveis. En plena eclosió tecnològica, on la societat de la informació determinarà el creixement social i econòmic dels diferents països, aquests serveis són, francament, imprescindibles, imperatius i, per tant, han d'estar a l'abast de tota la població i, a més, en unes condicions adients quant al seu preu, capacitat... És per aquesta raó que els serveis de telecomunicacions, com és el cas de la telefonia mòbil o la connexió a Internet, cal que siguin considerats com a bàsics i universals. Les persones hem de tenir drets tecnològics fonamentals associats a aquests serveis com succeeix amb el gas, l'electricitat i l'aigua. En el cas de la connexió a la xarxa, a Suècia i Finlàndia, per exemple, ja s'estan oferint 100 Mbps i, a més, a un preu força assequible. No pot ésser que encara avui, a Catalunya, es puguin produir situacions on hi hagi la impossibilitat de connectar-se a la xarxa o amb unes condicions que no són les apropiades, com succeeix en determinats municipis, viles o polígons industrials del nostre país. Si de veritat, volem tenir un paper en l'economia del coneixement, cal arromangar-se i capgirar aquesta situació. El nostre futur hi està en joc. Des d'aquesta secció creiem escaient reivindicar amb força aquest aspecte tan cabdal per a la nostra societat. Ho hem fet, ho fem i ho farem ja que cal tenir-lo ben present, conscienciar a tothom i instar a les companyies i a les administracions per tal que treballin i dissenyin una estratègia conjunta per tal de resoldre aquesta situació que està patint el nostre país.