Fa unes setmanes, el cronista denunciava des d'aquest espai els problemes de cobertura quant a telefonia mòbil que determinades localitats del país -principalment de la Costa Brava i la Costa Daurada- estan patint, especialment durant aquests mesos d'estiu. Els entesos en la qüestió troben com a causes de la situació l'afluència massiva de turistes -i, conseqüentment, la demanda de més trucades que s'experimenta- que aquests indrets reben i la manca de suficients antenes de telefonia mòbil per donar servei a la població existent i a la que s'aglutina durant aquesta època. Una situació que és diametralment oposada a la que es viu a Tarragona.
Allà, l'alcalde ha hagut de suspendre la concessió de més llicències per a la instal.lació d'antenes per a mòbils degut al malestar que ha aflorat en la seva ciutadania, com a conseqüència del gran nombre d'aparells d'aquest tipus que inunden els terrats, sostres, teulades, dels edificis de la capital tarragonina. La idea, segons fonts municipals, és efectuar una anàlisi de l'estat -classificar i quantificar les antenes existents al municipi- per procedir a la regulació de la situació. Aquesta inundació del paisatge urbà, també es pot visualitzar en altres capitals del país. Grans antenes que copen les parts més altes dels edificis. Quelcom que reflecteix la desigualtat, el desequilibri, que es produeix, a hores d'ara, al país en relació a aquest aspecte. Localitats amb un excés d'antenes en contraposició amb altres indrets que posseeixen un dèficit d'aquestes, amb les conseqüències negatives que aquest fet proporciona als diferents llocs. Tot i això, el que sí que es pot afirmar, segons comenten els experts, és que amb el nombre actual d'antenes destinades a la telefonia mòbil que hi ha a Catalunya, es podria donar cobertura aproximadament al doble de les dimensions del Principat.
Els ajuntaments, els consistoris municipals, són els responsables d'atorgar les llicències a les companyies del sector per a la col.locació de les antenes als municipis que administren. La competència, la facultat, per tant, és en mans de l'administració local. Una administració que ha de sospesar, per una banda, els interessos de les companyies i, per l'altra, els de la ciutadania a l'hora de pronunciar-se i concedir o denegar el permís a l'operadora en qüestió. Una tasca àrdua, la resolució de la qual, en molts casos, no agrada a tots els implicats. És allò de què no sempre plou a gust de tothom.
Arran de la situació en què es troba el nostre país en relació al sector, han aparegut algunes plataformes que reivindiquen la no col.locació de més antenes en les nostres viles i ciutats o d'altres que demanen que hi hagi una regulació, un millor control del sector. Una reivindicació que no s'atura aquí sinó que demana també la implicació del Parlament per tal que s'actuï sobre la matèria a nivell nacional i no a escala local. Una demanda a la qual cal donar suport en pro dels interessos de totes les parts implicades: la ciutadania i les companyies de telecomunicacions. En aquesta línia, seria aconsellable tenir ben identificades totes les antenes que tenim al llarg i ample del Principat per tal de procedir a la seva regulació i a exercir un control molt més acurat, rigorós i precís. Una regulació que també hauria de tenir en compte l'impacte que aquestes provoquen sobre els municipis quant al paisatge, en relació a la salut dels seus habitants i a les recomanacions sobre les seves emissions, estipulades pels organismes europeus competents en la matèria i que són considerablement més baixes que les exigides pel govern català. Esmentades emissions, actualment, poden ésser consultades mitjançant una eina, accessible a través d'Internet a l'adreça http://www15.gencat.net/pres_mratm/AppJava/, que fa poc temps que s'ha posat a disposició de la ciutadania.
