El futbol és l’esport rei al nostre país, com succeeix a molts altres països del món. És quelcom més que un esport. És present en molts àmbits o aspectes de la nostra realitat on la majoria d’esports tenen una presència molt minsa: social, polític, ... d’una manera molt clara i visible i pot produir, entre d’altres, mobilitzacions, riuades humanes i esdevenir el tema central de conversa quan algun equip guanya algun partit o títol rellevant. Un fet, el de la mobilització, poc usual en la nostra societat actual on aquesta capacitat, la de la mobilització, és força escadussera, amb l’excepció del futbol i, més concretament, en aquest país, de les grans victòries del Barça.
D’altra banda, també mou quantitats ingents de diners: les xifres milionàries que perceben els jugadors, les quantitats gastades en traspassos, els milions que costa comprar els drets televisius dels clubs capdavanters, els pressupostos de les plantilles, etcètera. Xifres astronòmiques que moltes vegades poden veure’s afectades per decisions arbitrals errònies.
L’àrbitre encara, en plena eclosió de la tecnologia i de les noves tecnologies, continua tenint el paper decisiu. Del seu encert o de les seves equivocacions depenen en gran mesura, encara avui, el resultat de partits, d’eliminatòries o, fins i tot, de títols. Massa càrrega, massa responsabilitat per a l’ull, el criteri d’un ésser humà. L’altre dia tornà a passar. Una mala interpretació d’una jugada puntual d’un matx, va capgirar-ne el resultat. Com és possible que amb tants diners que s’hi inverteixen, encara puguin succeir coses d’aquests tipus?, es preguntava un espectador. La raó és simple: l’ésser humà pot equivocar-se per molt clara que sembli la situació. El problema però, no és aquest. És que les màximes instàncies d’aquesta disciplina esportiva no vulguin posar-hi solució.
Avui en dia, la tecnologia està en un punt molt àlgid i podria ésser un mecanisme de recolzament altament satisfactori en situacions o moments força complicats i compromesos. Em refereixo a situacions excepcionals com gols fantasmes, agressions, mans, etcètera. No es tractaria d’aturar el partit constantment sinó que només en casos puntuals i decisius, per analitzar-ho més detingudament i amb ajut de la tecnologia. De fet, les males llengües comenten que l’expulsió de Zidane a les semifinals de la darrera Copa del Món de futbol va produir-se gràcies a què el quart àrbitre va veure la repetició de la jugada en un monitor que tenia molt a prop. A més, en altres esports, com per exemple el futbol americà, la tecnologia s’hi ha introduït per tal de prendre la millor decisió davant de jugades decisives i que poden propiciar un canvi en el signe del partit.
I, conseqüentment, la pregunta seria: Per què no passa al futbol? Quins obscurs interessos existeixen per no introduir-la-hi? Estem immersos en una realitat altament tecnològica. La tecnologia és present arreu, en el nostre dia a dia. Cada dia les nostres accions quotidianes estan més i més impregnades de tecnologia. Però no només la tecnologia ens afecta a nivell individual. Les organitzacions, les empreses, els negocis també pateixen els efectes de l’era tecnològica. La tecnologia s’ha convertit en l’element diferenciador, el que proporciona que una empresa sigui o no competitiva en el món global d’avui. I això, òbviament, és cadbal per al seu futur.
D’aquí que, avui en dia, pretendre que una empresa sigui viable sense tenir en consideració l’element tecnològic, és quelcom incompatible. I, per contra, en el món del futbol on hi ha molts interessos i les xifres de diners que s’hi mouen poden posar els pèls de punta a qualsevol, ni tan sols s’ho estan plantejant. Les justificacions sempre són de la mateixa índole: aturaria massa el joc, li trauria el morbo, ... Res més lluny de la realitat. Per casos excepcionals, com els que abans s’han esmentat, caldria emprar-la. Es guanyaria en criteri, en equitat, en encert i, el que és més important, davant de decisions transcendentals el factor humà no podria incidir-hi i decantar equivocadament la balança. És per això que em pregunto, per què estan renyits la tecnologia i el futbol?
