La setmana passada, abans de començar les vacances de Nadal, el govern de la Generalitat de Catalunya va organitzar un acte adreçat a tots els científics, investigadors i tecnòlegs catalans que, hores d'ara, es guanyen les garrofes fora del país. En aquest, on hi assistí una representació força notòria d'aquests esmentats investigadors, el president català va voler explicitar la nova política que el govern català està desenvolupant respecte a aquesta qüestió per tal d'evitar la fugida dels professionals catalans d'alt nivell cap a altres països per dur a terme la seva activitat. L'objectiu de la trobada fou enviar un missatge clar i entenedor a la totalitat d'aquest col·lectiu, en el sentit que a Catalunya estan canviant les coses, i que ja no hi ha cap raó o argument que justifiqui que hagin de desenvolupar la seva carrera professionals fora del país.
La retenció del talent és un dels aspectes que tracta el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), aprovat pel govern ara fa uns mesos. El fet d'impedir la fugida del país d'aquells investigadors i professionals brillants és un punt essencial per a qualsevol societat moderna i desenvolupada. I no només dels propis del país sinó que també ha d'apostar per atreure tots aquells cervells que, en el nostre cas, tot i no ésser catalans vulguin desenvolupar la seva activitat professional al nostre país, a Catalunya. D'aquí que sigui del tot lògic i coherent que es destinin recursos i es duguin a terme accions per tal d'assolir aquest propòsit. I, en aquest aspecte, totes les mesures que es puguin realitzar mai seran suficients pels rèdits que, a la llarga, podrien suposar per a tots i per al país, en general.
Tothom sap que Catalunya ha estat un exportador net de científics, metges i investigadors. Els nostres professionals més guardonats sempre han desenvolupat la seva carrera professional a l'estranger, i això, malauradament, encara no ha canviat, a dia d'avui. I per fer-ho -tot i les bones intencions- les coses no seran fàcils. Cal canviar les condicions estructurals, donar un cop d'efecte a la situació de la investigació i la recerca per tal d'oferir programes de recerca interessants i adaptats als nous investigadors i a aquells que ho estan fent fora de les nostres fronteres. En aquesta tessitura, universitat, empresa i govern han d'anar de la mà, a l'uníson i fer possible aquesta nova realitat per a la recerca en el nostre país.
La recerca també és innovació, quan aquesta es porta a l'empresa, al sector privat. I no cal dir que innovació, a l'igual que altres conceptes com la internacionalització o la col·laboració (clusterització), són cabdals per a les empreses, avui en dia. Per tant, cal mimar la recerca i això, entre d'altres, es fa afavorint la situació de tots els àmbits relacionats amb aquesta i de tots aquells que hi treballen. Mesures en aquesta direcció evitaran la marxa d'investigadors i, fins i tot, contribuiran a fer possible que altres tornin. Esperem que les accions que s'estan duent a terme permetin un canvi d'inèrcia que signifiqui la retenció dels nous cervells que vagin sorgint, la recuperació dels nostres investigadors amb talent que, actualment, estan treballant a l'estranger i l'atracció d'altres cervells no nacionals que desenvolupen la seva recerca fora de Catalunya.
