També l'aposta, tot i les dificultats, per la recerca, per la captació de talent internacional amb programes d'èxit com ICREA, infraestructures tecnològiques de primera magnitud com és el cas del sincrotró Alba o el supercomputador Marenostrum, importants clústers com el de la biotecnologia, hospitals i professionals de la medicina que són exponents i referents de les seves especialitats a escala mundial, universitats i escoles de negoci reconegudes i amb prestigi, multinacionals amb una forta presència al nostre país com és el cas de T-Systems, BASF, Siemens, Alstom, Telefónica, Indra, Gas Natural, Microsoft, Seat, Nissan, etcètera, emprenedors, parcs i centres tecnològics, un sector turístic potent, una presència significativa a la xarxa d'Internet.

I el que és el més transcendental, milions de ciutadans i ciutadanes que, cada dia, amb el seu esforç i la seva feina, treballen i generen riquesa per al país ja sigui com a assalariats o com a autònoms. Aquests són només uns quants exemples que evidencien certes fortaleses del país en l'economia catalana. Aleshores, la pregunta que hom es fa seria per què ens trobem en una situació tan precària? Per què ens costa tant arribar a final de mes i l'administració catalana no pot pagar a escoles, hospitals, institucions i organismens i associacions de caire social allò que els hi toca? Per què la caixa està tan buida?
Catalunya és un país al qual li estan xuclant la sang i per aquesta raó les coses ens estan anant tan malament
La resposta a tot això és força òbvia. La crisi està sent molt severa i la falta de liquiditat, de crèdit que proporcionaven bancs i caixes ha desaparegut. La cosa, però, no s'acaba aquí. La bombolla immobiliària també n'ha estat responsable. Però més enllà d'això, hi han més coses i cal dir-les, cal expressar-les amb tota la fermesa i la rotunditat. Tot i la crisi global existent, Catalunya genera, però no gestiona la seva riquesa. Aquest és el nostre gran drama: treballar, pencar, fer les coses raonablement bé, però no poder gestionar els nostres guanys. Tenim una fuita que ens llastra el nostre creixement, la nostra viabilitat com a economia i, també, com a país. Ens estem ofegant i cal reaccionar –sembla ésser que ho estem començant a fer.

Catalunya és un país al qual li estan xuclant la sang i per aquesta raó les coses ens estan anant tan malament. No ens ho podem continuar permetent. El futur de la nostra gent, dels nostres fills, de les properes generacions de catalans i catalanes està en risc. El nostre nivell de benestar, la nostra qualitat de vida, els serveis que rebem estan en un important estat d'alerta màxima. Hem d'aturar l'hemorràgia.

Ni la por, ni les amenaces, ni els insults, ni els interessos d'uns pocs, ni les mentides i les bajanades poden fer res contra la raó, el seny, la fermesa, la dignitat, la voluntat i la determinació de tot un poble. Catalunya és una nació mil·lenària, amb prou empenta econòmica i social per tirar endavant. Un país vertebrat per una llengua i una cultura que el cohesiona i que li dóna nervi, impuls i fortalesa. Ara és l'hora de la veritat i no s'hi val a badar!