Ara fa uns dies que es va donar a conèixer a través dels mitjans de comunicació la notícia que les exportacions catalanes a nivell internacional havien superat les efectuades a la resta de l'Estat. Una dada molt significativa i que representa un canvi important en les exportacions del nostre país, molt avesades històricament a Espanya.
També s'ha sabut recentment que les exportacions de l'àrea metropolitana de Barcelona, la punta de llança de l'economia catalana, han estat superiors a les de la Comunitat de Madrid. I en aquest mateix ordre de coses, un altre dels suposats pilars de l'economia del coneixement i del valor afegit, la innovació i la recerca, han fet un salt i han col•locat Barcelona i la seva corona en una posició privilegiada a nivell estatal.
En aquesta tessitura, no m'agradaria deixar de comentar l'impacte positiu per a la recerca científica i, òbviament, per al país que ha significat la feina feta per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Impulsada des del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), en temps del conseller Andreu Mas-Colell, ha portat una bona pila de científics a Barcelona i Catalunya, més de 250 en l'actualitat, que han desenvolupat la seva carrera científica aquí i han contribuït a aquest esmentat salt, que s'acaba de saber.
El que ens cal és trobar el nostre propi model, basant-nos en aquesta nova economia del coneixement
Dades, xifres que realment són un bri d'esperança en la situació econòmica actual, inundada per paraules com crisi, rescat, prima de risc, recessió, etcètera. Resultat d'un model econòmic basat en l'especulació immobiliària i financera que ens està tenallant l'economia i el país.
Catalunya cerca, sense acabar-lo de trobar, un nou model econòmic i productiu que permeti girar la situació actual que patim. Les xifres de les exportacions, la recerca i la innovació ens hauria d'acabar de decidir. Són l'exemple oportú que ens hauria de fer bolcar-nos totalment cap a ells. Han d'ésser el nucli, el cor, l'eix sobre el que pivoti l'economia catalana del futur, si no pot ser-ho del present. I, a més a més d'aquests, cal afegir-hi la tecnologia, les TIC, el sector bio, les renovables o el valor afegit associat al mercat industrial.
Darrerament, estan sortint a la palestra diferents models exitosos de països on llur economia pivota al voltant de la recerca, la innovació, el coneixement i la formació. Estem parlant de l'Estat de Massachusetts, Israel, Suècia, Escòcia o Dinamarca. Cal recollir tota la informació, les dades, les idees d'aquests. Ara bé, dit això, crec sincerament que el que ens cal és trobar el nostre propi model, basant-nos en aquesta nova economia del coneixement, més enllà de reproduir el model d'un país en concret.
Catalunya té semblances, però alhora diferències, amb tots aquests països, per tant, el que sembla més raonable és tractar d'aprendre de les iniciatives, les idees, els projectes que els hi han funcionat i dur-los a Catalunya, tot portant-los a la pràctica a la nostra manera, segons la nostra idiosincràsia i adaptats a la nostra realitat.
