Per cinquè any consecutiu la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT) ha presentat l'Anuari Territorial de Catalunya, una publicació que analitza les transformacions, projectes i conflictes territorials més destacables que succeeixen al nostre país. L'Anuari Territorial 2007, presentat el passat 25 de novembre, ha estat redactat per un equip de 37 professionals que provenen de diversos àmbits com l'urbanisme, la geografia o l'enginyeria, i recull dos-cents temes relacionats amb el medi ambient, les infrastructures, els plans i projectes urbanístics i la política territorial. Els articles tenen un plantejament descriptiu i objectiu, i per a la seva elaboració s'han utilitzat al voltant de 6.000 documents de base.
L'Anuari proporciona d'una manera sistematitzada i panoràmica informació actual i de fàcil accés sobre l'evolució del territori. El document és ja una autèntica referència i una eina d'obligada consulta per a ciutadans, estudiosos, professionals o per la classe política que ha de prendre decisions sobre el futur del territori català.
Enguany, l'Anuari constata com els primers símptomes de desacceleració econòmica i de crisi immobiliària van coincidir amb un període de forta planificació i intervenció pública al territori. D'aquesta manera, mentre es comença a observar un debilitament de les operacions de capital privat vinculades al 'boom' immobiliari, guanyaven protagonisme les actuacions del sector públic amb l'objectiu de corregir les mancances i els desequilibris ocasionats pels anys de creixement i frenar les conseqüències econòmiques i socials de la menor inversió privada al territori.
Al mateix temps, i amb la perspectiva que donen els cinc anuaris publicats fins al moment, un dels aspectes més significatius que s'ha anat observant és la diferent contestació social dels projectes d'intervenció al territori en funció del seu àmbit geogràfic. Així, és a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, les Comarques Gironines i el Camp de Tarragona on els projectes urbanístics, infrastructurals o de delimitació d'espais naturals ofereixen un major rebuig de la població organitzada en plataformes o entitats de defensa del territori. En canvi, a la resta de Catalunya la major part de projectes urbanístics (residencials o industrials) i d'infrastructures de mobilitat generen molt poca polèmica, ja que per la major part de la població són considerats com una font de riquesa que compensa el greuge històric derivat de la manca de creixement econòmic que, al llarg del segle XX, va ocasionar el despoblament d'aquests territoris.
La nova edició de l'Anuari és, doncs, una eina molt benvinguda i que permet aprofundir d'una manera rigorosa en la reflexió sobre el model de territori que Catalunya vol en el futur.
