Dijous passat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'Ajuntament de Cunit van signar un conveni per la construcció de la dessalinitzadora del Foix. Es preveu que la planta entri en funcionament l'any 2012, convertint-se en la tercera de Catalunya després de les de la Tordera (Blanes) i la del Llobregat, que previsiblement s'inaugurarà aquest juliol.


La dessalinitzadora de Cunit serà una instal·lació de caràcter modular que produirà 20 hm3/any, ampliables fins a 60 hm3/any, i que atendrà les demandes tant de la xarxa CAT (Consorci d'Aigües de Tarragona) i ATLL (Aigües Ter i Llobregat). La suma d'ambdues xarxes suma 5 milions d'habitants.

La localització estratègica de la planta, just al límit entre els sistemes CAT i ATLL i el fet que es contempli la construcció de dues canonades, una cap a Tarragona i l'altra cap a Barcelona, que a més són reversibles, és a dir, que l'aigua podria circular en ambdues direccions, ha reobert el debat sobre la interconnexió de les xarxes, plantejat durant l'episodi de sequera d'ara fa un any.

Tanmateix, el director de l'ACA, Manel Hernández, puntualitza que la planta "no està feta per rebre, sinó per distribuir" i que la interconnexió no és possible sense una llei que la permeti. A més, el delegat territorial del DMAH a les Terres de l'Ebre, Víctor Gimeno, va explicar que la interconnexió només seria possible si els dos tubs divergents que distribueixen l'aigua procedent de la dessalinitzadora estiguessin connectats entre ells, "cosa que no contempla el projecte que hem definit".

Tanmateix, més enllà de la controvèrsia amb la possible interconnexió, Catalunya s'ha de plantejar seriosament que la dessalinització no és una opció de futur vàlida. El procés és car i requereix entre 4 i 5 kWh d'electricitat per metre cúbic (m3) d'aigua. Per tant, augmenta la dependència energètica del país i es converteix en un intercanvi entre sequera i emissions.

El govern de la Generalitat hauria de seguir la línia de polítiques hídriques en el marc de la gestió de la demanda, de l'estalvi, de la reutilització o de l'increment de l'eficiència i no enfortir excessivament la dependència energètica i hídrica del país amb la dessalinització. El futur passa per optimitzar les tècniques de rec agrícola, disminuir el consum domèstic, adequar la qualitat de l'aigua al requeriment de cada ús (industrial, domèstic...), la utilització de noves fonts de proveïment com les aigües pluvials i grises o el manteniment dels sistemes de conducció; en definitiva, preparar-nos estructuralment per als propers períodes de sequera. Cosa que no s'aconsegueix augmentant fictíciament l'oferta d'aigua mitjançant dessalinitzadores.