Les bosses de plàstic tradicionals, és a dir, les que ens donen als comerços o als supermercats, han iniciat un procés cap a la seva desaparició. El principal motiu és que tenen efectes perjudicials per al medi ambient: es necessita molta energia per fabricar-les, contenen materials derivats del petroli, i poden tardar mig segle a degradar-se.
Diàriament en veiem circular moltes. Un informe encarregat per la Generalitat constata com cada català consumeix unes 325 bosses de plàstic cada any, que és el mateix que dir que s'utilitzen 2.345 milions de bosses en el conjunt de Catalunya. A l'Estat espanyol, un altre estudi hi rebaixa la mitjana a 238, un 10% de les quals es reciclen. El major consum de bosses de plàstic es produeix, com ja es pot suposar, el cap de setmana i en els centres comercials. S'estima que cada família catalana hi utilitza més de cinc bosses de plàstic, la qual cosa significa que a Catalunya consumim 14 milions de bosses de plàstic entre dissabte i diumenge. També es disposa de dades d'abast global sobre l'ús abusiu de les bosses. Als Estats Units i a la Unió Europea, per exemple, consumeixen el 80% de la producció mundial de bosses, tot i que la generalització en els països en vies de desenvolupament està empitjorant el problema.
El País publicava el passat dissabte un article on informava que les associacions de grans i petits distribuïdors s'han compromès a reduir en tres anys la meitat del número de bosses no reutilitzables que donen als seus clients. Concretament, amb l'acord es reduiria un 30% fins a finals de 2011 i fins a un 50 de manera voluntària per finals del 2012. Cal recordar que ICV-EUiA, amb el suport dels socis del tripartit, va intentar aprovar a finals de 2008 el cobrament de les bosses de plàstic als consumidors, com una mesura per minimitzar-ne l'ús, la qual cosa va despertar un rebuig per part dels comerciants, sobretot. No tant així, semblaria, per a la població, almenys la barcelonina. Un estudi presentat aquesta primavera per l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) concloïa que nou de cada deu barcelonins trobarien bé que es prohibissin les bosses de plàstic.
L'acord arribat entre institucions, empreses, consumidors i grups ecologistes és positiu, però depèn de com acabi aplicant-se quedarà lluny de decisions preses en altres països on han fet passes més grans en aquesta qüestió. A Suècia, per exemple, s'ha generalitzat el pagament de les bosses. A Irlanda es fa pagar 22 cèntims d'euro a través d'impostos; també a Hong Kong, on es paguen 50 cèntims. Itàlia va aprovar el 2007 una llei que prohibia les bosses que no fossin biodegradables, un camí que també segueix la ciutat de Sant Francisco, als Estats Units. Una altra via aplicada en alguns països és, doncs, la del foment de les bosses fabricades amb material biodegradables. Però mentre l'Estat espanyol pretenia l'any passat que el 70% de les bosses fossin biodegradables el 2015, una llei francesa de 2005 ja obliga a que ho siguin totes el 2010. Si bé és cert que la seva fabricació costa entre vuit i nou cèntims d'euro, és a dir, 4 cèntims d'euro més que les convencionals, els experts asseguren el seu preu baixarà quan l'ús es generalitzi.
