Aquest cap de setmana els líders de la UE han desencallat el Tractat de Lisboa amb la concessió a la República Txeca de la petició que feia el seu president, l'euroesceptic Vaclav Klaus. Aquesta, que no era altra que la no aplicació a Txèquia de la Carta de Drets Fonamentals, es va reclamar amb la intenció de que, com varen fer el 2007 Polònia i el Regna Unit,
la carta no recollís el possible dret de reclamació territorial, que en el cas Txec es refereix al de les minories alemanyes expulsades dels Sudets després de la 2a Guerra Mundial.
Així, amb aquesta concessió, que permet l'acceptació formal del Tractat de Lisboa per part de Txèquia, s'acaba pràcticament qualsevol reticència a la seva entrada en vigor, de manera que és de preveure que a finals d'enguany o a primers del 2010 es posi en funcionament. De fet, els líders europeus han acordat tornar-se a trobar el 15 de novembre amb la finalitat, entre d'altres qüestions, d'abordar el difícil tema de posar cares -o sigui de nomenar- als càrrecs importants que incorpora el nou Tractat, com són el President del Consell Europeu, que ho serà per un període de dos anys i mig -renovable una vegada- i que, pel que es diu, és cridat a ser-ho el britànic Tony Blair (tot i que té molta oposició). Per altra banda, també està en joc el nomenament pel càrrec d'Alt Representant per a la Política Exterior, que fins ara l'ha ostentat l'espanyol Javier Solana.
De ben segur que aquests dies assistirem a molts contactes i reunions entre els líders dels estats membres per consensuar aquests importants nomenaments, i ja saben el complicat que són les negociacions a vint-i-set. Sembla però, que hi ha un acord entre Alemanya i França en la línia de què ambdós importants estats donin suport al mateix candidat.
Hem de tenir en compte que aquests nous càrrecs tindran molta importància. L'un, el de President del Consell de la UE, és de nova creació i serà la cara visible de la UE i l'altra, el de l'Alt Representant per a la Política Exterior. Aquest darrer càrrec, tot i que Javier Solana li ha donat una molt destacada presència, ha de prendre més protagonisme, tant per les competències que se'n deriven del Tractat de Lisboa com perquè també serà vicepresident de la Comissió Europea. Hem d'esperar que tot plegat representi un nou impuls per a l'Europa política, tant necessari en el cas que volguem ser influents a la resta del món.
