Sabem que el català no és una de les llengües oficials a la Unió Europea, de fet tampoc ho és a bona part de l'estat espanyol. El que convé per mantenir el bon nivell de la utilització del català, és que sigui present en els mitjans de comunicació, a les empreses, a l'administració i, sobre tot, que sigui utilitzat per la ciutadania, el que s'entén per ús social, ja que sense un bon nivell d'ús social no hi ha cap garantia que, encara que el català tingui tots els reconeixements oficials, finalment no caigués en desús.

s per això que són molt útils tot els esforços que es fan a favor de la utilització i protecció dels drets lingüístics dels ciutadans que utilitzen llengües minoritzades o minoritàries. Aquest és el cas de del CIEMEN (Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals) que ha proposat, en el ple del Consell dels drets Humans de la ONU, la necessitat de crear una Declaració Universal de Drets Lingüístics en el marc de la Declaració Universal dels Drets Humans per què aquesta organització internacional treballi per la supervivència de les llengües minoritàries o minoritàries, sobretot quan la realitat ens diu que cada dues setmanes mor una llengua en algun lloc del món. s clar que és una primer pas i que els estats no treballen encara el tema, però la petició a l'ONU és per què se'ls pressioni precisament amb la finalitat que protegeixen les llengües minoritzades, emmarcant-ho en el dret de cada persona a utilitzar la seva llengua. s d'esperar que davant la realitat mundial de la globalització, també en el pla lingüístic que representa l'hegemonia de poques llengües per sobre de les altres, hi hagi una reacció de les organitzacions internacionals i dels estats a favor de la protecció de les llengües minoritzades i del respecte al dret dels ciutadans a utilitzar aquestes llengües.