Sovint he manifestat la importància que l'Europa política sigui una realitat, fet que donaria seguretat, rigor i confiança a la ja consolidada àrea econòmica. Actualment, davant la situació de crisi que estem vivint, la necessitat de l'Europa política es fa encara més palesa. De fet, els mecanismes per avançar en la construcció política ja existeixen en el mateix Tractat de Lisboa. Però la realitat és que, sigui per la pròpia dificultat de consens entre els estats membre, sigui per la situació de crisi que provoca que els mandataris posin més èmfasi en els problemes interns que no pas en els de l'Europa comunitària, la construcció política de la Unió Europea es fa esperar i això es nota en el dia a dia europeu i també en les relacions i presència de la UE al món.
Així, pel que fa a l'àmbit interior europeu, s'observen dificultats per consensuar accions comunes entre els estats europeus com, posem per cas, la tardança i les contradiccions per trobar una sortida a la crisi grega i a la de l'euro, fet que ha provocat una falta de confiança de l'economia mundial i dels inversos cap a Europa. I pel que fa a l'àmbit polític internacional, d'un temps ençà, observem que la Unió Europea està cada vegada més absent. Estàvem acostumats a que l'Alt Representant de la Política Exterior, Javier Solana, tot i les dificultats operatives que tenia el seu càrrec, la veritat és que almenys posava rostre en els conflictes internacionals i la visibilitat de la UE estava garantida. I ara, en els darrers fets, la presència o opinió de la UE és molt minsa, sinó només cal observar com ha tractat o millor dit, com no ha tractat, la Unió Europea, el cas de l'acció israeliana amb el vaixell d'ajuda humanitària a Gaza. I per acabar-ho d'adobar, és evident la cada vegada major presència d'estats emergents en els fets rellevants del món. No són bones noticies aquestes absències de la UE vers els conflictes mundials, ja que denoten desinterès i manca de capacitat operativa, ambdues situacions perjudicials pel prestigi i influència de la UE al món. Encara hi som a temps, però aquest juga en contra nostre i el món, especialment els estats emergents, no s'aturen, així que cal que la Unió Europea es posi les piles si no volem quedar al marge de la política mundial.
