En democràcia, el millor antídot per l'immobilisme són les eleccions, ja que davant la contesa electoral els partits s'han de despullar, s'han de mostrar com són, s'han de posicionar sobre els temes importants que preocupen els ciutadans. Sabem que el proper 7 de juny tindrà lloc les eleccions al Parlament Europeu
i veiem que els partits ja estan calentant motors: ja tenen pràcticament definides les llistes i ja han presentat els eslògans de la campanya electoral. Així, podem dir que, a tres setmanes de les eleccions, els partits ja s'estan mostrant davant l'electorat tal com volen que els veiem.
Naturalment, en l'escenari de les eleccions europees, els temes a abordar són molts i sovint molt generals, de manera que se sol enfocar la campanya en clau interna, fet que provoca que semblin més unes eleccions de casa nostra que no pas unes europees. I és en aquest entorn que la setmana passada vàrem poder saber un fet que era una obvietat, però que sempre s'espera que algun dia puguin presentar-lo de diferent manera.
Em refereixo a la posició del partit popular, en concret del seu cap de llista estatal, Jaime Mayor Oreja, que va manifestar que el català no havia de ser llengua oficial a la Unió Europea. De fet, no ens ha de sorprendre, donat que aquesta valoració previsiblement li aporta més vots en l'àmbit espanyol, dels que en pot treure entre els seus electors catalans. D'aquesta manera Mayor Oreja clarifica i posiciona el seu partit davant d'un tema -l'oficialitat de l'idioma català- molt important i sensible a casa nostra.
Sobre aquest aspecte, els altres partits amb representació parlamentaria a la cambra comunitària tenen posicions de diferent intensitat, però totes elles en la línia d'aconseguir quotes d'oficialitat pel català a Europa. De fet, en tots els temes importants s'hi troben diferents posicions dels partits, de manera que els electors tenen, si hi posen interès, suficients elements de judici per orientar el seu vot cap a on cregui més convenient.
Tot i això, el que s'ha de saber és que les eleccions europees tenen molta importància, molt més del que sovint creuen els ciutadans, ja que de les majories que en surtin dependrà l'orientació de la línia ideològica de moltes normes que emanen de Brussel·les i que després s'han d'aplicar a cada estat. Actualment aquestes arriben ja a un 75% del total de normes de l'Estat, fet que demostra la importància de les eleccions del 7 de juny i, per tant, la importància de que els ciutadans acudeixin a les urnes.
