A part de la crisi econòmica i financera que assoleix al món occidental, naturalment també succeeixen més coses a Europa. M'ha cridat l'atenció el que va passar en els prolegòmens d'un partit de futbol celebrat a Paris, entre les seleccions de França i de Tunísia. A destacar res del que hauria de ser noticia en un partit de futbol, sinó que l'himne nacional francès, la marsellesa, va ser xiulada per part dels espectadors. Aquest fet que espot situar com una acció de protesta política o social, ha estat valorada per les autoritats franceses i per bona part de la premsa, com una ofensa a la nació francesa que no es pot permetre.

 Així, s'està valorant prohibir accions d'aquesta naturalesa i, en cas que es donessin, preveure sancions pels que ho han fet i també la possibilitat que el partit no se celebri. La veritat és que tot plegat sembla exagerat i més tractant-se d'un estat, el francès, que no destaca pel respecte a les realitats nacionals i lingüístiques que hi ha en el seu territori. Es faria el mateix si, en un partit de l'USAP de Perpinyà, es xiulés en el moment de sonar els segadors? Probablement, no. Pot ser valdria més la pena i es faria més bé a la societat, que s'analitzés perquè es produeixen aquests xiulets, quan la selecció francesa juga contra seleccions del nord d'Àfrica. No serà perquè és una crítica al passat colonial francès o al fracàs del sistema d'integració de la immigració provinent d'aquests estats, que no se senten prou respectats com a ciutadans francesos? Naturalment que s'han de respectar els símbols dels estats, però també s'han de respectar els mateixos símbols, cultures i llengües de totes les comunitats, fet que, massa sovint, l'estat que ara protesta i d'altres, no respecten.