Sembla que tot està a punt perquè el dia 8 d'abril els presidents dels Estats Units i de Rússia, signin a Praga un acord de desarmament nuclear que ha de deixar l'arsenal de cada potència en uns 1.500 caps.
Pot no semblar molt, però si valorem que n'havien tingut en algun moment fins a 6.000, la reducció actual és fa molt significativa i important.De fet, la situació del món ha canviat molt des de la guerra freda, escenari que va provocar la imparable carrera d'armament. Ara els objectius i les preocupacions dels Estats Units i de Rússia, ja no són controlar-se mútuament, sinó resoldre i influir en els conflictes mundials com el cas de l'Orient Mitjà o l'Afganistan i també mirar cap els estats emergents com són la Xina, l'Índia o el Brasil. I és en aquest escenari que s'ha pogut, després de llargues negociacions, arribar a l'acord que se signarà el dia 8 d'abril, acord, per cert, que haurà de referendar el Congrés dels EUA i la Duma.
Esperem que no es facin enrere respecte el que ja han negociat. ns trobem, per tant, davant d'una bona noticia. No podem oblidar,però, que la dotació nuclear d'ambdues potències,tot i la rebaixa, continua estant molt per sobre de la resta d'estats amb arsenal nuclear. Per altra part, es visualitza que els EUA i Rússia, altrament enfrontats, ara poden ser aliats potencials en els conflictes més punyents del planeta.
Pel que fa a la Unió Europea, com sempre s'ho mirarà de lluny, tot i que la signatura del Tractat de Desarmament es farà a Praga, territori de la UE. La Unió Europea hauria de fer un salt qualitatiu cap a la veritable integració europea i concretament cap a l'Europa de la defensa, aportant sinèrgies i economies d'escala entre els estats membres per anar construint una defensa que sigui capaç de parlar de tu a tu amb les dues potències nuclears, com són els EUA i Rússia. Tot això no tant per preparar-se per, si cal, fer la guerra, sinó per tenir més capacitat d'influència i per poder així defensar millor la seguretat i la llibertat dels ciutadans europeus.
