Sovint les desavinences entre els líders dels estats membres de la UE han sigut el pa de cada dia. Només cal recordar les diferents posicions que es varen adoptar en la guerra de l'antiga Iugoslàvia i també en la guerra d'Irak. Posicionaments diferents que han fet molt mal a la construcció europea, donat que han

generat desconfiança entre els líders i també han posat pals a les rodes a una Europa cohesionada i unida.

Sovint també s'ha intentat superar aquestes situacions amb més o menys èxit. Ara ens trobem en una situació d'aquesta naturalesa, potser més forçada per la realitat econòmica que per la pròpia voluntat dels mandataris, però el cert és que els líders europeus fa temps que busquen una posició comuna pel que fa a la crisi econòmica i també a la construcció europea, concretant-ho en la posada en marxa del Tractat de Lisboa.

Aquests dies hem assistit a un acord del Parlament Europeu que va en aquesta línia de cohesió i continuïtat institucional, al votar afirmativament la repetició en el càrrec del President de la Comissió Europea, el portuguès Jose Manuel Durao Barroso. Tot això són símptomes de la voluntat de seguir en la construcció europea, el darrer centrat en la estabilitat del marc institucional i els altres situats en les propostes de futur per la crisi econòmica en la que la UE cerca una posició comuna basada en establir controls en el mercat financer i en els bonus dels executius del sector, posició que defensarà la setmana que ve a Pittsburg en la reunió del G-20, de la qual esperem en surtin unes propostes concretes que ens permetin un marc internacional per sortir de la crisi. s bo que la UE vagi en els fòrums internacionals amb una posició comuna, fet que li dóna molta força i imatge de cohesió en el món.