Avui no us parlaré d'Europa, be en part si, ja que del que vull parlar es de la gesta que ha aconseguit una entitat molt arrelada al nostre país i capdavantera a Europa, el Futbol Club Barcelona, a Abu Dhabi.
Allà el Barça, com tots sabeu, s'ha proclamat campió del mon de clubs. Molta emoció, pressió, seny i rauxa per aconseguir el darrer títol dels sis de l'any, un fet irrepetible, una gesta que ens apropa a l'excel·lència.
No es tracta ara de parlar del Barça, si no de com es política i econòmicament la zona. Abu Dhabi ,és la capital dels Emirats Àrabs Units, composats per set estats, entre els quals, Abu Dhabi, amb un 67% de l'extensió, n'és la capitat. Un altre emirat, fins i tot mes conegut, és Dubai, però amb molta menys extensió i menys capacitat petroliera, tot i que molt més desenvolupat des del punt de vista urbanístic, però actualment amb menys capacitat econòmica que el poderós Abu Dhabi, que ha sortit en defensa dels problemes de la financera de Dubai.
Aquests emirats estan tenint un desenvolupament urbanístic i econòmic exponencial, si tenim en compte que només fa cinquanta anys no eren més que terres habitades per beduins i que ara, aprofitant la capacitat petrolera que tenen, han donat un impuls en tots els àmbits, que han transformat totalment la fisonomia de la zona. Grans edificis, hotels espectaculars, grans infraestructures, molts projectes per fer i moltes grues que denoten una construcció sense fre, ens indiquen que estem en una zona de permanent creixement. Amb un sistema polític peculiar, basat en el poder de l'emir que nomena directament bona part del Parlament i distribueix la seva influència entre la seva nombrosa família.
Així, la democràcia, tal com l'entenen a casa nostra, no hi es present, però, per contra, l'estat, amb la capacitat econòmica que li aporten els recursos petroliers, facilita el benestar dels seus ciutadans nadius, els quals només representen el 20% de la població real, dons la majoria són immigrants que treballen en els molts àmbits que ofereix la zona. Aquesta és una visió general dels Emirats Àrabs Units, presa amb la limitació que ofereix una visita de tres dies, però també és un indicador de com en zones llunyanes de la Unió Europea, no són nomeé els estats emergents els que es desenvolupen amb rapidesa, de manera que faria be la Unió Europea en general i els estats membres en particulars de no adormir-se entre bastidors i fer-se un lloc en aquest món global cada vegada més escorat cap a Àsia
