Tots sabem les dificultats de la construcció europea i més encara, després de les dues darreres ampliacions que han establert una unió de vint-i-set estats, deu provinents de l'Europa de l'est, i prop de cinc-cents milions de ciutadans. Fins a cert punt és normal que hi hagi dificultats per consensuar tantes diversitats polítiques, culturals i, encara que pugui semblar paradoxal, també d'interessos. Que fàcil era quan només formaven la Comunitat Europea els sis estats fundacionals, res a veure amb l'actualitat, no només pel nombre d'estats, sinó també perquè ara es tracten temes de veritable sobirania política, temes que toquen el moll de l'ós dels estats i, abans, només es consensuaven les línies econòmiques.Tot i les normals dificultats, el que no pot ser és que, des de la Presidència del Consell de la UE, es faci una política antieuropea i això és el que fa el president de la República Txeca, Vaclav Klaus, que aquest semestre ostenta la presidència rotatòria de la UE.
Sense anar més lluny, fa pocs dies, en el Parlament Europeu, l'euroescèptic president txec va fer un discurs d'allò més antieuropeista, fins el punt de titllat que la UE tenia seriosos dèficits democràtics, fet que va provocar la sortida de la sessió d'un bon nombre de diputats. Aquesta situació és una més de les demostren la necessitat d'adequar les institucions europees a la realitat d'una unió de vint-i-set estats. No pot ser que la UE, després d'un semestre sota presidència francesa, donés, tot i les crisis que hi ha hagut, un impuls i, tot seguit, la gestió política de la UE caigui en mans d'un estat, el govern del qual s'ha manifestat darrerament molt contrari a les tesis de Brussel.les. Ens convé, més que mai, l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, que permetrà, entre d'altres coses, un President del Consell per dos anys i mig i renovable una vegada. També ens convé que funcioni el sistema de votacions per prendre decisions que anirà orientat amb la doble majoria, d'estats i ciutadans, i no com ara, supeditats a un sistema de punts prèviament establert. Ens convé, més que mai, que entri en escena el nou Tractat, el qual, ha de superar precisament l'aprovació del govern txec i el referèndum irlandès, com a fets més significatius. En realitat, davant el món globalitzat que es va conformant, la Unió Europea amb capacitat política ja no és una possibilitat a explorar, és una autèntica necessitat, si la finalitat és que els europeus estem present a les decisions importants del món.
