Famosa es va fer la frase "quin es el telèfon d'Europa?", en el sentit que des dels EUA no sabien a qui havien de trucar quan cercaven un interlocutor únic per a Europa. L'entrada en vigor del Tractat de Lisboa que es produirà el proper dia 1 de desembre arregla en part la solució de la frase, però no en la seva totalitat. I és que el text dóna un impuls a l'Europa política, tant des del punt de vista interior com exterior, i per fer visible aquesta voluntat aporta la designació d'un President estable, amb mandat de dos anys i mig renovable una vegada, i més atribucions per a l'Alt Representant per a la Política Exterior de la UE. Aquests càrrecs, el primer dels qual és de nova creació, havien de ser nomenats abans de l'entrada en vigor del Tractat i així es va fer.
Els mandataris europeus ja portaven dies debatent i influint, apostant per Tony Blair, per Moratinos... i finalment hi va haver un acord unànime dels vint-i-set estats membres, escollint per a President del Consell de la UE al belga Van Rompuy, actualment cap de govern al seu país, però desconegut a escala europea i internacional; i a la britànica Asthom, actual Comissaria de Comerç, per ocupar el càrrec d'Alt Representant per a la Política Exterior, que a mes serà vicepresidenta de la Comissió Europea i tindrà al seu càrrec tota la diplomàcia de la UE.
Ambdues persones són les que hauran de trobar la fórmula, juntament amb el President de la Comissió Europea, el portuguès Durao Barroso, per demostrar al món que la UE pot funcionar bé amb aquest entramat institucional, sensiblement deferent al d'un estat tradicional. Veurem com es repartiran els papers, però de ben segur que si el President del Consell de la UE, en comptes de Van Rompuy hagués estat Blair, González o algun altre exmandatari conegut i mediàtic, s'hauria fet més evident la visibilitat del telèfon d'Europa. Hi ha analistes, per contra, que aposten per la via que s'ha seguit, d'un perfil més baix. En definitiva, el que convé és que Europa avanci, de manera que seria convenient que aquests nous líders europeus, avui vistos amb escepticisme, aconsegueixin donar la coordinació i l'impuls que la UE necessita per ser un actor influent en aquest món cada vegada mes globalitzat i interdependent.
