La cimera del G-20 celebrada aquest cap de setmana als Estats Units, concretament a Pittsburgh, ha sortit força ben parada si ens atenem a les intervencions que hi ha hagut, la majoria encaminades a trobar solucions a la crisis econòmica. Altra cosa serà si realment aquestes accions de bona voluntat tenen finalment ressò a la societat i concretament en la dinamització del comerç i en el creixement dels llocs de treball.
D'altra banda, el G-20, que agrupa als estats més industrialitzats del món i a les economies emergents, emergeix com a plataforma amb molta més força que el G-8, grup que reuneix només als estats més industrialitzats del món. Aquest fet té una importància de poder significativa, en el sentit que al G-20 hi participen amb ple dret els nous estats emergents com la Xina, l´Índia o Brasil, i per contra, amb la pèrdua de poder d'influència del G-8, és la Unió Europea i els seus estats membres més importants el que perden força, però la realitat del món està canviat i és normal que la realitat política i econòmica sigui la que finalment imperi en les cimeres.
En aquest marc, ens trobem que l'Àfrica segueix essent l'eterna oblidada de les relacions internacionals, i s'hauria de fer quelcom en benefici d'aquest immens continent, més encara quan en el marc del G-20 s'ha parlat tant de solidaritat. Tornant en l'essència de la Cimera, val a dir que les propostes europees de més regulació del sector financer i també de regular els incentius i bonus dels banquers, que ha de servir per evitar noves situacions de crisi com la que estem vivint, han sigut en part acceptades pel ple del G-20, que a manera de recomanacions insta als estats a seguir amb les ajudes al sector financer, però alhora controlar els excessos que s'han fet en el passat, però sense entrar en el proteccionisme. Ara el que cal és que tothom faci els deures i a la propera cimera del G-20 es pugui parlar ja de resultats i de recuperació de l'economia mundial.
