En la història de Catalunya se subratllarà com a fet cabdal la signatura del decret de convocatòria de la consulta de 9N. Mai en la nostra història un procés d'emancipació nacional havia arribat tan lluny sense estavellar-se ni produir ni una sola violència.
Artur Mas, Oriol Junuqueras, Joan Herrera i David Fernández ho han fet possible, i tots els sobiranistes, nous i vells en aquest procés, els hi hem d'agraïr i ens hem de colocar al seu darrere passi el que passi.
Tots som conscients que hem entrat en la dimensió desconeguda que ens va anunciar el president Mas. L'Estat ha perdut els papers i torna a repetir les seves equivocacions històriques que l'han portat, durant els darrers segles, a perdre moltes nacions i a reduir l'Estat espanyol al seu poder.
Espanya mai no ha entès la diversitat, la plurinacionalitat la pluticulturalitat i el plurilingüisme. No hi ha més manera que ser un espanyol castellà i fidel als interessos, als lobbies i als poderosos de la capital de l'Estat. I aquesta Espanya és la que no vol Catalunya. Per això creiem que és impossible, pràcticament, un acord.
Catalunya, una part de la nació catalana, s'ha desacomplexat, s'ha deslligat de la realitat espanyola i vol ser ella mateixa. Ara ha arribat el moment de no mirar enrere, d'anar endavant ferms i sense cedir i preparant una entesa del futur que asseguri un divorci sense traumes.
El 9N votarem. D'una manera o altra, com ha dit el president Mas. I l'única possibilitat d'impedir-ho és que el front sobiranista es trenqui. Aquesta és l'aposta que fa l'Estat, i nosaltres ho hem d'impedir.
