Barcelona · Fa trenta anys que suposadament gaudim d'una autonomia, i que el nostre país té competències exclusives en cultura. I tot i que hem consolidat alguns aspectes importants en aquest camp, hi ha una assignatura pendent, vergonyosa, en la que es van estimbar tots els consellers de cultura dels governs de CiU.
Ara que el conseller Joan Manuel Tresserras i el secretari Eduard Voltas pretenen normalitzar la nostra llengua definitivament en el camp del cinema, no sols trobem la incomprensió històrica de les majors. Els propis empresaris catalans de distribució i exhibició volen conduir el cinema a una mena de reserva Sioux en la qual els catalans, en el seu propi país, hagin d'anar a sales de cinema -com sempre, les més petites i menys cèntriques- en horaris intempestius a veure pel·lícules en català. Tot plegat ens hauria de fer reflexionar. En primer lloc, per les limitacions de la nostra suposada autonomia i de les competències exclusives de cultura. I després, per l'actitud col·laboracionista de certs empresaris que volen mantenir l'statu quo del franquisme en detriment de l'ús normal i habitual del català al cinema.

La llei de cinema, actualment en tràmit, mereix el suport de tota la societat catalana i el 7% teòric i marginal que ens ofereixen els empresaris de cinema ha de comportar una contundent resposta.