Barcelona · Portem prop d'un any d'una nova ofensiva nascuda a les clavegueres de l'Estat i del nacionalisme espanyol contra la nació catalana, el seu dret a autogovernar-se, el seu finançament i la seva projecció exterior.

L'ofensiva ha arribat a tal extrem que ha creat un ambient de crispació i reaccions  irracionals d'una part important dels ciutadans de l'Estat vers el nostre país que veuen Catalunya sota el prisma intoxicant i malaltís  d'uns mitjans de comunicació nacionals espanyols que s'han convertit en les armes de l'Espanya imperial al segle XXI.

Davant d'aquesta situació no s'ha produït  la reacció que alguns desitjaríem. La nostra societat i els nostres mitjans de comunicació estan acomplexats per l'imaginari espanyol i no han sabut o no han volgut contestar amb la fermesa que caldria. La nostra classe política o calla o li tremolen les cames i viu pendent de quina clatellada rebrà demà o demà passat de l'Estat pel seus aparells mai confessats.

En ple segle XXI, Catalunya si vol continuar conservant la seva personalitat nacional, cultural i lingüística i avançar construint la seva sobirania nacional, haurà  de dotar-se de les armes del segle XXI: uns mitjans que amb fermesa reaccionin contra  aquesta intoxicació i  sense claudicar passin a l'ofensiva quan convingui.  Això requereix també que els dirigents del nostre país i els de la  nostre classe política en particular siguin  capaços de jugar-se-la  per acomplir amb celeritat les demandes dels ciutadans.No podem seguir amb l'actual estratègia de subordinació acomplexada que comporta que Madrid i els seus aparells no ens tinguin por ni respecte.  Cal que els combatem amb arguments i que amb força exclamen, "Però què s'han cregut!"