Barcelona · El catalanisme polític, el pujolisme, i el nacionalisme clàssic mai va plantejar-se la construcció d'un estat. Ara que els ciutadans clamen per abandonar les aventures frustrades d'enfortir Espanya perquè ens entengui, del federalisme quan no hi ha federalistes, i es plantegen la independència; cal, perquè tot plegat no acabi com un foc d'encenalls -com molt bé ha dit Heribert Barrera- plantejar-se els continguts i l'estratègia a seguir per deixar enrere l'autonomisme. I això requereix construir estructures d'estat i reforçar les que ja tenim per donar una sortida a la il·lusió, la voluntat del poble d'assolir la independència.

Una independència, per cert, que no vindrà del cel. Serà un camí ple de paranys i enfrontaments, perquè hem d'entendre que Espanya sí que té un Estat que treballa dia a dia, amb milers de funcionaris i patriotes espanyols, contra la nostra de decisió de construir un estat propi.

Caldrà, doncs, preparar estructures internes d'estat i informació, relacions internacionals, planificació estratègica en les vessants econòmica, financera, industrial, comercial, etc. I a la vegada, construir un gran aparell de comunicació que expliqui la voluntat d'anar cap a la independència creant l'eina que trenqui tots els acomplexaments, tòpics i paranys que posaran al nostre camí.

s molt fàcil cridar independència i portar l'estelada, però ara ve la part més complicada, la de posar-la en pràctica. I aquí també necessitarem que l'actual classe política, poruga, conservadora i poc donada a la rauxa sigui capaç d'encapçalar aquesta estratègia i aquest moviment. Si no ho fan, seran escombrats per la història i per unes generacions sense tantes pors i tics del franquisme i, diguem-ho també, sense els negocis que representa per alguns el projecte espanyol.