No ens enganyem, Espanya té un seriós problema de racisme. Fa temps que sovintegen manifestacions racistes als camps de futbol però el mal és més profund i ampli. Ara s?ha vist el passat cap de setmana als carrers de Salamanca, en una manifestació convocada, dirigida i orquestrada pel PP, el segon partit polític en importància d?Espanya (no de Catalunya ni d?Euskadi). Els eslògans i cartells de No ens enganyem, Espanya té un seriós problema de racisme. Fa temps que sovintegen manifestacions racistes als camps de futbol però el mal és més profund i ampli. Ara s?ha vist el passat cap de setmana als carrers de Salamanca, en una manifestació convocada, dirigida i orquestrada pel PP, el segon partit polític en importància d?Espanya (no de Catalunya ni d?Euskadi). Els eslògans i cartells de ?Carod al paredón? i el tractament de lladres de ?los catalanes? no són una anècdota sinó una mostra d?una ideologia profundament arrelada a la societat espanyola. La paraula que la defineix és racisme. Perquè més enllà de Carod, dimonitzat per la brunete mediàtica, l?atac va dirigit contra els catalans que no se senten o se senten poc espanyols i es generalitza a tot un poble, el català. Hi ha com un sentiment de frustració, de superioritat, de menyspreu, del nacionalisme espanyol d?enyorances imperialistes vers els catalans. Hi ha una part d?aquests nacionalistes que no dubtarien a fer servir o justificar la violència per mantenir ?la sagrada unidad de España? (la seva Espanya) i per això criden en favor de la mort de Carod i de tots els qui com ell tenen una altra visió del futur polític de l?Estat espanyol. El PP porta dins seu l?ou de la serp.
