Barcelona · La irrupció de les noves generacions que no van participar de la Transició i que ja són majoria al país ens deixen  en evidència quan ens demanen dia si dia també  com hem arribat a l'actual atzucac nacional . Infraestructures, finançament, estatut, seleccions nacionals, plurinacionalitat, llengua nacional, projecció exterior, espai de comunicació, etc. Cap d'aquests temes cabdals avança en el si de  la gàbia que representa  l'estat de les autonomies.

Els Països Catalans i Euskal Herria no poden assolir la seva plenitud nacional i en el cas més concret de Catalunya i de la resta dels Països Catalans, som davant no només d'un retrocés nacional, sinó també econòmic, de lideratge i d'autoestima. Caminem inexorablement cap a l'assimilació nacional espanyola. La conclusió és que l'edifici construït des de la Transició, Espanya, no ens contempla ni en els seus fonaments ni en el sobreàtic.

El 2009 hi haurà un xoc de trens polític i social que ens hauria de dur a renegociar amb força el nostre estatus i una possible  sortida de la gàbia. Si seguim  trenta anys més amb l'actual situació no ens espera altre cosa que l'agonia nacional.