Barcelona · El diumenge 23 de novembre, Santi Nolla publicava un interessant article al diari Avui sobre la difusió de la premsa i les noves tecnologies. El text té la virtut i la intel·ligència d'obrir un debat necessari: té avui la premsa digital catalana i en llengua catalana un sistema creïble per auditar la seva audiència?


Santi Nolla fa una defensa aferrissada en quant a la premsa escrita de l'Oficina de la Justificació de la Difusió (OJD), però molts ens preguntem si els protocols d'aquest oficina asseguren que no es puguin enviar milers de diaris sense destinatari a polígons industrials, per exemple.


Després parla del Estudio General de Medios' (EGM) que calcula la difusió en l'àmbit territorial de tot l'Estat espanyol afavorint indubtablement els mitjans estatals.


Però des de Tribuna Catalana el què ens preocupa és mesurar Internet. I aquí revisant la mesura que en fa l'OJD veiem que es barregen "taronges i pomes" més "plàtans i mandarines", ja que una cosa és valorar un diari digital i l'altre és barrejar aquests diaris amb centrals de serveis o amb mitjans digitals amb dues edicions lingüístiques o que resulten de la suma de tres o vuitanta webs diferents.


Sabem doncs que la premsa digital imparablement s'obre camí i que també comença a ocupar un lloc important en el camp publicitari, per la qual cosa és molt necessari que l'OJD, Nielsen o Google Analytics afinin molt bé. s evident que si, per exemple, es sumés la difusió en el cas de la premsa escrita de La vanguardia i el Mundo Deportivo seria un escàndol i això, de fet, passa avui a Internet.


Cal doncs que el Baròmetre, que ofereix uns resultats ajustats al territori de la nació catalana, aprengui dels errors i les manipulacions interessades i plantegi el mesurador creïble que tota la premsa digital necessitem per assegurar el nostre futur.