Barcelona · Pactes imminents amb el PSOE a Madrid, però també entesa a Catalunya durant la propera legislatura amb les altres formacions polítiques, especialment amb els socialistes i, també, amb Esquerra. Aquestes són les premisses defensades per Carles Campuzano, diputat de Convergència i Unió al Congrés des del 1996, a fi d'establir reformes d'urgència per superar la crisi econòmica i fer front comú a favor de l'Estatut.

Duran Lleida proposa un pacte amb el PSOE a Madrid. En què es basaria?

Nosaltres creiem que la dimensió de la crisi exigeix a tothom començar a remar en una mateixa direcció, més enllà de les diferències que puguem tenir al voltant de moltes altres coses. Em sembla que la societat està molt cansada del soroll que generem els partits polítics, mentre la vida quotidiana de la gent cada vegada és més dura i més complicada. Per això hem llançat la proposta de pactes a Madrid, que han de partir d'un diagnòstic comú sobre els problemes que tenim, per establir solucions d'urgència. A l'actualitat hi ha treball de poca qualitat, massa atur, menys inversió en innovació i desenvolupament del que convindria, a part de dificultats de les pimes i dels autònoms per accedir al crèdit. A més, necessitem reformes més estructurals que són les que decidiran a llarg termini que la nostra economia sigui solvent a escala global.


I quines serien les línies vermelles?

Quan vols pactar no has de buscar masses línies vermelles, sinó les línies verdes, aquelles qüestions ens les que podem convergir. Nosaltres ens centrarem en allò en què som capaços de posar-nos d'acord, que són les qüestions que acabo de detallar.
en els canvis que Catalunya necessita en els propers anys, Convergència i socialistes haurem de posar-nos d'acord
Canviar el càlcul de les pensions, retardar l'edat de la jubilació...són bones mesures aquestes?

Són reformes necessàries que tenen com a finalitat equiparar-nos amb la resta d'Europa, i les hem de desvincular de la crisi. Tenen la voluntat de garantir que el nostre sistema de benestar sigui útil davant de la qüestió de l'envelliment de la societat, que ha estat provocat per vàries coses: viurem molts més anys, amb el que implica per les pensions, per la sanitat,  per la dependència. I, en general, tenim menys fills. Per aquests motius hem de fer reformes relacionades amb que la gent treballi més enllà dels 65 anys, i amb la reformulació dels càlculs de les pensions. A Alemanya i Japó, per exemple, s'han constituït des de fa anys carreres laborals pels treballadors més sèniors, i també sistemes que faciliten la introducció dels joves fins i tot abans de l'edat en la que ara s'incorporen al mercat. També necessitem immigració, però d'una manera diferent a com ho hem fet en aquests darrers deu anys. Ara bé, és cert que en plena crisi, amb un 20% de taxa d'atur, aquest tipus de qüestions poden sonar estranyes. Però s'han de fer.


Sembla que a Madrid si però a Catalunya no. Creu que s'hauria d'estendre també aquest pacte anti-crisi amb els socialistes i el Tripartit al Parlament de Catalunya?

Crec que a Catalunya, en el debat al Parlament sobre la crisi econòmica, hem demostrat que estem disposats a estar al costat del Govern, i parlar. Però és cert que aquí la legislatura està pràcticament esgotada i, per tant, hi hauria molt poc temps per posar en marxa qualsevol mesura que pactéssim. La meva opinió personal, més enllà que haguem de reunir-nos i discutir amb el Tripartit, és que convenen eleccions aviat a Catalunya, amb una nova majoria al Parlament capaç de posar en marxa les polítiques que fan falta per superar la crisi. En aquesta nova etapa el que convindrà és que hi hagi acords importants per restablir la bonança econòmica. A l'horitzó, en els canvis que Catalunya necessita en els propers anys, Convergència i socialistes haurem de posar-nos d'acord. També amb Esquerra. Ja va passar amb la llei de la reforma educativa a Catalunya, i és un bon exponent del tipus de polítiques que convenen als propers anys. Tinc la impressió que el país ens està demanant aquest tipus d'actituds. Ara, és molt complicat per un Govern, quan la legislatura s'acaba, poder presentar coses noves.
en relació a la unitat catalana a Madrid, hem de parlar-ne menys i exercir-la més
I l'electorat no es pot sentir una mica desconcertat pel fet d'estar disposats a pactar ara solucions econòmiques amb els socialistes a Madrid i a Catalunya, en canvi,  esperar a la propera legislatura per consensuar-les?

L'electorat a Catalunya té ganes de canvi, i espera que CiU jugui un paper d'estabilitat en l'economia espanyola, per promoure nous consensos. Crec que la gent sap el que representem, i entén perfectament aquesta doble vessant. A més a més, l'oposició que fem a Catalunya és tremendament constructiva. Les vegades que el Govern i especialment el PSOE ens ho han demanat, hem fet un pas endavant i hem apostat per consensuar. Però a mi em sembla que a Catalunya es demana un canvi, i això també pesa dintre del propi Tripartit, i la prova són les declaracions del Conseller Maragall. El cicle català espera una nova etapa.


Puigcercós va demanar que "Duran Lleida no merdegi a Madrid al marge de Catalunya"

Tinc la impressió que de vegades ERC està més preocupada en que CiU no faci la feina que ha de fer, que no pas en fer la feina que els pertoca. En aquests moments és ERC qui hauria de treballar amb el govern espanyol per posar en marxa polítiques de reforma, perquè són socis amb els socialistes a Catalunya, i també ho han estat de Zapatero durant molt de temps. En canvi, CiU fa el que li pertoca, que és posar sobre la taula iniciatives i propostes, que fins i tot els votants d'Esquerra estan valorant amb un sentit positiu.


També va dir que alguns partits actuen a la capital en funció de determinades pressions i interessos de lobbies

CiU treballa a Madrid en funció dels interessos de Catalunya, en funció de les petites i mitjanes empreses catalanes, del empresaris, dels autònoms, i dels treballadors. Estem en contra de la pujada de l'IVA d'aquest juliol, i hem demanat una reducció de les cotitzacions socials en empreses de menys de deu treballadors. També plantejarem properament mesures per a que al voltant dels serveis de la dependència es generi ocupació. Jo crec que amb això estem defensant interessos, els de la societat catalana, i per això ens han escollit.
espero que els membres del TC puguin pensar en l'interès d'Espanya, que és que hi hagi una bona sentència
Seria convenient un front català a Madrid?

Hem de procurar, en relació a la unitat catalana a Madrid, parlar-ne menys i exercir-la més. Portem molt de temps parlant tots de la necessitat d'unitat política, però el cert és que per moltes raons costa molt ser capaços d'exercir-la. Hauríem de ser capaços d'identificar en què estem disposats a anar junts fins al final a Madrid. Amb això tenim l'inconvenient que des del 1982 el PSC no té grup propi. Però jo crec que seria fàcil que ERC, ICV i CiU ens poséssim d'acord a Madrid.


Com enterboliria la relació Catalunya-Espanya una sentència adversa de l'Estatut?

Una sentència adversa del Tribunal Constitucional implicaria que l'esforç que ha fet Catalunya per millorar el seu autogovern, seguint els mecanismes previstos a la Constitució, hauria fracassat. Per tant, posaria en qüestió el pacte constitucional, i s'obriria una situació dolenta també per Espanya, ja que generaria una situació de forta inestabilitat que afectaria també a la crisi econòmica. Espero que els membres del TC puguin pensar en l'interès d'Espanya, que és que hi hagi una bona sentència.


Com actuaria vostè des del Congrés?

Hem d'esperar la sentència, i hem de treballar cadascú des de les seves posicions, perquè aquesta sentència no sigui adversa. Si ho fos, s'hauria de buscar una resposta al màxim de conjunta possible entre els partits catalans, que posés l'accent en la dignitat i el respecte cap al poble de Catalunya, i que ens permetés no tancar cap porta de cara al futur. Perquè cap porta s'ha de tancar respecte a les ambicions del futur nacional de Catalunya.


Amb totes aquestes qüestions a la taula, i ara que s'apropen les eleccions, quin paper hi ha de jugar Convergència?

A CiU hem de ser capaços de pal·liar aquest esgotament polític que hi ha al país, i fer que això es tradueixi en una nova etapa. Sabem que serà molt complicada ja que calen reformes que transformin el model social i econòmic. Això s'unirà amb la construcció de l'autogovern, en base al nou Estatut, fet que requerirà molta fortalesa política. I, alhora, amb aspectes de l'arquitectura institucional del país que hem de tancar, com pel que fa al règim electoral. Per tant, CiU veu el futur a través de la idea de Mas d'un Govern dels millors. I no sols amb CiU, sinó obert a la resta de sensibilitats socials, i amb consens amb la resta de partits. Hem de ser capaços d'arribar a grans acords de país, amb una actitud generosa amb totes les forces polítiques.
cap porta s'ha de tancar respecte a les ambicions del futur nacional de Catalunya
Quines serien les parelles de ball que seduirien a Convergència en el cas de no aconseguir majoria?

Hem d'aspirar als menys condicionants possibles al Parlament, però també a construir majories parlamentàries de consens en els temes importants pel país. Si m'ho pregunten a mi, et diria que els que s'han de posar d'acord són Convergència i el PSC, i també hi ha un partit que podria entrar en aquesta dinàmica, com és Esquerra. Però, sobretot, en els grans temes del país en un futur els que s'han de posar d'acord són CiU i el PSC.


CiU ha passat massa de puntetes en temes socials com el reconeixement del matrimoni homosexual, o la llei sobre l'avortament?

Crec que no hi hem passat de puntetes, la llibertat de vot vers aquestes lleis m'hi va permetre votar amb consciència. El que a mi i alguna gent de Convergència ens agrada recordar és que nosaltres tenim algunes banderes que no cal que ens les deixem arrabassar per l'esquerra. Són lleis amb les que Convergència se sent orgullosa, però que també convindria que s'hi sentís més. Els valors i els sentiments de molta de la gent que ens vota van en aquesta direcció, per tant, defensem-les sense complexos.


Es diu que vostè no té bona sintonia amb Artur Mas...

Sí... jo crec que sí. He estat dintre del partit tots aquests anys mentre ell ha estat secretari general. Per tant, suposo que si avui estic al Congrés és perquè hi ha bona sintonia també amb Artur Mas. Crec que tenim bona sintonia política i personal.


I amb el seu entorn?

Els entorns mai saps ben bé que són. El que sí que és cert és que CiU és un partit molt plural i ampli, i hi ha gent amb la que hi tens menys coincidències. Però jo crec que el que és rellevant és l'amplitud del projecte, perquè a CiU hi ha gent que en unes altres circumstàncies polítiques potser militaria a partits de centre esquerra, i també persones que ho farien en formacions de centre dreta. Gent amb tendències independentistes, i gent que creu que el marc espanyol és l'adequat per l'autogovern de Catalunya. Prefereixo mirar més aquesta perspectiva de pluralitat que no pas buscar altres tipus de problemes, que en totes les forces polítiques hi són.
tinc bona sintonia política i personal amb Mas
Artur Mas ha confiat massa en el seu entorn?

En l'etapa actual, Mas ha optat per un equip molt ampli i plural, i em consta que en aquests moments les decisions que està prenent són fruit de molta gent que opinem i que hi influïm. La reforma de la llei d'estrangeria, els sistemes de pensions, les propostes que fem de reformes de mercat...Tot ha estat consensuat.


Ha reparat errors d'etapes anteriors, llavors?

Crec que ha entrat en una etapa nova, i que ara anem en la direcció que hem d'anar.