Enric Morera (Oliva, 1964). Llicenciat en Dret, és empresari del sector del comerç, hostaleria, comunicació i turisme rural. L'any 1983 va ser uns dels fundadors del partit Unitat del Poble Valencià, un dels embrions del Bloc Nacionalista Valencià. Va ser candidat pel Bloc a l'alcaldia de València el 1999 i, el 2003, va ser escollit secretari general de la formació. Enguany ocuparà la segona plaça a les llista del Compromís pel País Valencià a la circumscripció de València, candidatura electoral que el 26 de març es va presentar a Barcelona, dia en què va tenir lloc l’entrevista. Què motiva els impulsors del Compromís pel País Valencià a presentar-se a Barcelona?
Compromís pel País Valencià és una coalició molt diversa. Des del Bloc, el que pensem és que hi ha molts valencians que viuen i treballen a Barcelona i a Catalunya, i anem a demanar-los el seu compromís electoral. La segona qüestió és que aprofitarem aquest acte per a centrar un tema que em sembla que és important, com és la necessitat d'obrir una nova etapa de relacions entre el País Valencià i Catalunya.

des de Catalunya hi ha un enorme desconeixement de què és el País Valencià. I les coses no s’han fet bé. S’ha passat d’una etapa d’indiferència a una etapa d’ingerència

Com es concreta aquesta nova etapa?
En primer lloc, parlar. Crec que hi ha una assignatura pendent, i és que, al mateix temps que els valencians vam patir una campanya enorme per enfrontar-nos, per dividir-nos, per a conrear l'anticatalanisme, també crec que des de Catalunya hi ha un enorme desconeixement de què és el País Valencià. I les coses no s'han fet bé. S'ha passat d'una etapa d'indiferència a una etapa d'ingerència, i això no ho podem tolerar, perquè es torpedeja la necessitat d'una articulació entre els nostres territoris que, en l'actualitat, és pràcticament inexistent, i que afecta molts àmbits. És una de les grans assignatures pendents que tenim, perquè, tant important és per a Catalunya com per al País Valencià. En eixe sentit, en l'acte d'avui intentaré realitzar algunes pinzellades sobre eixa necessitat objectiva que des de Catalunya no es contempla. Per a Catalunya, el País Valencià no existeix.

els catalans han de tindre en compte, que no ho tenen, que el 1707 va caure el País Valencià en la mateixa batalla que, el 1714, va caure Catalunya

Aquesta proposta que veniu a fer de diàleg, pot anar en contra dels interessos del Compromís, donant peu a què al País Valencià se us acusi de catalanistes?
No, perquè les idees que plantegem es fan des d'una perspectiva valenciana, des d'un poble orgullós de ser valencià i que té uns reptes, com també els té Catalunya, però des d'uns paràmetres absolutament valencians, i basant-se en unes relacions que volem tindre amb Catalunya superant paternalismes i buscant connexions entre la societat civil. El canvi al País Valencià també és important per anar obrint vies de cooperació que fins ara han estat pràcticament inexistents. Per exemple, la reciprocitat en matèria televisiva, que és un cas d'absoluta actualitat.
Els catalans han de tindre en compte, que no ho tenen, que el 1707 va caure el País Valencià en la mateixa batalla que, al cap de set anys, el 1714, va caure Catalunya. I, en estos moments, on tenim més difícil la batalla per la defensa de la nostra llengua, la nostra identitat, la nostra forma de ser... és al País Valencià. Però això no és té en compte des de Catalunya, i és un greu error, perquè després de València caurà Catalunya.

La presentació que feu a Barcelona contrasta amb el fet que, durant els 15 dies de campanya electoral, sembla ser que només hi haurà un acte conjunt del Compromís. Com és que el Compormís no es presenta unitàriament a cada capital de comarca del País Valencià i sí que ho fa a Barcelona?
Perquè és una coalició electoral puntual per a les eleccions autonòmiques. No es tracta d'una confusió d'espais, sinó que és el resultat d'una reflexió i d'una enorme responsabilitat per propiciar un canvi davant la situació que patix el nostre país. De fet, però, hi haurà tres actes conjunts: el d'inauguració, el central i el de cloenda. És una campanya que hem batejat ‘a la italiana', i crec que açò ens dóna fortalesa. No estem enganyant a ningú, sinó que estem dient que ens hem unit per a contribuir d'una forma més eficaç a què el PP no continue destrossant el nostre país.
De fet, els partits que configurem el Compromís hem estat junts en el Compromís en l'Entesa dels Valencians, en el Compromís pel Territori i contra un Estatut de Vergonya. Hi ha projectes diversos, dintre el Compromís, i, per tant, serà una campanya diversa i ‘a la italiana'. No és una coalició que busque configurar un nou espai polític. En el Compromís existeix el valencianisme que representa el Bloc, l'esquerra que representa Esquerra Unida o Izquierda Republicana, o el component ecologista que representen dos forces ecologistes del país.

esperem revalidar la nostra posició com a tercera força política municipal al País Valencià

Amb una de les quals, Verds-Esquerra Ecologista, el Bloc ha arribat a acords municipals.
Hem arribat a acords municipals a 15 ajuntaments amb Esquerra Unida i amb un altre acord amb els Verds-Esquerra Ecologista. Però, en tot cas, el gruix de les nostres candidatures municipals seran candidatures Bloc, més de 200 candidatures, en les que esperem revalidar la nostra posició com a tercera força política municipal al País Valencià.

Per tant, de cara les eleccions estatals d'aquí un any, el Compromís no continuarà existint.
No hi ha res decidit.

Podria ser que el Compromís tregui els deu diputats a les Corts Valencianes a què aspira, però que el PSOE no faci la seva feina?
Sí. Eixa és la situació que ens estem trobant en estos moments. El Compromís està fent un treball d'aglutinar tots aquells que no van claudicar davant un estatut de vergonya i les previsions indiquen que tindrà un bon resultat electoral, perquè ha tingut una posició molt nítida davant l'actitud del PP. Però veiem un PSOE molt dèbil que, en molts aspectes, té la mateixa posició que el PP, ja siga en matèria estatutària o de territori. Nosaltres pensem que són dos cares d'una mateixa moneda. I és evident que el PSOE no està sabent mobilitzar el seu electorat. La diferència de 240.000 vots entre els que van votar el PSOE valencià a les eleccions autonòmiques i a les generals, si no hi ha mobilització en eixos electors, el canvi serà difícil. Jo crec que hi haurà canvi i que, en eixe canvi, el motor més important va a ser el treball que està fent el Compromís.

ERPV és un aliat objectiu del PP

El fet que ERPV no s'hagi sumat a l'acord, afectarà positivament o negativament al Compromís?
No ho sé. Ells tingueren l'oportunitat d'incorporar-se i la van rebutjar. El que sí que podem dir és que és un aliat objectiu del PP, perquè el canvi serà per un marge molt estret de vots, com ha passat a Itàlia o a Galícia, i els vots que puga recollir Esquerra Republicana al País Valencià, poden ser claus per eixe canvi. En tot cas, crec que és un aliat objectiu del PP.

Però el discurs que realitza el Bloc, d'establir un diàleg amb Catalunya des de l'orgull de la valencianitat, sembla molt similar al d'ERPV, vist des de Barcelona.
Bo, no ho sé. La veritat, no considere Esquerra com a un adversari polític. L'adversari polític al País Valencià són les polítiques del Partit Popular.

El nacionalisme valencià, després de molts anys, sembla que tindrà presència institucional a les Corts. Quines propostes pretén impulsar?
El nostre projecte polític és la construcció d'un país, un país valencià, i això ho hem de construir superant conflictes, entrebancs, crispació... i buscant consensos bàsics per progressar com a poble i incrementar el nostre autogovern. Crec que hi ha les condicions perquè el valencianisme polític emergisca i compte encara més en la política valenciana a partir del 27 de maig. Anem a aconseguir unes fites històriques importants, anem creixent com a organització a nivell municipal, de diputacions, d'alcaldies i de Corts valencianes. Per tant, estem cridats a ser una força decisiva.

Fa quatre anys, el Bloc va recollir 30.000 vots més a les municipals que a les autonòmiques. Es repetirà aquesta situació o el Compromís pel País Valencià sabrà motivar el votant del Bloc també a nivell de la Generalitat?
És cert que, amb els vots municipals, el Bloc hagués estat a les a les Corts Valencianes. I és una paradoxa, perquè presentem candidatures en el 85% del cens electoral, quan a àmbit autonòmic pot votar el 100% del cens electoral. Per què es produix això? Perquè els partits centralistes ja s'encarreguen de matxucar-nos amb la crida al vot útil. I això, amb una llei injusta, que suposava superar un 5% autonòmic, ja mos ha perjudicat electoralment des de l'any 1983. Ara això no passarà, perquè la nostra presència està garantida en una coalició que és útil per al canvi. Per tant, anem a tindre una presència més important que la que teníem fins ara. Anem a ser una força molt més implantada, no només a les Corts Valencianes, sinó en capitals i ciutats importants, com Alacant, Elx Castelló, anem a fer un pas molt important i, estratègicament, anem a convertir-nos en una opció molt present en l'escenari polític valencià.

Quins incentius té el votant municipal del Bloc per votar el Compromís a les Corts?
L'objectiu del canvi. És un vot útil, cosa que, el 2003, no es visualitzava amb suficient plenitud, perquè sempre hi havia el dubte de si els nostres vots anaven a ser claus per eixe canvi. Ara, això ja no ho dubta ningú i, per tant, entenem que anem a mobilitzar molt de vot valencianista en eixa coalició. Diversa, ampla, però que, en tot cas, que ja hem coincidit en molts àmbits, en què hem tramat una complicitat en sectors cívics del nostre país d'una forma molt ampla.

A escala local, el Compromís és molt més eteri. El fet que el Bloc negociï amb el PSPV presentar-se conjuntament a València ciutat, no transmet a l'electorat una idea de voler el poder a qualsevol preu?
No. Si eixa haguera sigut la nostra màxima, ja fa molts anys que no estaríem on estem, sinó que nosaltres som un partit travat en una lluita intensa des de fa molts anys. El nostre compromís en estes eleccions és amb el canvi. I volem el canvi a les Corts Valencianes, que es traduirà en un canvi de govern a la Generalitat Valenciana, el canvi a les diputacions i a l'Ajuntament de València. I entenem que tot el que siga una opció útil per al canvi en este context electoral, és important. Des del valencianisme, també volem contribuir a la derrota electoral de Rita Barberà, una alcaldessa que declara, sense cap rubor, que ja es parlava valencià abans de la vinguda de Jaume I. Allà on s'ha pogut, s'ha pactat amb Esquerra Unida, en quinze municipis. I més del 90% de les candidatures seran candidatures Bloc o amb aliances amb un partit verd. El nostre compromís és un compromís polític, no d'ocupació d'un espai, sinó d'un compromís de canvi, perquè la situació és inaguantable.

Però la resta de socis del Compromís no ho veuen així.
No. Com hem dit, és una coalició plural, diversa i tal. On s'ha pogut arribar a un acord de totes les forces del Compromís, s'hi ha arribat, i on no, doncs no s'hi ha arribat. I no passa res.

Com s'explica que el mateix raonament que es fa servir per propiciar el canvi a la Generalitat no serveixi per fer-ho a l'Ajuntament de València?
Perquè som organitzacions democràtiques que basem els acords locals en funció de la posició dels nostres col·lectius locals. I allà on no hi ha hagut possibilitat d'entesa, no s'ha format coalició. No actuem de forma vertical, que imposem un acord autonòmic a l'àmbit municipal. A València no s'ha pogut i, per tant, estem mirant l'opció més útil per al canvi.

hem de propiciar un àmbit de comunicació on es puguen veure les nostres televisions en plenitud

El PP està disposat a tancar TV3 el més aviat possible. Com actuarà el Compromís si arriba a la Generalitat?
La situació de TV3 és un atac a la llibertat a la llibertat d'expressió i una censura enorme per part del PP, però amb la connivència del govern central. De Montilla en un primer moment, que va enganyar a la propietària dels repetidors, Acció Cultural, i per part de Clos, que va anunciar, en les falles de València, que li semblava encertada la posició del Partit Popular. De cara el futur, el que està clar és que hem de propiciar un àmbit de comunicació on es puguen veure les nostres televisions en plenitud. No té cap sentit que Punt 2 o Canal 9 no es puguen veure al Principat. Els valencians vam pagar una sèrie de bons per poder veure TV3 al País Valencià. Per què no s'ha de veure Canal 9 al Principat?
Les relacions de futur entre Catalunya i el PV s'hauran de fer en un marc de normalitat i d'igualtat. No es pot mantenir una relació de subordinació. No ho aguanten les parelles modernes. Per tant, entre territoris, tampoc.

Heu mantingut contacte amb alguna formació del Principat perquè eviti el tancament?
Tenim una relació electoral i fluïda amb Convergència.

amb Convergència tot seria més fàcil. No crec que haguera callat ni haguera deixat que tancaren els repetidors al País Valencià

Però, actualment, Convergència no està al Govern i no pot resoldre-ho.
No, per desgràcia, no, perquè amb Convergència tot seria més fàcil. No crec que haguera callat ni haguera deixat que tancaren els repetidors al País Valencià. Este Govern de Catalunya a vegades fa crits abrandats, però que són d'una esterilitat política enorme.

Al febrer, a Gandia, uns descontrolats van llençar un còctel molotov a la seu del Bloc i hi van calar foc. Aquesta situació, i d'altres que heu denunciat en els darrers mesos, són un símptoma de la por que tenen els sectors més rancis del País Valencià a una possible efervescència del Bloc?
Sí. S'observa que el Bloc va creixent i el que està clar és que aquest tipus d'agressions compten amb una impunitat enorme. Hem parlat amb el delegat del Govern, hem presentat més de 25 denúncies, no només de Gandia... Però estos grups ultres, que practiquen un terrorisme de baixa intensitat, compten amb una impunitat manifesta. Se sap qui són, se'ls té detectats, perquè hem parlat amb els comandaments de la policia, i no hi ha manera que s'actue contra ells perquè la seua escalada terrorista, o de kale borroka, no vaja a més. És un fet incomprensible que passa habitualment: les amenaces, els insults, les punxades de rodes, els incendis... Una cosa que patim de forma molt intensa i que provoca en alguns dels nostres afiliats una certa autocensura. També per això és necessari el canvi al nostre país. Posaré un exemple: en la mort de Guillem Agulló, actuarem d'acusació popular. La sentència va considerar que no hi havia hagut homicidi, sinó una ‘riña tumultuaria' per part dels que van matar a Guillem Agulló. Una de les persones que van participar en eixa ‘riña tumultuaria', Pedro Cuevas, se'l va detindre, ara fa un any i mig, per formar part d'un grup nazi... Així, no podem parlar de ‘riña tumultuaria'. Hi havia una predeterminació per actuar contra Guillem Agulló. Segurament, si ara s'actuara amb major contundència, s'evitarien problemes de futur amb estos grups que campen lliurement des del nostre país. I hem de recordar que la delegació del Govern i la direcció governamental de les forces i cossos de seguretat està en mans del govern socialista. I davant les nostres reiterades existències, no hi ha manera d'actuar. Tenim localitzats els IPs dels ordenadors des d'on ens envien les amenaces i està a disposició de la policia.