FÈLIX MARTÍ AMBEL (Barcelona, 1938) és filòsof. Actualment és president de L'Opinió Catalana. Partícep de la lluita antifranquista, Félix Martí ha dedicat la seva vida professional a la llengua i la cultura per la pau. Entre l'any l'1984 i el 2002 va dirigir el Centre UNESCO de Catalunya, i actualment presideix l'Institut Linguapax, que treballa per vincular l'educació per la pau i l'aprenentatge de les llengües. L'any 1995 va rebre la medalla UNESCO de Drets Humans i el Guardó CIEMEN. Té clar que votarà no a la Constitució Europea.
En la seva etapa de director del Centre UNESCO de Catalunya, ha vist com el govern espanyol posa pals a les rodes a la seva projecció internacional. Veu possible una evolució positiva?
El Centre UNESCO de Catalunya té el més alt reconeixement que la UNESCO estableix amb les ONG's. Tot i que s'ha aconseguit signar un acord bilateral tècnic, Catalunya, pel fet de no ser país independent, no pot ser membre de ple dret de la UNESCO. I és clar, les propostes que s'han fet perquè Catalunya participi efectivament en les estructures que relacionen l'Estat espanyol i la UNESCO han quedat sempre bloquejades per part del Govern espanyol.
Quina tasca fa el Centre UNESCO a Catalunya?
Catalunya existirà en la mesura que participi en els debats de l'agenda global. El Centre UNESCO de Catalunya contribueix a lluitar contra la introversió que ha caracteritzat la nostra vida cultural i política, i entén la projecció internacional de Catalunya com a capacitat d'incidir en els desafiaments globals.
Quina actitud creu que ha de tenir Catalunya envers la futura Constitució europea i el referèndum?
Sóc partidari de rebutjar l'actual projecte de Constitució, perquè condemna les nacions sense estat a la seva mort política. Tampoc no proposa una transferència suficient de sobirania dels estats cap a Europa. Amb aquesta Constitució, Europa naixeria hipotecada pels estats i discriminaria els 50 milions d'europeus ciutadans de les nacions sense estat. Seria l'apoteosi del jacobinisme. Votem no.
A més a més, el PP vota contra l'oficialitat del català a Europa al·legant que el català no pot passar davant de l'espanyol...
El PP continua considerant el català com a llengua subordinada. Actualment, el món científic i cultural admet que totes les llengües són iguals en dignitat. Però nosaltres som ciutadans d'un estat que, en lloc de protegir la nostra llengua, continua imposant el model monolingüe característic de la ideologia franquista. Impedeix la dignificació de la llengua votant en contra d'un modest reconeixement europeu.
Si el català continua patitnt agressions com aquesta, la comunitat lingüística pot perdre la seva autoestima?
L'autoestima depèn de les actituds dels catalanoparlants més que de les agressions exteriors. En el món actual, les llengües mitjanes i petites només tenen futur si els seus parlants exerceixen una certa militància lingüística. Hem de crear aquesta nova consciència-militància a la nostra àrea lingüística.
Veu algun camí alternatiu, a banda d'esperar la incorporació d'Andorra, perquè el català sigui reconegut a Europa?
S'haurà de fer una campanya internacional per denunciar les agressions del govern espanyol a la llengua catalana. No compleixen ni l'esperit ni la lletra de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. També sóc partidari de consensuar amb Andorra un pla per fomentar la presència de la llengua catalana a la vida internacional.
El projecte Linguapax és també una contribució important.
Des de Linguapax creiem que la protecció de la diversitat lingüística és una estratègia per a la preservació de conflictes. Ajudem a canviar les polítiques lingüístiques colonialistes i donem difusió a les recomanacions dels experts. Ara preparem un congrés mundial sobre "Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau" en el marc del Fòrum Universal de les Cultures.
