Jordi Portabella (Barcelona, 1961) és segon tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i portaveu d’ERC al consistori. Biòleg de formació s’afilia a Esquerra el 1987, i va ser diputat al Parlament de Catalunya en la quarta i cinquena legislatura, essent també portaveu adjunt del grup parlamentari. La seva formació governa a la capital catalana amb el PSC i ICV des de l’any 1999. L'actual alcalde, Jordi Hereu, diu que Barcelona és tan complexa que només pot ser governada pel PSC. ERC se sent menystinguda pel seu soci, tenint en compte que fa vuit anys que també governa a Barcelona?
Per ser conscient de la complexitat de la ciutat no n'hi ha prou a tenir coneixement de l'àrea que gestiones, sinó una visió global, i això és una cosa que comporta un cert temps, i ser candidat en altres ocasions, perquè és aleshores quan pots vertebrar un discurs i un seguiment de totes les àrees de la ciutat. Jo tinc opinió de les meves àrees i de les dels altres, i no perquè algú em diu què he de dir, sinó perquè jo sé què he de dir.

Però vostè i el seu equip se senten ofesos?
Més que ofesos, creiem que és la inexperiència la que fa cometre errors com aquest, però esperem que la ciutadania sigui capaç de valorar-ho.

Barcelona és tan complexa que no es pot resoldre en condicions el problema de l'habitatge?
La gestió de l'habitatge ha estat duta sempre de manera conjunta entre ICV i el PSC, els únics que no hem pogut desenvolupar cap política d'habitatge a Barcelona hem estat ERC. Estem convençuts que les nostres propostes mai haurien portat la ciutat al punt de bloqueig actual, en què l'accessibilitat de l'habitatge no està a l'abast de tothom.

Respecte al moviment okupa, ERC està conforme amb la mà dura que imposa ara el PSC, o calia haver actuat amb més racionalitat abans?
Per a ERC, la política es basa en el diàleg i en la capacitat de trobar punts de confluència entre postures que són diferents, i per tant, aquestes posicions excessivament dures ens sembla que són més pròpies de la dreta ideològica i psicològica que no de l'esquerra.

Quina marca de diferència pot donar ERC a Barcelona per distingir-se del PSC i d'ICV?
Creiem que Barcelona ha de liderar el catalanisme polític, i el candidat d'ERC és el que està capacitat per fer que Barcelona sigui el motor de la internacionalització del catalanisme polític. Tenim preocupacions socials de l'esquerra transformadora i volem que hi hagi un enfortiment dels serveis públics. Això passa per reivindicar un marc nacional més lliure i un marc de major atenció individual, i per tant de major llibertat.

En quina mesura influeix en les estratègies d'ERC a Barcelona per a l'endemà de les eleccions el fet que a Catalunya Esquerra hagi pres la decisió de governar amb el PSC i no amb CiU?
La capital del país és tan important, que té la capacitat d'endegar les seves pròpies polítiques, sense condicionants que no siguin els dels resultats electorals.

Jordi Hereu és un soci més còmode que Joan Clos?
No opino sobre els altres candidats, perquè ens sentim amb prou fortalesa i prou experiència com per no reforçar el bipartidisme entre socialistes i convergents. Tenim identitat pròpia, i l'eix de la nostra campanya gravitarà en nosaltres mateixos i no comparativament amb els altres partits.

Tant Trias com Hereu asseguren que les eleccions són per triar o PSC o CiU. Quin serà el plantejament d'ERC l'endemà de les eleccions? És força problable que els regidors republicans siguin imprescindibles.
L'alcalde ha de ser la persona que reuneixi més consens, i en aquest sentit ERC no descarta ser la força que reuneixi més consens.

Ha fet números?
Els números els donaran les eleccions, però en tot cas ERC mantindrà la gravetat sobre nosaltres mateixos, creiem que els nostres resultats poden ser tan bons que, tot i no haver guanyat les eleccions, podríem ser l'opció política que reunim més consens, i aquesta és la condició per ser alcalde.

L'endemà del relleu de Clos per Hereu, ERC, ICV i el PSC van escenificar una reedició dels acords de Govern. Ho hem d'interpretar com una voluntat de repetir aquest escenari el maig vinent per part d'ERC?
Vam reeditar el programa d'actuació municipal de què ens haviem dotat per al mandat, i el que no era raonable era que perquè es canviés una persona de l'equip de govern, es canviés el programa. Hauríem fet el mateix si el canvi s'hagués produït en algun càrrec de govern d'ERC o a ICV.

Aquesta suma de consens per a ERC, podria passar per CiU? Han tingut algun contacte amb la federació nacionalista en aquest sentit?
No, no hem tingut cap contacte amb cap força política, és massa aviat, i aquests contactes es tenen més després d'haver vist els resultats electorals, sobretot per no perdre el temps, perquè l'aritmètica és inqüestionable a l'hora de mesurar les possibilitats de governar.

No hi ha prioritats?
Sí, es diu ERC.

Si ERC fos decisiva tant per un acord amb el PSC com amb CiU, de quins factors dependria l'estratègia d'ERC?
Durant aquest període ERC només pensa en ella mateixa, i de la mateixa manera que no hem tingut contactes amb d'altres forces, tampoc no ens fem càbales de com pot anar la cosa. Ara no és el moment de veure amb quin grau de dependència nosaltres podríem adquirir major quota de poder, sinó que és el moment d'enfortir-nos per aconseguir una majoria d'acceptació que ens doni l'alcaldia.

L'exconseller Joan Carretero assegurava fa uns dies en una entrevista a El Temps que la presència d'ERC a Barcelona és "per anar passant en un oasi còmode", però que s'ha fet ben poca cosa...
ERC no ha tingut representació a l'Ajuntament de Barcelona des del 1983 al 1999, llevat d'un any. Quan vam arribar el 1999, vam consolidar per primera vegada el partit, i ens va sortir bé, vam doblar resultats. Si en algun lloc ha estat difícil l'existència d'ERC ha estat a la capital del país.

Carretero assegura també que ERC s'ha convertit en un satèllit del PSC i que aquest pensament el tenen la gran majoria de militants d'ERC. En aquests dies, quins imputs heu rebut de la militància?
En termes generals, les expressions diferenciades en el partit s'han d'expressar dins del partit a través dels canals que hi ha, tant per militants com per a consellers nacionals. Va ser una llàstima que Carretero no hagués anat als darrers tres consells nacionals, on vam discutir l'estratègia d'ERC i si entràvem o no al Govern. Però a més, a ERC hi ha la possibilitat de crear un corrent intern, per al qual només cal el 3% de la militància, que són unes 350 persones. I si ho aconseguís, té dret a demanar càrrecs de responsabilitat. Per tant, o Carretero no té tant de suport com s'imagina, o no està utilitzant els canals interns del partit de què disposa per expressar la discrepància.