XAVIER VENDRELL (Sant Joan Despí, 1966), de formació enginyer industrial i llicenciat en Ciències Polítiques, comença a militar a l'MDT el 1985, i el 1989 ingressa a Catalunya Lliure. L'any 1991 inicia la militància a ERC, i des del 1995 fins el 2000 ha estat regidor de l'Ajuntament de Sant Joan Despí. Ha estat conseller de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i és diputat al Parlament de Catalunya des del 1999. El 1996 es fa càrrec de la secretaria d'Organització i Finances d'ERC, càrrec que manté en l'actualitat. Des del juny de 2005, és secretari general del conseller primer.
ERC és l'única força política que va donar suport i va participar activament en la mobilització del 18 de febrer pel dret de decidir. La Catalunya d'ara és diferent a la Catalunya d'abans de la manifestació?
S'ha constatat que aquesta Catalunya que se sent nació hi era, però que, sobretot des dels grans mitjans de comunicació s'intentava callar. De tant en tant, en aquest país la gent ha de sortir al carrer per desmentir allò que els mitjans de comunicació oficials de l'establishment -que abans eren manats per un dictador i ara per un grapat de senyors amb molts diners- volen fer creure. Per tant, més que una Catalunya diferent, s'ha vist una Catalunya silenciada.
La resta de formacions que no hi van participar i han pactat l'Estatut amb el PSOE, han captat algun missatge en aquest sentit?
I tant que sí. Els nervis que exhibeixen en aquests moments el PSC, ICV i CiU responen al fet que han entès que no tota la ciutadania dóna suport al joc d'aquest establishment, al qual han estat jugant les darreres setmanes. I saben que a la manifestació hi havia moltes persones que en les darreres eleccions els van votar i que ara reproven la seva conducta partidista.
De què li ha servit a ERC l'èxit de la manifestació?
La decisió que si no hi ha un bon Estatut no hi donarem suport ja estava presa i es mantindrà. Ara bé, és evident que quan hi ha una mobilització com aquesta i com t'has quedat políticament sol, saber que tens molta gent al teu costat et tranquil.litza i et reforça. Diuen que Mas ha aconseguit la foto amb el president d'Espanya, doncs ERC hem aconseguit la foto al costat del poble de Catalunya, que per a nosaltres és molt més important.
Aquesta tranquil·litat és suficient per mantenir-se al Govern de Catalunya amb un més que probable vot negatiu a l'Estatut al Congrés i al Senat?
Desvinculem totalment el nostre vot a l'Estatut amb la continuïtat del Govern. ERC treballa perquè hi hagi un bon Estatut que ens garanteixi que podrem donar als ciutadans de Catalunya els serveis que es mereixen, però a més necessitem uns governants que tinguin clar que aquesta és la seva prioritat. I ERC ha aconseguit que per primera vegada en la història, el pressupost social estigui per davant del pressupost de política territorial. I creiem que els ciutadans i ciutadanes, i especialment els qui ens van donar suport a les urnes, volen que ERC faci efectius tots els projectes importants per al nostre país. Esgotarem la legislatura, i si al senyor Mas no li agrada, que s'hi posi fulles. Quan arribin les eleccions, els electors ja decidiran quin partit manté una postura digna d'aquest país i quin no.
Descarten doncs, les eleccions anticipades.
Totalment.
I la possibilitat que el PSC decidís governar en minoria i buscar suport puntual extern?
No hi ha problema, si volen fer-ho que ho facin. Si el senyor Maragall vol sortir a explicar a la ciutadania que fa fora del Govern ERC perquè hem defensat l'Estatut que van aprovar el 90% dels diputats i diputades al Parlament de Catalunya, que ho faci, sortirem amb molta dignitat. Però sincerament, no creiem que el president de la Generalitat cometi aquest error.
El president sap que li convé tenir ERC al costat, però algunes veus del PSC, i també de mitjans de comunicació, prefereixen que Esquerra deixi el Govern, perquè els incomoda.
Aquest discurs és fruit d'una certa incomoditat en la situació actual per al PSC. Entenem que el PSC voldria que el PSOE estigués disposat a acceptar algunes de les propostes que s'estan plantejant, però els socialistes espanyols no les accepten, de manera que han de fer pressió a ERC perquè entrem en el joc d'aquest establishment que dèiem. Però saben que ERC no hi entrarà.
El no d'ERC al Congrés i al Senat està assegurat?
Si no hi ha una modificació molt substancial de l'Estatut que s'està aprovant, ERC votarà no, segur. Si hi ha una modificació de fons, serà analitzable. Però ens temem que Espanya no ens vol reconèixer el que som i que ens nega la possibilitat d'anar reduint el dèficit fiscal que pateix Catalunya, entre moltes altres barreres. Per tant, si Espanya no està disposada a donar-nos l'eina que necessitem per resoldre els problemes del nostre país, no hi donarem suport. No ens precipitarem com el senyor Mas per una foto.
Per una foto, només?
Els estrategs de Mas, que cada dia desafinen més, estaven convençuts que això comportaria el trencament del Govern de Catalunya, la seva obsessió, i que podria haver-hi un avançament electoral que els permetés tornar a la Generalitat. Però amb aquesta estratègia, Mas no anima els actuals socis del Govern a pactar amb CiU en un futur, i tampoc no aconseguirà la majoria absoluta ni el 2007 ni el 2011. Mas i el seu equip estan fent passes de cec i no van enlloc per al país ni per la seva formació política.
El canvi d'estratègia de CiU passa per aproximar-se a un dels dos partits amb els quals podria pactar?
Passa per defensar allò que li és propi. CiU té un electorat, que és econòmicament liberal i socialment conservador, i que majoritàriament vol més capacitat de decisió per a Catalunya.
ERC té clar que vol reeditar els acords del Tinell si l'aritmètica li ho permet?
ERC tenim clar que hem d'esgotar aquesta legislatura, i que han de ser els ciutadans a les urnes els que diguin què pensen de les actuacions de cadascuna de les formacions. ERC intentarem governar per tirar endavant projectes per al país. Per tant, l'endemà de les eleccions posarem sobre la taula el nostre programa, i si hi ha algun partit amb el qual ens hi entenguem, tirarem endavant, i si no, ens quedarem a l'oposició amb tota la tranquil.litat del món. Emulant una frase del company Joan Tardà, la moqueta no ens farà traïdors.
Arribat el moment doncs, es tornaria a repetir un escenari com el de 2003, amb converses amb CiU i PSC?
ERC no descarta cap acord de Govern el 2007, i si convé, ens quedarem a l'oposició. L'endemà de les eleccions tornarem a asseure'ns amb qui ho vulgui, però pot passar que ningú no es vulgui asseure a parlar amb ERC, i que es produeixi un acord CiU-PSC.
Tant el PSC com CiU, oficialment es rebutgen.
Doncs no ho descartem en absolut. És una possibilitat que mitjans de comunicació tan importants com La Vanguardia avalen dia sí i dia també. Quan els poders fàctics avalen que cal fer aquest pacte, nosaltres no som ningú per qüestionar la validesa d'aquesta tesi, i en tot cas cadascú que faci el que cregui. Jo estic convençut que CiU firmaria ara mateix per estar demà governant amb el PSC. Per la nostra part, les aliances les farem només en base a un programa.
Però ERC n'està satisfeta, del pacte amb el PSC?
Malgrat les moltes discussions que hem tingut, deu n'hi do la feina que hem fet i deu n'hi do com ens hem sentit de còmodes. De portes en fora només han sortit les discussions, però hi ha hagut molts moments d'entesa, d'acords i de treball conjunt.
A banda de la decisió final d'ERC a Madrid, Joan Puigcercós ha aclarit que ERC no promourà el "no" al referèndum per evitar una fractura social. El "sí" té alguna possibilitat?
Si a Madrid votem "no" perquè considerem que és un mal Estatut, a Catalunya no podem promoure el "sí", això és evident. Per tant, tornarem a parlar amb la militància com hem fet sempre que hem pres decisions importants. No podem votar "sí", però tenim la consciència que també hi ha molts ciutadans al nostre país que no serà fàcil demanar-los que hi votin en contra per molt que sigui un mal Estatut, perquè volem pensar que en el pitjor dels casos serà millor que el que tenim avui.
Una abstenció, doncs.
Hi havia algú que en un referèndum deia: "vota no o no votis". Donarem una certa llibertat de vot, però no demanarem el vot a favor en cap cas.
Els electors d'ERC o de l'entorn entendran que se'ls demani l'abstenció i no pas el "no"?
A un partit li toca prendre decisions, amb el risc d'equivocar-nos, és clar. Donarem explicacions i crec que tothom les entendrà, perquè la decisió que prendrem serà amb absoluta honestedat, convençuts que volem el millor per al país, i això és el que vol la gent. El temps donarà la raó a qui la tingui.
