Indica publicitat
Divendres, 10 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 7 de de març del 2008 | 16:42
Entrevista · Política

Correm el perill que el PSOE aconsegueixi la majoria absoluta


Carles Campuzano (Vilanova i La Geltrú, 1964) és el número 4 de la llista de Convergència i Unió (CiU) al Congrés per Barcelona. La federació nacionalista defensa que es respecti Catalunya perquè "hem viscut quatre anys lamentables". Campuzano assegura que no donaran suport al Partit Popular (PP) i afirma que no "s'entregaran" als socialistes. A més, indica que tindria "poc sentit" formar part del Govern espanyol, estant a l'oposició a Catalunya. Campuzano també repassa el futur de la coalició nacionalista que, al seu parer, "té corda per molts temps".

Per què s'ha de fer respectar Catalunya?

Hem viscut quatre anys lamentables. Rodalies ha estat inoperant durant setmanes, l'aeroport del Prat s'ha collapsat en ple estiu, Barcelona s'ha quedat a les fosques uns quants dies... I el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, no ha complert la seva promesa més important amb Catalunya, donar suport a l'Estatut aprovat al Parlament. Ens han pres el pèl i se'ns han rigut a la cara. Demanem que es respecti Catalunya i això mereix una resposta política.

Per tant, valoren negativament la gestió del govern del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)?

S'han fet coses bones. Però és mentida que si guanya Zapatero, guanya Catalunya. El país mai havia tingut l'autoestima tan baixa. Ara, els socialistes insisteixen amb la Catalunya optimista per intentar apaivagar l'emprenyament de la majoria dels catalans.

Tot i això, CiU donat suport a 94 lleis de les 144 aprovades durant aquesta legislatura al Congrés...

Tenim deu diputats que no són els principals socis del Govern i que no han votat la investidura del president. Aleshores, es pot decidir ser inútils o bé intentar incloure les nostres propostes a les lleis que es tramiten. I, així, ho hem fet.

Respectaran la llista més votada?

Si ho exigim a Catalunya, també ho hem de tenir en compte a les eleccions espanyoles. Però, tenim clar que no donarem suport al PP, encara que guanyi, i tampoc ens entregarem al PSOE, malgrat que obtinguin la victòria. 

Assegura que no donaran suport al PP, però en canvi amb els socialistes parlen de no "entregar-se". Quines condicions posarien a Zapatero?

D'entrada, publicar les balances fiscals abans de la investidura. Després, exigirem que es compleixi el desplegament de l'Estatut, especialment, en finançament, immigració i en la gestió de l'aeroport del Prat. També, demanarem les competències sobre polítiques sectorials, que es continuen decidint a Madrid i que són fonamentals pel futur de Catalunya.

Si Zapatero compleix els requisits que vostès han establert, es plantejaran dirigir un ministeri?

És molt complicat formar part del Govern espanyol i està a l'oposició a Catalunya. És una situació sense gaire sentit comú. En tot cas, s'hauria d'obrir una discussió amb els socialistes. Però correm el perill que el PSOE aconsegueixi la majoria absoluta. I la història ens demostra que seria un escenari nefast. 

En tot cas, hi hauria un debat a la federació sobre si han de formar part del  Govern espanyol?

Més enllà del soroll mediàtic que s'ha generat en els últims mesos, hem establert una posició comuna. Un ministre de CiU només es podria donar si governéssim a Catalunya. Repeteixo, tindria poc sentit governar Espanya i no fer-ho a Catalunya.

Per tant, l'entrada de la coalició nacionalista al Govern espanyol condicionaria la política catalana?

No. No es pot afirmar que en base a entrar a l'Executiu espanyol fem caure el Tripartit. Les coses no aniran així.

en base a entrar a l'Executiu espanyol fem caure el Tripartit. Les coses no aniran així

La publicació de les balances fiscals també és una demanda d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per donar suport a Zapatero. El candidat republicà, Joan Ridao, ha proposat un front catalanista per condicionar un futur govern socialista. Hi estarien d'acord?

Seria interessant que algun dia els partits catalanistes anéssim plegats a les eleccions espanyoles i definíssim un programa de mínims per defensar a Madrid. Però, l'oferta de Joan Ridao ens sembla massa electoral. Seria més creïble si primer ens oferissin una llista CiU - ERC pel Senat o ens plantegessin un govern a Catalunya.

Així, creu que la iniciativa no prosperarà?

Tant de bo en aquesta legislatura defensem interessos comuns. 

Les enquestes pronostiquen que CiU es mantindria o tindria un diputat menys, mentre que Esquerra en perdria entre dos i tres. Si cap dels dos partits són decisius, s'haurà de replantejar el catalanisme polític, almenys, a Madrid?

No crec que baixem. Segur que obtindrem més de deu diputats. Però si el catalanisme no és decisiu, s'haurà de preguntar per què ha estat incapaç de transmetre la necessitat de fer-nos respectar i garantir més força als partits catalanistes. Tot i això, opino que més que reflexionar sobre el catalanisme, hem de plantejar-nos què hem fet malament les formacions polítiques.

Seria interessant que algun dia els partits catalanistes anéssim plegats a les eleccions espanyoles

En què s'han equivocat?

 Ho podem parlar si els resultats són negatius, però estic convençut que pujarem.

Després del "fracàs" de l'Estatut, Esquerra defensa que s'ha esgotat la via autonomista. El seu objectiu es aconseguir una majoria política i social per a la independència i, mentrestant, "esgarrapar" a Madrid peces perdudes en l'Estatut del 30 de setembre. Ara, per CiU quin ha de ser l'encaix amb Espanya?

Més que preocupar-nos sobre la relació amb Espanya, ens hem d'interessar com fer que Catalunya trobi en el món global aquelles oportunitats que ens permetin garantir la identitat, la prosperitat i la cohesió social. Ens hem d'obsessionar en això i no creure que tots els defectes i problemes existents són culpa de Madrid. Alguna cosa malament devem fer des d'aquí. Tenim un Govern català sense lideratge i un president de la Generalitat que no illusiona.

En un document del 23 juliol, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC) aparquen les diferències i estableixen una estratègia compartida per a les eleccions del 9 de març. Què passarà dilluns en el sí de la federació?

No crec que entrem en una situació més complicada de la que hem viscut en els darrers temps. Estic convençut que la coalició té corda per molt temps.

Així, sigui quin sigui el resultat de diumenge, la unitat de la federació és ferma?

Efectivament, a curt termini CiU no perilla.

Què s'ha de plantejar CDC en el congrés del pròxim estiu?

Posar al dia la nostra oferta per la societat catalana. Hem de ser capaços d'oferir un projecte que engresqui i illusioni. Agrupar l'energia difusa i dispersa del catalanisme per convèncer-la i engegar un procés per tornar-nos a creure que podem ser un país millor. Per altra banda, hem de formar una direcció àmplia que reflecteixi que som un partit divers i plural.

Des de finals de novembre no es parla del projecte de "La Casa Gran"...

Justament la renovació que volem proposar a la societat va lligada a "La Casa Gran". Oferir el lloc que ocupa CDC com a espai perquè gent diferent i dispersa sigui capaç de trobar-s'hi per a construir un país més lliure, just i pròsper. 

Hi té lloc Unió?

La immensa majoria dels seus militants i simpatitzants són gent que estima el país i un projecte nacionalista ampli no els pot excloure, ha de ser capaç d'integrar-los.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat