FERRAN ESPADA (1968) és el director de l'edició de Barcelona d’El Punt des de l’octubre de 2007, en substitució de Jordi Busquets. Fundador de l'edició d'El Punt a les comarques tarragonines i director de l'edició de les Terres de l'Ebre. També ha estat responsable de la informació general del cap de setmana de totes les edicions. Va formar part de les 100 personalitats catalanes que van constituir la Comissió de Solidaritat amb Egunkaria així com va participar activament en la primera Conferència Mediterrània de Nacions Sense Estat que va tenir lloc a Barcelona el 2005.

 

El Punt és l'únic diari autocentrat del quiosc. Costa de mantenir aquest criteri?
No, gens, i ho volem potenciar. Qualsevol evolució serà per potenciar encara més aquest autocentrament. Però és veritat que ens presenta alguns problemes. Com que, malauradament, la política nacional es juga a Madrid i la nostra secció de política és només d'afers catalans, tenim conflictes entre internacional i política. Les properes eleccions generals no són les eleccions del Punt, però hi hem de donar una resposta informativa, primant la informació d'àmbit nacional. Informarem també de la campanya que puguin fer Zapatero i Rajoy, però des d'Europa-Món. I si Rajoy ve a Catalunya i parla de Catalunya, anirà a política nacional. Si no, a internacional, una secció que abans s'havia dit Espanya-Món i que ara és Europa-Món. Vam creure que el subjecte havia de ser Europa i no Espanya. Formem part de l'estat espanyol, però la informació que no ens afecta directament, ens és aliena. formem part de l'estat espanyol, però la informació d'allí ens és aliena

Aquesta visió va generar molta il·lusió entre molts barcelonins quan El Punt va implantar-se a Barcelona. Què ha fet des de llavors per arrelar-se a la ciutat i a tota la demarcació?
Hem aplicat aquests criteris a la realitat amb què es troba. Barcelona és la capital de Catalunya i els Països Catalans. Té unes potencialitats de les quals hem d'informar en clau d'aquesta capitalitat, no només en clau d'una ciutat més.

El Punt tenia unes rutines de treball molt centrades en l'àmbit local i comarcal. Canvien, quan arriba a Barcelona?
No han de canviar. Tenim dues ànimes, la local i la general, i no renunciem a cap. És el que ens dóna un fet diferencial molt important. La nostra voluntat és ser un diari nacional per edicions. Sabem que és molt difícil fer-ho a tots els Països Catalans, però la nostra aposta sí que és completar-ho en l'àmbit del Principat. També tenim clar que l'ànima local és la que fa de motor. Què ha comportat l'arribada a Barcelona? L'ànima general surt potenciada, perquè podem treballar amb molta més proximitat a les institucions nacionals.

la nostra voluntat és ser un diari nacional per edicions

A la ciutat de Barcelona, l'ànima local té interès per al lector?
Sí. La informació local barcelonina ha d'anar per districtes i barris. Cada vegada més, s'ha de presentar al lector barceloní en base a aquesta configuració. Hi ha un lector que, si només li donem la informació de proximitat, pot no semblar-li interessant. Però sí que li pot semblar atractiva la informació del seu districte, més la dels demés districtes, la del conjunt de l'àrea metropolitana, la nacional i la internacional. No competeixo amb cap diari d'informació local o general, tinc un projecte propi, un producte diferent que no està basat només en la informació local, ni només en la general, som un altre producte.

Personalment, quines línies preveu marcar a l'edició que ara dirigeix?
Sóc un director continuista. Feia quatre anys que n'era el subdirector i arribo a la direcció en un moment en què molts projectes ja estan en marxa. No tinc previst que es produeixin grans canvis.

Els temes que passen a Barcelona i que afecten el conjunt del país tindran més pes al conjunt d'edicions?
Al Punt hi ha una direcció de conjunt, amb director i uns directors adjunts. Ara, qualsevol professional, visqui on visqui, té uns coneixements importants sobre l'àmbit nacional i internacional. Això és el que permet que, des de Girona, es faci una secció d'internacional amb totes les capacitats. Per a mi, els aspectes locals de Barcelona no tenen ni un gram menys d'importància que els aspectes nacionals tenen per al director de Girona. És un projecte de conjunt. El Punt de Barcelona va obrir la portada amb la conferència d'Ibarretxe no perquè tingués una predilecció per la informació nacional, sinó perquè va ser un fet de primera magnitud per als barcelonins. Quan Ibarretxe ha anat a la Universitat de Girona, El Punt d'allí ha fet la mateixa translació a la portada.

L'arribada a Barcelona va anar en detriment de les edicions locals que ja tenia al Maresme, Barcelonès Nord, Garraf i Vallès Occidental?
No diria que va anar en detriment, però sí que va obligar a replegar-les. Ara, quatre anys després de l'arribada a Barcelona, estem en condicions de tornar als territoris. Aquestes edicions van passar a tenir una certa supeditació a Barcelona i tot el que farem a partir d'ara serà tornar-los el màxim d'independència.

El Punt ha trobat el seu lloc a Barcelona ciutat?
Vull recordar que el diari farà trenta anys el 2009. No és un producte nou que hagi d'estudiar quin públic busca. És un diari molt consolidat i amb un projecte definit. Per tant, s'anirà expandint pel país oferint aquest projecte. És obvi que hi ha territoris en què és més o menys ben rebut. No busquem cap lloc a Barcelona, no ens mourem del nostre projecte per trobar-hi cap lloc. Creiem que hi ha prou espai. El lloc ja està trobat, simplement hem de fer bé la feina.

El Punt és un diari molt consolidat i amb un projecte definit, no hem d'estudiar quin públic busquem a Barcelona

La feina ben feta pot acabar desvirtuada amb una presència deficitària al quiosc. Com ho volen solucionar?
El canal és un mal de qualsevol mitjà de comunicació. No estem descontents de la nostra posició als quioscos, però és un problema més global. En ple segle XXI, és el canal òptim per al conjunt de premsa escrita? Ens sembla que no. El canal digital serà cada cop més potent i estem preparant una proposta per ser-hi amb totes les conseqüències. Un segon canal alternatiu al quiosc és la subscripció i El Punt té consolidada una franja de subscripcions molt importants.

Molts diaris es basen en promocions de màrqueting per tenir un bon lloc al quiosc. El Punt no pensa promocionar-se per aquesta via?
Tenim un pla de promoció molt ambiciós, que es basa exclusivament en la informació. Estem en contra de la gratuïtat de la informació periodística. No hem de desvirtuar els nostres productes amb aquestes polítiques. Si no, perdem la perspectiva de quina és la nostra funció com a mitjà. Si vas a comprar cansalada, no et regalen cap DVD. Per tant, si compres informació, hauria de passar el mateix.

tenim un pla de promoció molt ambiciós, que es basa exclusivament en la informació

La gent potser sí que menja cansalada però llegeix cada cop menys.
Doncs hem de fer esforços perquè llegeixi més, i sobretot perquè llegeixi en català. Per això hem creat una fundació per promoure el foment de la lectura de mitjans de comunicació en català. Hem de treballar des de la base, no pas en coses que no tenen res a veure amb el periodisme i la lectura com poden ser les vaixelles o les forquilles.

Afirma que preparen una nova edició digital. Quan veurà la llum?
No voldria mullar-me, però sí que hi ha una data molt simbòlica per a nosaltres, el febrer del 2009, en què farem trenta anys. Ens agradaria, però no tenim pressa. Volem tenir-ho tot molt ben pensat i poder llençar tota una sèrie de nous projectes, entre els quals hi ha l'edició digital.

el febrer de l'any vinent farem trenta anys i ens agradaria estrenar una nova edició digital

Dels nous projectes, s'ha especulat amb una possible edició a Lleida. És així?
Ens agradaria tancar l'expansió del diari al conjunt del Principat coincidint amb el trentè aniversari. Si no és així, tampoc passarà res, però sí que treballem en l'expansió, i Lleida és un dels principals 'handicaps' per completar el projecte de diari nacional. Però també podríem parlar d'altres territoris que hem de potenciar, com la Catalunya Central, per exemple.

ens agradaria tancar l'expansió del diari al conjunt del Principat coincidint amb el trentè aniversari

Al País Valencià i la Catalunya Nord ja hi són presents. Hi ha la intenció que aquestes dues delegacions aportin més continguts a les seccions generals?
No és un tema que s'estigui treballant. La seva feina primordial és fer una edició local al seu territori. Tenim lectors al País Valencià que no volem abandonar perquè els del Principat tinguin una millor informació del conjunt dels Països Catalans.

El Punt és el segon diari en català per darrere de la traducció d'El Periódico. Si arriba a Lleida, pot reforçar encara més aquesta posició?
En aquests quatre anys, El Punt ja ha sigut el primer diari fet en català en nombre de lectors i, en vendes, ha anat simultanejant-se amb l'Avui. El nostre objectiu és tornar a ser el primer diari fet en català en vendes i lectors, ja sigui amb l'edició de Ponent, ja sigui potenciant les que ja tenim.

el nostre objectiu és tornar a ser el primer diari fet en català en vendes i lectors