Barcelona · Anna Simó és portaveu parlamentària d'Esquerra al Parlament de Catalunya. Simó, que arriba després de quinze dies intensos de campanya, fa un balanç positiu dels resultats del 7-J i reivindica la feina d'Esquerra dins del Govern tripartit. A més, la portaveu tampoc descarta futures aliances amb CiU si la situació del país ho requereix.



Primer, enhorabona per haver aconseguit mantenir el seu eurodiputat. Tot i això, Esquerra ha perdut un bon grapat de vots. Esperàveu aquest resultat?

L'objectiu era que l'Oriol estigués a Europa i això s'ha aconseguit gràcies a una bona política d'aliances que ens ha permès incorporar a BNG i Aralar. Per tant, estem contents. Tot i això nosaltres som conscients que estem en un moment en què el país s'ha sotragat i en bona part en som responsables. Però si analitzem els resultats de les últimes cinc eleccions, estem davant d'un canvi de tendència pel que fa a seguir perdent percentatge de vot.


Per tant, malgrat la davallada de vots, si que consideren que aquestes europees poden suposar un punt d'inflexió?

Comptar amb vots absoluts tenint en compte que la situació i el nivell de participació són completament diferents als de les eleccions del 2004 és una aventura que no hem de fer. No són xifres comparables. El que si que és cert és que hi ha una incomprensió de la feina que s'està fent al Govern. Però el gran missatge d'aquestes eleccions és que hi ha una incomprensió molt gran del que està fent el Govern del PSOE envers Catalunya, i no tinc clar que Zapatero l'entengui. 
L'electorat més central no entén que no siguem capaços de posar-nos d'acord internament
Des d'Esquerra heu apuntat que l'alt grau d'abstenció a Catalunya és degut a la fatiga que senten els catalans com a conseqüència de no haver aconseguit encara un bon sistema de finançament i tenir l'Estatut penjant del Tribunal Constitucional...

Ens equivocaríem si féssim una anàlisi de l'abstenció només en clau catalana ja que ha estat una constant a tot Europa amb països on la participació ha estat del 19%. S'ha de mirar com es veuen el Parlament Europeu i les administracions europees i analitzar la seva falta de transparència i la llunyania amb que ho veu la gent.


Però aquesta situació d'incompliment de l'Estat espanyol amb Catalunya no hauria d'haver suposat una més alta mobilització del vot catalanista per donar un cop sobre la taula? No era la banda on Esquerra podia agafar més vots?

Jo crec que no. Que ha suposat un transvasament de vots o un quedar-se a casa del PSC ja que gairebé un terç dels vots que ha perdut el PSOE respecte a les anteriors els ha perdut a Catalunya. Si que és cert que aquestes eleccions europees han estat una mica el termòmetre de l'estat anímic de la població envers els Governs. Així han suposat una alerta a Zapatero i un avís als tres partits que formen el Govern de Catalunya.


Creieu que el suport d'un dels vostres socis de govern a Zapatero en els pressupostos o el debat de política general us pot haver passat factura?

Hi ha una part de l'electorat que considera que PSC i PSOE són el mateix i que, per tant, en el moment que governem amb el PSC estem donant suport al PSOE per molt dura que sigui la nostra oposició cap a ells al Congrés. A vegades acaba calant més allò que sembla que allò que és en realitat. Ens hem d'esforçar per fer veure allò que realment és. Esquerra ha comés molts encerts, també alguns errors, però mai actuarà fallant al país. Hem de tornar a guanyar aquesta confiança de la gent ja que en els últims anys hem aconseguit situar en el debat polític temes que fins ara no s'havien tractat mai com ara la independència o el concert econòmic.
Crec que seria un error que CiU tingués com a principal objectiu afeblir Esquerra per fer-li pagar allò que fa cinc anys va decidir en clau de país, i més pensant en possibles futures aliances
Hi ha qui no creu que els resultats que Esquerra va obtenir el diumenge suposin un punt d'inflexió, teniu por de que això reanimi de nou els sectors crítics?

s una qüestió que jo no valoro. No m'agrada parlar de qüestions internes. Crec que és una de les qüestions que més mal ens ha fet. L'electorat més central no entén que no siguem capaços de posar-nos d'acord internament. No és bo continuar parlant d'aquests temes perquè en una situació com l'actual sembla que ens estiguem mirant el melic en comptes de lluitar per tirar endavant el país.


En un primer moment aquestes eleccions europees es van presentar com una Opa de CiU a un determinat sector de l'electorat d'Esquerra, creieu que això s'ha acabat produint?

Crec que en tot cas CiU partia d'una de les pitjors eleccions europees de la seva història i era lògic que recuperessin posicions. Me n'alegro que el partit de centre dreta nacional d'aquest país hagi millorat el seus resultats i no entendria que ells es poguessin alegrar d'un mal resultat d'Esquerra. Crec que seria un error que CiU tingués com a principal objectiu afeblir Esquerra per fer-li pagar allò que fa cinc anys. ERC va decidir en clau de país, que és fer un pacte amb les esquerres del país. En clau de país això no afavoriria a Convergència ni a Esquerra. I més pensant en possibles futures aliances que pugui haver-hi.


Penseu en una possible aliança?

Això dependrà del que l'electorat decideixi i de les futures majories que puguin configurar-se al Parlament.


Aleshores, si el tripartit finalment no sumés, Esquerra estaria disposada a pactar amb Convergència?

Esquerra no ha estat la preferència de Convergència en cap de les últimes tres eleccions al Parlament de Catalunya. Primer va ser el PP i les últimes dues vegades la primera opció de CDC ha estat el PSC. Esquerra no va ser mai la primera opció, per tant jo no se si això canviarà a partir d'ara.
Després de la cruïlla en què es troba el país en les pròximes eleccions al Parlament s'haurà de replantejar si es continua jugant a la governabilitat d'Espanya o es fa ja un salt de paret per anar més enllà
I si Esquerra fos la primera opció?

Caldrà veure quines són les forces de cadascú quan arribi el moment i després també dependrà del programa. Pactar per a fer què? Després de la cruïlla en què es troba el país aquí s'hauran de replantejar moltes coses en les pròximes eleccions al Parlament. S'haurà de replantejar si es continua jugant a la governabilitat d'Espanya, com vol el senyor Duran i Lleida, o es fa ja un salt de paret per anar més enllà. El que està clar és que el pacte d'esquerres era per aquesta legislatura i s'acaba quan hi hagi les pròximes eleccions, després s'ha de veure quina es la valoració que en fa la gent. En funció d'això, dels programes i dels objectius de governabilitat del país, llavors s'haurà de veure.


Què n'espera Esquerra de l'acord en finançament i de la sentència del Tribunal Constitucional?

Pel que fa a l'acord del finançament, o Zapatero es pren les coses seriosament i aborda la negociació amb valentia, coratge i sentit comú i dóna allò que ha de complir, o no només ell tindrà un problema, sinó que l'Estat espanyol que ell defensa també el tindrà per què haurà gairebé matat la gallina dels ous d'or que representen els Països Catalans. Crec que aquesta és una qüestió que Zapatero té por d'abordar i li va donant voltes perquè lamentablement no sap on anar. Si fins ara s'ha aguantat sense arribar a un acord és perquè Esquerra és al Govern. I continuarem així. I tenim un mes per tal que Zapatero mogui la fitxa que ha de moure.


I si no hi ha acord?

Més val que no hi hagi acord que un mal acord. Però si no n'hi ha el Govern de la Generalitat haurà de prendre decisions.


Quines decisions?

Això ho haurà de decidir el Govern de la Generalitat un cop ho haguem parlat els tres partits.


I pel que fa a la sentència del Tribunal Constitucional?

La meva sensació és que no trigaran gaire en fer-la pública i que ho poden fer en un moment en què la gent pugui estar pensant més en les vacances d'estiu que en cap altre cosa. Però nosaltres partim de la base que no podem legitimar una sentència que emet un Tribunal com aquest sobre una llei que ha estat referendada per la població de Catalunya i per les Corts espanyoles.
Zapatero té por d'abordar el tema del finançament i li va donant voltes perquè lamentablement no sap on anar
Quins han estat els principals mèrits d'Esquerra durant aquesta legislatura?

Haver tirat endavant actuacions legislatives de pes pel país. Que fixen parets mestres. Com ara una llei de serveis socials, una llei de política industrial, una llei d'educació que assentarà les bases d'un canvi de política educativa a Catalunya, o un Pla per la recerca i la Innovació. A més d'un aprofundiment democràtic amb la creació de l'Oficina Antifrau o el Pla de Consultes. I per altra banda haver aconseguit que no se signés un acord en finançament qualsevol.


I algun fracàs?

Pot ser no haver sabut fer arribar a la gent aquesta feina que hem fet. De no poder insuflar prou autoestima a la gent que va confiar en Esquerra. Crec que aquest és un dels nostres principals fracassos però no ens hi resignem.