JOAN RIDAO (Rubí, 1967) és advocat. Diputat al Parlament de Catalunya des de 1995, i portaveu del grup d'ERC al Parlament. Ridao ha estat regidor de l'Ajuntament de Rubí en els mandats de 1991 i 1995. A ERC, és secretari de Justícia. Joan Ridao ha publicat, entre d'altres llibres, De l'autonomia a la sobirania (Mediterrània, 2002) i Baixant la Persiana. Crònica d'un final de règim (Tres Tigres, 2003). El seu nom sona com a substitut de Joan Puigcercós al Congrés espanyol. ERC s'ha plantejat arribar a 750.000 persones mitjançant una campanya de proximitat. Aquesta xifra és el sostre electoral?
No necessàriament el fet d'arribar a aquestes persones s'ha de traduir en un vot de cadascuna d'elles a ERC, en som conscients. Volem explicar directament el nostre projecte, aproximant-nos a la gent, perquè ja hem comprovat l'efecte que té en l'elector una campanya clàssica.

Algunes enquestes apunten un lleuger descens en l'expectativa de vot d'ERC. Com enfocarà ERC les seves expectatives electorals?
Som conscients que ara, per diferents circumstàncies, les enquestes ens donen resultats una mica inferiors. Però sabem del cert, perquè també ens ho diuen les enquestes, que el resultat del referèndum, on ERC no va poder disciplinar el seu votant tradicional, no té per què afectar el resultat de les eleccions. De fet, molta gent ens ha dit que van votar sí al referèndum però que ens tornaran a fer confiança. Essent realistes, l'equilibri entre aquests dos factors serà el nostre punt de partida.

Però confien poder incrementar vots?
El gran objectiu d'ERC és continuar fidelitzant el seu electorat tradicional, això vol dir situar-nos entorn el 80-85% de fidelitat de vot. També volem seguir creixent a partir d'electorat jove, i sobretot, anar a un segment de l'electorat catalanista votant del PSC, aprofitant el forat que pot deixar una candidatura com la de Montilla, i continuar creixent a costa de CiU. De fet, aquests vectors ja van confluir en el creixement d'Esquerra en les passades eleccions.

El no a l'Estatut els pot passar factura?
Confiem que aquest sector de votants que he definit valorarà des de l'òptica catalanista la coherència d'ERC en tot el procés de l'Estatut, i que acabarà penalitzant el pacte Mas-Zapatero per retallar l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.

Com compten que incidirà l'estada d'ERC al Govern?
Ara temin un desgast objectiu perquè s'està confonent el balanç de la gestió pròpiament dita amb alguns episodis de mala imatge, alguns dels quals protagonitzats per ERC, però molts altres del PSC i de l'oposició, que han estat tapats i oblidats.

A ERC se l'ha acusat d'immadura i de poc preparada per governar.
No és més immadur precipitar una crisi com la del 3% o emprendre una remodelació de Govern sense consultar-ho ni al teu partit? O reclamar el concert econòmic i després acabar sucumbint a la pressió d'un sector econòmic i pactar la rebaixa de l'Estatut amb Zapatero? Ara la nostra feina és explicar el balanç de gestió, perquè s'han fet coses positives, però que han quedat literalment sepultades per la imatge que pretenen donar els altres partits que ERC és l'única responsable del desgavell que hi hagi pogut haver al Govern.

També hi ha hagut algun episodi de "collita pròpia" d'ERC. El partit ha d'assumir errors?
Més que errors de gestió, ERC ha comès errors d'imatge, que naturalment ha d'assumir.

Creu que aquests episodis de mala imatge, com la qüestió de la carta financera del partit, seran utilitzats en campanya per les altres formacions?
Probablement. Ja hem vist que l'ombra de Perpinyà ha estat llargíssima durant aquests anys, i alguns episodis concrets d'imatge del partit han estat condicionats per aquesta ombra. A ERC farem tota l'autocrítica que calgui, però els altres, tant des del Govern com des de l'oposició, també l'haurien de fer.

ERC torna a "l'equidistància"?
Nosaltres mai no hem utilitzat la paraula equidistància.

Bé, doncs de què dependran els pactes que pugui fer ERC l'endemà de les eleccions?
Les circumstàncies d'ara són diferents a les de 2003, quan teníem l'argument de la regeneració democràtica i contribuir a catalanitzar l'esquerra i fer-la més transversal. Aquesta opció estratègica ja l'hem feta, i ara, l'aritmètica parlamentària i els acords en funció del programa de govern seran els que decidiran el mapa d'aliances per part d'ERC.

Els votants d'ERC podrien pensar que votar ERC ara significa votar perquè José Montilla sigui president, reeditant el tripartit. Com explicaria a un elector que això no té per què ser així?
Ja sé que la pregunta del milió d'ara és si ERC farà president a Montilla...

Pregunta que no respondrà, no?
La resposta és que ERC vol ser un factor de catalanisme i d'esquerres en el pròxim Govern, i representem un catalanisme de destí, que no mira l'origen de la gent. Per tant, la gran incògnita no és què farà ERC, sinó si el senyor Montilla pensa tornar a la submissió del PSC respecte al PSOE, adoptant una posició subalterna que converteixi Mas en el candidat del PSOE i a ell mateix en el seu encarregat.

A ERC li sembla que José Montilla representa el catalanisme?
Com li he dit, està per veure si el PSC serà una simple comparsa del PSOE, permetent que la dreta governi a Catalunya i fent que ERC quedi en la perifèria política.

Sembla que el PSC i el PSOE tenen un interès especial en què altres formacions qüestionin la catalanitat de Montilla.
Nosaltres no pensem caure en el debat de la catalanitat del personatge, que considerem inqüestionable. Però és cert que hi ha un debat soterrat sobre els orígens i la condició catalana de Montilla. I això no és bo, perquè el PSC es beneficiarà d'aquest debat, que per cert incita la JNC, per despertar una part del seu potencial votant que se sentirà emprenyat i ofès.

La sociovergència sempre ha estat rebutjada per Maragall. Si l'actual president de la Generalitat hagués repetit de candidat, la situació d'ERC hauria estat més fàcil, descartat un pacte PSC-CiU?
Per part nostra no crec que hagués variat gaire. Però des de la perspectiva del PSC sí, perquè Maragall era la principal antítesi de la sociovergència i el principal factor de cohesió durant molts mesos al tripartit. Montilla, en canvi, no dóna aquestes garanties, és més, no descarta absolutament res. La incògnita serà saber si el PSC es plega als interessos del PSOE per preservar el valor suprem del Govern d'Espanya i deixa que Mas governi a Catalunya.

Vostè ha estat una peça clau en la negociació de l'Estatut del 30 de setembre a Catalunya i de les posteriors negociacions a Madrid. D'haver conegut el resultat final del procés, ERC hauria votat la investidura de Zapatero i dos pressupostos?
Evidentment que no. Vam estendre la mà a l'esquerra espanyola perquè fes possible el compliment de la promesa de Zapatero de donar suport a l'Estatut aprovat a Catalunya, i per fer possible una reforma estructural del model d'Estat. Aquests dos grans objectius que han fracassat.

Aquest fracàs obliga a replantejar l'estratègia a Madrid, o hi ha segones oportunitats?
Evidentment això s'ha acabat. Davant l'evidència que Espanya no avança en la direcció federal, ara toca aprofitar a Catalunya les potencialitats de l'Estatut per fer créixer la majoria social per a l'autodeterminació.

ERC canviarà la seva actitud en l'actual legislatura espanyola?
En aquesta legislatura difícilment, perquè el PSOE està interessat a obrir un espectre de col.laboracions ampli. Hem d'estar amatents per si determinades polítiques socials o d'esquerres pateixen una involució, en el sentit que si el PSOE vol fer, per exemple, una reforma fiscal de dretes, la temptació serà anar a buscar CiU, i ERC ha d'intentar tallar-ho. Però si el PSOE vol fer polítiques socials o de memòria històrica i ve a buscar el suport d'ERC, la nostra obligació és ser-hi.

I si l'escollit és CiU per tenir pactes estables en la propera legislatura, què farà ERC?
El PSOE haurà d'aclarir quins són els seus aliats, perquè l'escenari haurà canviat moltíssim. Respecte a què farà ERC, seria prematur pronunciar-se.

El seu nom es perfila com a substitut de Joan Puigcercós a Madrid. Li faria illusió, estrenar-se en política espanyola?
A mi m'agrada molt la política catalana, i no em faria res continuar-hi vinculat, però estic a disposició del partit i de les circumstàncies que es puguin donar. Per tant, si el partit m'ho demana, endavant.