ANTONI VIVES (Barcelona, 1965) és llicenciat en Ciències Empresarials. Ha ocupat la Secretaria de Planificació Econòmica (2000) i la Secretaria del Govern de la Generalitat (2001-2003) per CiU. És vicesecretari general de militància, participació i formació de CDC, funció que compagina amb la direcció de la Fundació Ramon Trias Fargas i amb la direcció de l’Associació Tribuna Galeuscat. És autor de les obres Perplexitat i el Somni (2002), El Nacionalisme que ve (2003) i Barcelonies. Lletra de Batalla per Barcelona (Angle Editorial). Forma part de l’equip de campanya de Xavier Trias, i molt probablement tindrà un paper destacat en les llistes muncipals de Barcelona. Foto: Jordi Play Queden tot just cinc mesos per a les eleccions municipals. Quina és la situació de partida de CiU en la cursa electoral a Barcelona?
Probablement la millor que mai no hem tingut. Per primera vegada és clar que CiU pot guanyar les eleccions, i aquesta situació no s’havia produït amb tanta claredat. A més a més, els resultats de l’1 de novembre a Barcelona van ser espectacularment bons per a CiU, i confirmen que el veritable canvi és possible.

A què atribueix aquest nou impuls a la capital catalana de la federació nacionalista?
Sempre s’ha dit que Barcelona és el feu del PSC, però la seva fortalesa és en realitat molt relativa. En alguns barris ha dominat, però segurament per qüestions que tenen poc a veure amb la ideologia, sinó amb fets puntuals. D’altra banda, el projecte socialista per Barcelona, si mai n’ha tingut, està absolutament esgotat, va a la deriva, i la gent se n’ha adonat. Finalment, una teoria que ja és més personal, i és que crec que el nacionalisme respon sempre millor als reptes que es planteja tant la capital del país com el conjunt de la nació que no pas opcions que són alienes al país.

El fet que el PSC tingui un altre candidat, de moment menys qüestionat que Joan Clos, afecta d’alguna manera les expectatives de CiU?
És evident que en Jordi Hereu és un candidat més sòlid des del punt de vista personal que Clos, que era un desastre. Però un candidat ha d’aportar alguna cosa més que solidesa personal, un projecte personal i col·lectiu per a la ciutat. I en aquest sentit, Hereu és igual de feble que Clos. El PSC ha canviat les cares, però el fons no ha canviat gens.

No hi ha diferències entre Clos i Hereu, a nivell de concepció de ciutat?
Cap ni una, tots dos lideren un no projecte. És la crosta instal·lada que viu d’un record determinat, sostingut en una idea que fa aigües per tot arreu. Lamentablement, ara freguen el ridícul intentant jugar amb uns eixos nous, i parlen de cohesió social quan en tants anys de govern se n’han oblidat.

Si Xavier Trias té la possibilitat de formar Govern, vostè se sentiria més còmode amb un pacte amb ERC o amb el PSC?
De moment no em puc sentir còmode amb res perquè no conec els programes d’aquestes formacions. Però és evident que els nacionalistes sempre mirem de fer majories nacionals, malgrat que en el panorama polític català actual això és parlar d’una entelèquia. Ara el més important per a CiU és treballar i donar a conèixer el nostre programa electoral i l’equip que acompanyarà Xavier Trias, que encara no està tancat.

Hi ha hagut contactes, o alguna decisió a CiU al respecte?
CiU no té cap opció presa pel que fa als pactes. En parlarem quan es coneguin els programes i quan tinguem els resultats electorals, en cas que sigui necessari pactar amb algun altre partit per poder governar, és clar.

Si es reproduís un resultat com el del Parlament, amb possibilitat d’acord CiU-PSC, CiU-ERC o PSC-ERC-ICV, creu que es revalidaria automàticament el tripartit?
Si nosaltres no superem els socialistes, serà difícil intentar governar amb algú, perquè és evident que la situació serà idònia perquè el tripartit es reediti. Si els superem, jo crec que tot és possible, perquè és públic i notori que les relacions, fins i tot personals, entre les persones que formen el Govern municipal són molt tenses. I és lògic, perquè en el fons els projectes polítics de tots ells són massa diferent per aguantar tant de temps junts. També és evident que amb algunes persones que ara són al Govern, CiU hi té coincidències molt importants. Per tant, veig un panorama obert si nosaltres guanyem les eleccions.
Quines són les prioritats que té Barcelona? L’actual alcalde focalitza molt en la necessitat de més Mossos d’Esquadra per donar més seguretat a la ciutat.
Jordi Hereu mira de recuperar un àmbit que ell considera que és seu, el de la seguretat, i veu que un cert nombre de persones podrien estar dubtant entre votar CiU o PSC. Però és una anàlisi molt superficial. Ara es dedica a reclamar més Mossos, sense dir que quan ell era el responsable de seguretat es van perdre molts efectius de la Guàrdia Urbana. La ciutat també té altres problemes, com ara una desigualtat evident, hi ha molta gent que no pot seguir el ritme. I Barcelona té un problema brutal d’habitatge, que ha generat el propi govern socialista. S’ha venut tot el sòl públic disponible i no ha fet polítiques actives per a un habitatge assequible. Especulant amb el sòl públic és evident que no pots fer res, però és clar, calia cobrir despeses gegants com el Fòrum...

La imatge que es pot estar donant de picabaralla interna a CiU, sigui real o no, pot perjudicar els resultats electorals de les properes municipals?
Qualsevol imatge de divisió en una formació política té incidència al carrer, i forma part del joc en què estem immersos el fet que els nostres rivals polítics mirin de fer d’altaveu de possibles picabaralles a CiU.

Però hi ha malestar, a la direcció de CDC i d’UDC?
Les relacions a Barcelona, que és el que a mi m’ocupa molt més temps, però també a tot el país, dins de CiU, no presenten cap mena de problema.

Josep Antoni Duran Lleida ha insistit darrerament en la seva voluntat que CiU tingui representació al Govern espanyol, fins i tot si aquest és presidit pel PP. Aquesta posició no atia discrepàncies?
La participació o no d’un partit nacionalista en un govern espanyol no és una qüestió menor. Els polítics tenim dret a expressar i compartir amb la població els nostres debats, i això és el que va fer en Duran Lleida. És un debat vigent des de Prat de la Riba, i potser ara que està damunt la taula surt més a la premsa perquè hi ha el morbo de les relacions Mas-Duran, però tot plegat ja es veurà en el dia a dia de CDC i de la federació.

Vostè és partidari que CiU entrés al Govern espanyol?
No en sóc en absolut partidari. Crec que a Madrid s’hi ha d’anar només el just, no pas a governar-hi.