Llicenciat en Filosofia i Lletres, doctor en Geografia i professor d’Anàlisi Geogràfica Regional a la UIB. Ha efectuat diversos estudis. Ha participat en l’elaboració de diversos projectes d’estudi d’impacte ambiental i en els estudis de medi físic de les DOT (1995) i del Pla d’Ordenació Territorial de la Comunitat Valenciana (1997). És membre de la Junta Directiva del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, GOB, des de 1988. Des de finals de l’any 2002 n’és el President. Ha format part, en la seva representació; de la Junta Rectora del Parc Natural de S’Albufera entre 1989 i 1992; de la Ponència Tècnica de la Comissió del Patrimoni Històric de Mallorca entre 1995 i 2001 i de la Ponència Tècnica de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Consell de Mallorca des del 2001. Fou President de l’Associació de Geògrafs de les Illes Balears entre 1993 i 1996. En aquesta entrevista denuncia el procés d’especulació urbanística present a Balears, que ha tengut el seu cas més evident en el recent cas Andratx .
La presentació de la Iniciativa Legislativa Popular ha estat la darrera gran mobilització del GOB. Quines iniciatives teniu en marxa per als propers mesos?
D’aquí a només 6 mesos hi haurà eleccions autonòmiques i municipals. És temps de denunciar que aquesta legislatura ha estat nefasta per al territori, amb els governs del PP i UM que han desprotegit espais naturals, han fet autopistes desproporcionades i han aprovat plans territorials desenvolupistes a Mallorca, Eivissa i Formentera. El GOB acusarà aquest balanç tan negatiu, per fer repensar el vot, amb tants d’actes de mobilització com poguem i tinguem forces i suports per convocar. Depèn de tots i totes, si no en sou socis, feu-vos-hi!
Algú ha apuntat el model de creixement actual com si Mallorca fos una gran urbanització: primer es fan els vials –les autopistes– i després es construeixen els solars –s’urbanitzen els pobles de l’interior–. Què en pensau d’aquesta foto?
Els plans vigents, com ara les DOT o el POOT, ordenen especialment el litoral. L’interior està menys reglamentat. El capital especulatiu aprofita aquesta conjuntura per adquirir sòl rústic, coneixedor de les previsions de creixement del planejament de les infraestructures. Fixau-vos que fins i tot abans que les autopistes, es construeixen els nous “nodes” dels sistemes territorials; sovint apareix primer –i enmig del “no res”– el camp de golf (per exemple, Son Antelm), el centre comercial (p.e., Festival Park), el polígon industrial (Son Noguera a Llucmajor, que perilla créixer per ser el més gros de Mallorca) o de docència, innovació i tecnologia (UIB i ParcBit), per més tard fer-ho l’autopista al seu costat. La majoria política que dóna suport al govern del Consell de Mallorca –conformada pel PP i UM– aprovà un nou Pla de Carreteres l’any 2003, per fer 9 noves autopistes a Mallorca. Els mateixos aprovaren, l’any 2004, el Pla Territorial de Mallorca, que fa possibles 1.491,4 ha. de nou sòl urbanitzable. No veure que aquests plans van lligats, i pensar que Jaume Matas –amb l’exdirector general d’Ordenació del Territori Jaume Massot de portaveu del Govern de les Illes Balears en aquesta matèria– i Maria Antònia Munar no saben com beneficien als especuladors és voler passar per bàmbols!
Heu estat l’entitat pionera en la denúncia de la corrupció urbanística a Mallorca en general i a Andratx en particular. Com veis l’escàndol actual?
L’escàndol de veritat és el que s’està fent amb la costa, el poble i el camp andritxol. Aquesta és la denúncia cabdal: la imposició de l’acumulació opulenta d’uns pocs sobre el perjudici de la majoria, amb la destrucció i la hipoteca del territori. És la destrucció territorial el que ens ha de mobilitzar; més enllà de que els més corruptes –o els menys discrets– caiguin de grapes de tant d’embutxacar-se comissions. Dissortadament, no tots els èxits ecologistes ho son del seny o la precaució col·lectives; al GOB ens hem especialitzat en resseguir els procediments administratius –amb la inestimable ajut de molt bons missers– per desvetllar trames tan barroeres com aquestes d’Andratx.
Pensau que es pot parlar de la marbellització de Mallorca?
Seguim les passes d’altres territoris d’acumulació ràpida de doblers i poc esment en la justícia i l’entorn. Cal que ens fixem en el que passa a Marbella, Benidorm, Bahames, Dubai o Singapur: malbaratament de recursos, evasió fiscal, malversació de fons públics, narcotràfic, prostitució... La cobdícia del capitalisme no es dóna mai per satisfeta. Personalment, no em satisfà un model econòmic que té aquests indrets com a referents del seu “èxit”. Les arrels del deteriorament ambiental i social rauen en aquests vicis del model econòmic capitalista (parafrasejant José Manuel Naredo).
De quina manera els ciutadans ens podem defensar d’un procés urbanístic tan desbocat com l’actual, que amenaça la qualitat de vida i el futur del conjunt de la població?
Jo confiï en la política d’arrel, de tota la ciutadania; amb la informació i el coneixement per formar parer, perquè cadascú triï. Contràriament, la democràcia representativa actual ens relega només a votar, imposant-nos la cessió del nostre dret als polítics dels partits, que son de cada dia més hipòcrites, mediàtics, populistes i deshonests. D’això a la corrupció hi ha només una passa. Cal no perdre passada, per acusar i denunciar; ben informats, documents i convençuts, per ajudar a d’altres a fer igual. Igual que ho provam de fer des d’associacions com el GOB i l’OCB, ho han de fer als partits polítics, per governar les institucions públiques amb transparència, decència, rigor i participació ciutadana.
