Lluís Recoder (Sant Cugat del Vallès, 1958) és alcalde de Sant Cugat del Vallès, vicepresident de la Diputació de Barcelona i conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Recoder creu que el partit nacionalista "ha d'adaptar el seu projecte a la societat catalana actual" i, així, "ser capaços d'aparèixer com el partit que té la millor proposta pel país". Per això es mostra disposat a collaborar en la redefinició del projecte de CDC, "encara que no significa entrar necessàriament a la direcció del partit". A més, defensa que han de trobar un marc de relació amb Unió Democràtica de Catalunya (UDC) que exclogui "el conflicte i que ens permeti ser una alternativa clara al govern de Catalunya".

Des que estan a l'oposició al Parlament, Convergència i Unió (CiU) ha estat capaç de resistir electoralment, però, en canvi, no ha crescut. Què s'ha fet malament?
No hem acabat de trobar la fórmula per adaptar el nostre discurs en la societat catalana del s.XXI. Tenim el repte de tornar a engrescar la nostra base política i, així, aconseguir que el catalanisme polític torni a ser majoritari.


Com s'ha de reformular el projecte de CiU
Amb molta obertura i generositat. Coneixem la societat catalana actual, sabem d'on venim i cap a on volem anar. Però els anunciats del catalanisme del s.XXI no poden ser els d'Enric Prat de la Riba, de principis del segle passat, o els de Jordi Pujol, de la dècada dels seixanta. Els valors de la societat han canviat i hem de readaptar el nostre discurs.

"Hem de redefinir el projecte de CDC amb molta obertura i generositat"

Així, què s'ha de replantejar CDC en el Congrés del pròxim juliol?
Hem de preguntar-nos a fons què som, què volem ser i què hem de fer per arribar a una àmplia majoria dels catalans. Això significa modernitzar el missatge i prioritzar els valors que més s'adeqüin al nostre projecte. Després, repetir el missatge arreu del territori perquè els ciutadans entenguin que CiU és una força nacionalista. I que, així, comprenguin que ser nacionalista significa defensar Catalunya i les persones del país. Però, a més, s'ha d'associar el nostre projecte al progrés social. També hem d'apostar per la regeneració política. Ara que estem a l'oposició, hem de tenir més temps per fer propostes innovadores.

De fet, un dels punts centrals del Congrés serà recuperar el projecte de la "Casa Gran del Catalanisme"...
Efectivament. "La Casa Gran" té una vessant inclusiva i àmplia, amb voluntat de tornar entroncar el que la federació nacionalista ha volgut representar sempre: una força política on gent molt diversa s'hi senti còmode, sempre amb el denominador comú del catalanisme. Aglutinar persones clarament sobiranistes amb aquelles moderadament nacionalistes. I en l'àmbit social, reunir socialdemòcrates, liberals i democristians.

"Els primers que han de tenir cabuda dins la "Casa Gran" és Unió"

Però, els seus socis d'UDC veuen amb reticències que la "Casa Gran" sigui una fórmula oberta a socialdemòcrates, liberals i democristians...
El projecte vol sumar i, per tant, els primers que han de tenir cabuda és Unió perquè és el nostre soci polític des fa molts anys. Un allunyament amb Unió seria contradictori amb un projecte que té la intenció d'agrupar catalanistes.

Així, UDC tindrà lloc a la "Casa Gran"?
Evidentment. Però, primer hem d'acabar de definir el projecte. I, després, l'hem de saber explicar molt bé al nostre soci. I, fins i tot, penso que Unió hi ha de fer les seves aportacions.

Tot i això, CDC debatrà la seva relació amb Unió en el pròxim Congrés...
Portem molts anys treballant conjuntament i és normal que, sovint, examinem el vincle amb Unió. Ja se sap que la relació amb Unió, a vegades, genera tensions. Sempre existeix una voluntat de replantejar-se la fórmula de federació, però hem de buscar una solució que ens permeti treballar sense haver d'estar pendents de les discussions es produeixen. Hem de trobar un marc de relació que exclogui el conflicte i que ens permeti ser una alternativa clara al govern de Catalunya.

"La direcció de CDC ha de representar les diferents sensibilitats del partit"

Així, creu que la federació de CiU té futur?
Sí i, a més, hi crec molt. Quan vam federar-nos es van crear organismes conjunts per establir plataformes de debat permanent. Era un bon camí, encara que no ha donat tot el que podia de sí.

Alguns dirigents de CDC opinen que el secretari general del partit, Artur Mas, hauria "d'obrir" el seu "nucli dur" i rodejar-se de cares noves. És necessari?
Hem de ser capaços d'aparèixer davant del catalans com el partit que té la millor proposta pel país. Que la gent vegi un horitzó, més enllà del dia a dia. Per això, hem tenir una direcció on les diferents sensibilitats dins de Convergència hi estiguin representades. I, sobretot, una direcció que es guanyi la confiança dels catalans.

De fet, vostè sona com a membre de la nova direcció...
Sóc alcalde de Sant Cugat del Vallès i tinc un compromís amb els meus conciutadans. Però estic disposat a collaborar en la reformulació del discurs. Crec que ara és un moment que requereix una gran generositat per part de tots. Alguns per assumir càrrecs i d'altres per canviar de responsabilitats. Però això no vol dir que hagi d'entrar necessàriament a la direcció.

"Ara és un moment per CDC que requereix generositat: alguns per assumir càrrecs i altres per canviar de responsabilitats"

Però Mas, al 2004, li va proposar figurar en el Comitè Executiu i vostè va declinar l'oferta. Per què abans no i ara sí?
Fa quatre anys era un moment delicat per Sant Cugat i la situació exigia que em dediqués en cos i ànima a l'alcaldia. Ho continuo fent i encara que ara governem amb majoria absoluta, no vol dir que ara les coses siguin més fàcils. Però en aquell moment pensava que m'havia de dedicar exclusivament a Sant Cugat. Per això vaig decidir no formar part de la direcció del partit i també vaig entendre que havia d'abandonar el meu escó al Parlament, com vaig fer més tard.

Vostè, juntament amb Carles Campuzano i Jaume Ciurana, van enviar una carta per convèncer a Artur Mas que Josep Rull fos el portaveu al Parlament, en lloc d'Oriol Pujol. Per què?
No anàvem en contra de ningú. Pensàvem que la persona més idònia per ocupar aquesta responsabilitat era Josep Rull. És un dels diputats més brillants del Parlament i ho he sentit dir a membres d'altres formacions polítiques. Té una llarga trajectòria dins del partit i també fa una gran feina, des de l'oposició, a Terrassa. Al final qui té la potestat per decidir-ho, va escollir Oriol Pujol. I, evidentment, ens hem posat a la seva disposició.

La Joventut Nacionalista de Catalunya, vinculada a CDC, demana al partit que s'acosti a Esquerra. N'és partidari?
Hem d'obrir ponts de diàleg amb tots els partits catalans. Tenim l'obligació de parlar amb Esquerra. Però sobretot ho hem de fer amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). És la segona força del Parlament, la guanyadora de les eleccions generals a Catalunya i l'homònima del partit que governa Espanya. I, en els pròxims anys, el país ha d'enfrontar reptes importants, com el finançament. Això obliga que CiU i PSC hagin d'arribar a acords, on també hi figurin els altres partits. Però per poder pactar el diàleg ha de ser permanent, no es pot ignorar a l'oposició i quan tens una "urgència nacional" cridar el cap de l'oposició perquè tregui les castanyes del foc.