Barcelona · Carles Campuzano (Vilanova i la Geltrú, 1964) és diputat de Convergència i Unió a Madrid. Partidari de mantenir l'esperit fundacional de CDC i integrar el màxim nombre de sensibilitats,  Campuzano considera que a la Casa Gran hi ha de cabre tan López Tena com Ignasi Guardans.  

Catalunya ara mateix...
Està en un moment de tancament en ella mateixa com a conseqüència d'un cicle polític que ha cansat al conjunt de la societat. Les expectatives que el Govern tripartit i el nou Estatut havien generat no s'han complert i han desembocat en una societat destrempada políticament. Convé superar aquesta dinàmica.


L'any 2009 comença amb reptes importants per Catalunya com ara l'acord en finançament autonòmic i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Com se'n pot sortir Catalunya?
s cert que hi ha un sentència pendent del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, però hi ha aspectes d'aquest que depenen exclusivament de Catalunya i que avui tampoc s'estan desenvolupant. A vegades ens és més fàcil atribuir moltes de les mancances en autogovern a allò que no se'ns permet des de Madrid i en canvi no som capaços d'assumir que hi ha coses que depenen directament de nosaltres. 

Com ara?
La nova llei electoral o el desenvolupament del Tribunal de Garanties Estatutàries, per exemple. O d'altres aspectes que el Govern ha trigat molt temps a desenvolupar com ara el Pacte Nacional per la Immigració. I després hi ha tot el paquet de mesures al voltant de la crisi econòmica. A Vilanova hi ha cada dia una llarga cua davant de l'oficina de treball de la Generalitat. Portem cinc anys de tripartit i avui el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) no està en condicions de donar resposta a la crisi. 

"A vegades ens és més fàcil atribuir moltes de les mancances en autogovern a allò que no se'ns permet des de Madrid i en canvi no som capaços d'assumir que hi ha coses que depenen directament de nosaltres"

Té poder encara CiU a Madrid com per aconseguir un bon sistema de finançament autonòmic?
La negociació d'un nou sistema de finançament és fruit de tres processos: negociació de l'Estat amb Catalunya i la resta de les comunitats autònomes, acord en el Consell de Política Fiscal i Financera i, finalment, reforma de la LOFCA. Des de CiU tenim capacitat de pressió en el diàleg entre Govern i Estat com ja estem fent a través del Parlament. Però on realment tindrem capacitat d'incidència és en el tràmit parlamentari de la LOFCA al Congrés. Si els deu diputats de CiU tenen un paper determinant a l'hora de votar la LOFCA, aquests vots han de servir per resoldre allò que no ha pogut resoldre el Govern de Catalunya. Ara bé, la principal responsabilitat per arribar a un bon acord està en mans del tripartit. 

"Ens quedarem de nou amb la sensació que, possiblement, haguéssim pogut arribar a resultats similars sense haver patit tot el desgast que va suposar l'Estatut"

S'ha sentit exclosa CiU durant les negociacions?
No hem observat massa interès des del tripartit per associar CiU en el procés de negociació. Nosaltres esperàvem que el Govern entomés la demanda de la societat de fer un front unitari català, i en canvi, per comoditat, el Govern ha preferit tenir les mans lliures i no sentir-se condicionat per Convergència. Això afebleix la posició del propi Govern. Si ens presentéssim a Madrid amb una posició unitària podríem presentar una protesta més sòlida que l'actual.
Pel que fa a l'acord definitiu, més enllà dels detalls, hi haurà tres coses que ja intuïm. S'haurà baixat poc el problema en matèria de dèficit fiscal, no es complirà l'Estatut en matèria d'ordinalitat, i es presentarà una xifra interessant però que no serà suficient. Ens quedarem de nou amb la sensació que, possiblement, haguéssim pogut arribar a resultats similars sense haver patit tot el desgast que va suposar l'Estatut. 

Vostè s'havia mostrat partidari de la continuïtat d'Ignasi Guardans, com valora el nomenament de RamonTremosa?
L'Ignasi ha fet una feina excepcional com a eurodiputat. Treballant algunes qüestions claus per la nostra identitat com ara el manteniment de TV3 com a televisió de caràcter públic, però també en interessos de la petita i mitjana empresa i en defensa dels drets dels ciutadans. Des d'aquest punt de vista jo hagués preferit que Guardans hagués pogut seguir fent aquesta feina però s'ha decidit una cosa diferent que, lògicament, accepto, sobretot tenint en compte que, a més, Ramon Tremosa em sembla un gran professional, un patriota i estic segur que pot fer una bona feina.

"Espero que en això Ramon Tremosa estigui a l'alçada en què ha estat Guardans tots aquests anys"

Què pot aportar Tremosa que no aportés Ignasi Guardans?
No ho sé. A mi això se m'escapa. Jo el que espero és que el Ramon mantingui la trajectòria de l'Ignasi. Especialment en temes com ara les infraestructures, que seran molt importants, però també en la vocació de defensa dels drets individuals, del consumidor i dels drets humans. Espero que en això Ramon Tremosa estigui a l'alçada en què ha estat Guardans tots aquests anys.

Àngel Colom, López Tena i ara Ramon Tremosa. S'equivoca Convergència fent una OPA als votants d'ERC?
Jo crec que allò que hem de fer a CDC es saber generar un moviment polític de fons que vagi mes enllà de les etiquetes i que aplegui a tots aquells que tinguin ganes de que les coses tornin a anar bé en aquest país. Estem en un moment de la història en què si el catalanisme fa malament les coses té el risc d'acabar convertint-se en un catalanisme molt convençut però més petit del que podria ser seguint altres línies. Hem de pensar que el país te ganes de que les coses canviïn, i això ens adreça a gent que ha pogut votar ERC, però també PSC, ICV o PP, i fins i tot aquella gent que ha preferit quedar-se a casa.

Té raó Ignasi Guardans quan diu que la Casa Gran del Catalanisme és un projecte de CDC o només d'Artur Mas?
No hi estic d'acord, perquè el projecte de la Casa Gran va ser avalat per la majoria del partit en el passat Congrés. La Casa Gran no deixa de ser en el fons allò que va ser CDC en la seva fundació. Un lloc que aplega a molta gent diferent, gent que aspira a la independència i gent que creu que l'autonomia pot permetre la llibertat o la igualtat. A Convergència ha de cabre-hi Ignasi Guardans i López Tena, Fernández Teixidor i Ramon Tremosa, gent més d'esquerres i gent més de dretes. Si la Casa Gran acabés aplegant només un tipus de gent, estaríem fent el catalanisme més petit. Hem de saber incorporar més perfils que exclusivament els sobiranistes.

"Estem en un moment de la història en què si el catalanisme fa malament les coses té el risc d'acabar convertint-se en un catalanisme molt convençut però més petit del que podria ser seguint altres línies"

Si se segueix apostant per la vessant més sobiranista, perilla el futur de la federació amb Unió?
Si el que volem es sumar i ampliar un horitzó que arribi a molta gent, Unió hi ha de ser. De fet en la fundació de Convergència a Montserrat hi era. Per tant en aquesta proposta de força nacional àmplia, Unió hi te un paper. De quedar exclosa ampliaria les possibilitats reals que fos el PSC aquell que representés a una majoria més gran de catalans. El principal adversari de CiU no és ERC ni Unió, sinó el PSC. Allò que modifica l'horitzó del país es si guanya CiU o guanya PSC.

Tornant a les eleccions europees, està esgotada la fórmula Galeuscat?
Crec que continua sent una fórmula plenament vàlida en termes estratègics. Tots tres compartim una certa idea d'Estat plurinacional i d'una Europa en què les realitats nacionals com les nostres puguin tenir-hi veu. 

Però a Espanya tan PNB com BNG han votat en contra dels interessos de CiU en causes tan importants com els Pressupostos Generals de l'Estat, i tot apunta a que podrien tornar a votar amb el PSOE una possible reforma de la LOFCA...
Els partits nacionalistes basc i gallec tenen una primera funció que és defensar els interessos de Galícia i el País Basc. Ha passat sovint que nosaltres també hem votat en contra de proposicions del PNB o el BNG. La declaració de Barcelona va ser una aposta estratègica que crec que s'hauria de seguir mantenint. El PNB vol seguir tenint un diputat i al BNG li agradaria tenir-ne un. Així que en una circumscripció estatal única, té sentit mantenir la coalició.