Sílvia Barroso (Barcelona, 1970) és cap de redacció de l'AVUI.cat. Ha treballat a la Ràdio de Sant Cugat del Vallès, i ha estat vinculada al diari EL PUNT, primer a Girona i després a Barcelona com a responsable de successos, durant tretze anys. Arriba al diari digital de l’AVUI en un moment de fort creixement d’aquest producte periodístic.

Les darreres dades que mesuren l’audiència de les publicacions digitals constaten que l’AVUI.cat ha posat la directa. Els diaris de paper, encara que no ho publiciten, juguem amb una xifra aproximada de quin és el seu sostre. En el cas de l’AVUI.cat es posa límit al creixement que es pot assolir?

No es tracta de superar ningú en les classificacions que es puguin fer sinó de créixer cada dia en nombre d’usuaris. El periodisme digital es mou en un mercat que de moment sembla que és infinit, però que en qualsevol moment pot deixar de ser-ho. Per tant, és absurd fixar-se objectius en xifres, treballem pensant que ens queda molt camp per córrer i molts àmbits per explorar.

En tot cas, l’AVUI.cat és mou en un àmbit ideològic, o de model de país si ho preferiu, que fa inevitables que s’estableixi una competència amb d’altres mitjans digitals.

En els mitjans electrònics, competir no significa necessàriament competir contra els altres, perquè es poden compartir usuaris. A diferència del diari de paper, en què majoritàriament cada lector compra un sol diari, a la xarxa pots saltar d’un a l’altre sense que el consum d’un suposi l’exclusió de l’altre, i majoritàriament de franc. Independentment del que facin els altres diaris digitals, l’AVUI.cat té com a repte créixer sense marcar límits.

L’AVUI.cat és una aposta periodística, però també clarament comercial, en tant que eina que pot atraure nous lectors per a l’edició de paper que potser fins ara no acabaven d’encaixar en l’etiqueta tradicional que cada diari duu enganxada.

L’AVUI fa temps que ha trencat amb les etiquetes injustes que arrossegava abans. És evident que l'empresa vol vendre més diaris de paper i augmentar les entrades a la web perquè els anunciants comprin l'espai publicitari. Tant l’AVUI com l’AVUI.cat són productes competitius que aspiren a ser consumits, i com a tals no han de dur cap altra etiqueta que no sigui la del creixement constant en nombre de lectors i usuaris.

El producte periodístic de paper i el digital d’una mateixa capçalera acostumen a tenir públics amb característiques diferents, encara que comparteixin referents. Quin tipus d’usuari està cercant l’AVUI.cat?

Segurament els lectors de l'AVUI paper i de l'AVUI.cat representen generacions diferents. Si bé no ho podem afirmar amb tota seguretat perquè no s’ha fet cap estudi al respecte, pel tipus de notícia que té més èxit a la pàgina web i pels comentaris que fan els usuaris, una part dels qui es connecten al nostre web no són lectors del diari de paper i són joves. De la mateixa manera, part dels lectors del diari de paper no estan interessats en els mitjans electrònics ni el sistema d’interactivitat que proposem des del diari digital.

Precisament, una de les característiques que marca l’AVUI.cat és que escolta l’opinió de l’usuari i fins i tot li atorga un protagonisme impensable en els formats tradicionals de premsa. Per què heu apostat per aquest model de periodisme?

Del paper passiu del lector tradicional del paper, que com a molt pot aspirar a fer una carta al director o, en el cas de l'AVUI, que la seva informació surti en l'espai de la Notícia del Lector, passem a un espai de participació molt més ampli que ens obre les portes a seduir nous usuaris. Ja estem diversificant els continguts, tindrem vídeos de producció pròpia, reportatges, entrevistes i d’altres productes periodístics que explorin la participació de l’usuari, però sempre tenint com a referència l’actualitat servint informació rigorosa i ràpida. L’AVUI.cat ha de reflectir en tot moment què està passant al món, i en el nostre cas amb l'àmbit territorial dels Països Catalans com a prioritat.

A banda de valorar més l’opinió i inquietuds de l’usuari, s’interpreta també com una aposta per un model de periodisme més proper, que es troba a faltar en molts mitjans de comunicació.

Pretenem enfocar la realitat des d’un prisma propi, diferenciat d’allò que segur que trobareu en tots els mitjans. És qüestió de pensar, no calen grans pressupostos, només tenir idees fresques i apostar per una visió pròpia. D’altra banda, la gent vol participar activament, opinar, queixar-se i ser escoltat, i tot això ho troba a l’AVUI.cat.

Avanceu-nos alguna idea fresca...

Per a la campanya electoral del 9 de març preparem uns vídeos que oferiran una mirada radicalment diferent. Acompanyarem un militant de base veterà de cada partit per explicar les seves impressions, però l’acompanyarem a un míting del partit rival, gravarem la seva estada i l’entrevistarem. Serà una sèrie de vídeos que afegirà a la cobertura informativa necessària de les eleccions una mirada diferent i prou divertida.

Tornant al rol que atorgueu a l’usuari, alguns diaris digitals s’han trobat amb comentaris que ultrapassen la ratlla de la correcció i el respecte. Establiu algun mecanisme de control sobre les opinions?

Quan detectem un comentari irrespectuós l'eliminem immediatament. Busquem debat constructiu i donem un paper molt actiu al ciutadà, que durant dècades ha vist com li plovia al damunt informació sovint procedent només de canals oficialistes. Penso que els usuaris de l’AVUI.cat comparteixen una visió de país, però això no impedeix que la gent expressi les seves opinions amb total llibertat, siguin coincidents o oposades a les tesis que explica la pàgina web o un articulista.

L’edició digital, doncs, es dirigeix a qualsevol que tingui un ordinador i accés a Internet, sense etiquetatge previ.

Per descomptat. No hem fixat un públic objectiu, sinó que tenim fixada una manera d’enfocar la realitat, amb una visió de país determinada, és cert, però que no té res a veure amb una tendència ideològica ni molt menys amb cap tendència partidista. Tots són benvinguts. Posem el focus sobre determinats temes que altres mitjans obvien o hi passen de puntetes, però no vol dir que ens posem barreres o limitacions pel que fa als usuaris a què ens dirigim.