Barcelona · Raül Romeva és eurodiputat per ICV a Brussel·les des de fa cinc anys i ha estat premiat recentment com l'eurodiputat espanyol més actiu. Ara que ja coneix a fons els mecanismes del Parlament Europeu, Romeva espera treure'n el màxim de profit durant la propera legislatura, tot i que la seva principal aspiració continua sent que Catalunya prengui consciència de la importància de jugar un paper fort a Brussel·les.


Que s'hi va a fer a Europa?

A Europa anem a construir un espai en què els ciutadans de Catalunya ens hi juguem moltíssim, ja que el Parlament Europeu és cada vegada més l'arena on es decideixen les polítiques que ens afecten més directament. En el nostre cas hi anem a contribuir des d'una perspectiva catalana, d'esquerres i ecologista, per aconseguir que les lleis que surtin a escala europea tinguin la màxima repercussió en aquest sentit.


Abans el Parlament Europeu es contemplava gairebé en exclusiva com un cementiri d'elefants i ara els partits es decanten per enviar-hi gent més jove. Què ha canviat?

Jo crec que han canviat dues coses. Primer: els avenços comunicatius que fan que la distància física amb la institució es redueixi. I segon: l'assumpció que les coses que es decideixen a Brussel·les són importants. Cada vegada hi ha més gent que és conscient que si vols aconseguir alguna cosa, una de les teves etapes ha de ser per força Brussel·les. Potser no serà l'única, però si una de les principals.

s important assumir que estar en un Govern i ser la tercera força comporta que no puguis desenvolupar tot el teu programa

En la seva primera legislatura ha rebut un premi com a eurodiputat espanyol més actiu, quins objectius es marca de cara a aquesta nova legislatura?

La meva feina fins ara ha estat fer-me amb la institució, conèixer-la. Això i el fet de ser l'únic diputat de la meva formació ha fet que hagi de multiplicar molt la meva activitat. En aquesta segona legislatura pretenc fer rentable aquesta inversió en temps i en coneixement. Tenir experiència et permet tenir un reconeixement per part de la resta de companys que ja saben que hi ha temes que pots liderar. A més, ara tinc més clar on anar per intentar resoldre alguns problemes que cal solucionar, sobretot en àmbits com el reconeixement de la realitat europea més enllà dels Estats.


Té por que l'acció d'ICV en el Govern derivi en un fort retrocés electoral a les pròximes europees?

Crec que són realitats totalment diferents. s important assumir que estar en un Govern i ser la tercera força comporta que no puguis desenvolupar tot el teu programa i només puguis influir en la mesura que la ciutadania t'ha atorgat la seva confiança. El debat és si estant en el govern pots aconseguir fer coses que no sent-hi no podries fer. En el Parlament Europeu en canvi, no formes part d'un Govern i per tant pots jugar des de una major llibertat individual que permet marcar molt més aquell perfil que tu voldries aplicar.


Per tant no creus que ICV pateixi una davallada?

Jo espero que no. El que hi ha d'haver és una assumpció que Europa és important i que determinades veus és important que hi siguin. No ser-hi si seria pagar un preu molt alt que ara no ens podem permetre.


I tem quedar-se fora del Parlament Europeu si finalment no s'aprova el tractat de Lisboa i l'Estat espanyol es queda amb només 50 eurodiputats?

Numèricament no hauria de passar, ja que actualment jo tinc l'escó número 44 i només quedarien pendents d'entrar al parlament els escons del 51 al 54. Per les dades que tenim ara mateix, aquesta no hauria de ser una opció que ens hagi de preocupar.


Que canviarà a Europa si s'aconsegueix una majoria d'esquerres?

Aconseguirem que s'aturin les directives que en aquest moment s'estan aprovant i que tenen una deriva molt clara que tendeix cap a liberalització, cap a la desregulació i cap a la pèrdua de drets laborals i socials. Amb una majoria d'esquerres patiríem molt menys per què les polítiques europees anessin en una direcció social i ecologista, mentre que actualment estem patint per què no s'escorin cap a un altre sentit. Ara estem fent més de defenses que de davanters per evitar que s'aprovin determinades directives. s important que nosaltres també pugem fer gols.


I si la dreta es consolida?

Doncs haurem de seguir batallant. A l'Estat espanyol hem passat quatre anys de majoria absoluta del PP i ens en hem sortit. Si la dreta econòmica, liberal i estatalista es consolida podem passar cinc anys de lluites molt dures i de grans frustracions.

Catalunya té unes possibilitats molt clares i ha de lluitar per esdevenir un referent al màxim nivell

Lamentaria que com a conseqüència de l'aliança entre ICV i IU hagués d'abandonar el bloc verd per passar a formar part de les files del bloc comunista?

Això no passarà per què nosaltres ja hem plantejat moltes vegades que formem part del Partit Verd europeu. Hi ha moltes coses que s'estan negociant i s'estan discutint, però aquesta no. Nosaltres apostem per una consolidació de l'espai roig verd ja que la realitat demostra que els blocs verds i roig coincidim en la gran majoria de les votacions. Crec que anem en aquest camí, en el de crear un espai capaç de recollir les sensibilitats socials amb les verdes.


Quin paper pot jugar Catalunya a Europa?

No es tracta, però, tant de demanar-nos què pot fer Europa per nosaltres sinó també de qüestionar-nos què pot fer Catalunya per Europa. Per mi és molt important que Europa vegi en Catalunya un model a seguir. Catalunya té unes possibilitats molt clares i ha de lluitar per esdevenir un referent al màxim nivell. Però per això cal fer les coses ben fetes aquí des de tots els àmbits, i cal vendre-les en clau europea. Aquest és el repte que actualment tenim tots.


I què es pot fer des de Brussel·les per Catalunya?

Brussel·les farà més o menys per Catalunya en mesura que sigui conscient que Catalunya te un àmbit competencial i de decisió important. El problema que tenim és que a Europa funcionen sobretot les lògiques estatals. Sovint Catalunya ha comés l'error de menysprear Brussel·les. Cal que Catalunya faci lobby i es faci present al Parlament Europeu no només en forma de reivindicació sinó també d'aportació.

Si volem aconseguir millores pel benestar o l'autogovern de Catalunya, encara que no agradi, cal ser actius a Madrid

La recent manifestació de milers de catalans a Brussel·les és un símptoma que es comença a prendre consciència de  la importància del Parlament Europeu?

A mi em preocupa que la lectura sigui que hem d'anar a Brussel·les a defensar-nos. Què també. Però és que Brussel·les només serà la solució en la mesura que nosaltres entenguem el Parlament Europeu com un centre de gestió política tal i com entenem que ho és la Generalitat. Si volem aconseguir millores pel benestar o l'autogovern de Catalunya, encara que no agradi, cal ser actius a Madrid.


Per tant, creu que reivindicacions com la dels Deumil o les lingüístiques haurien de tractar-se primer amb Madrid?

Crec que no és incompatible. s a dir, el que hem de tenir molt clar és allò que podem aconseguir a cada lloc. A Brussel·les es pot reclamar fins on es pot reclamar i així ho hem de fer. Però hi ha temes on la solució és exclusivament a Madrid.


Ha parlat de la importància de crear un lobby català a Brussel·les, hagués estat útil la proposta de front català que va plantejar Esquerra?

Hi ha temes en què és necessari un front català i davant dels quals hem de votar junts però que no requereixen ser un grup propi. Una cosa és assumir que hi ha temes en què els representants catalans podem anar en coalició i una altre és formar coalició electoral quan tenim models i programes molt diferents.