Barcelona · Vicenç Villatoro és una de les veus destacades del país. Periodista i escriptor -recentment ha guanyat el Premi Ramon Llull amb la novel·la Tenim un nom-, Villatoro també va acostar-se

a la primera línea política en un passat. I sobre el panorama polític actual i els àmbits que l'envolten conversem amb ell.

Tant vostè com Salvador Cardús afirmen que amb el Tripartit s'ha acabat la transversalitat política. Però no és necessària la transversalitat de país?

El Tripartit defensa una lectura del mapa en termes de dretes i esquerres. Per tant, ens diu que allò que és important a l'hora d'arribar a acords i pactes, és la pertinença a l'àmbit de l'esquerra o de la dreta. La pròpia idea del Tripartit, sustentada pel fet de ser d'esquerres, complica els espais que s'havien creat com a transversals en l'aspecte nacional.


Al seu darrer llibre, Tenim un nom, reflexiona sobre la unió que confereix el món del futbol a Catalunya. El Barça és una forma de transversalitat de país?

Hi ha trossos de país que no són Barça, i trossos de país que són Barça. Però és una bona porta d'entrada, accessible, victoriosa, associada a una idea positiva i a un espai més gran en el que hi participa l'ideal de país. El Barça és molt transversal. Va associat a uns valors de catalanitat i democràcia, i entrant per la porta del Barça també pots arribar a aquests valors.
La pròpia idea del Tripartit, sustentada pel fet de ser d'esquerres, complica els espais que s'havien creat com a transversals
s adequat que Joan Laporta expressi les seves percepcions polítiques des de la tribuna del Club?

Té unes característiques personals que el fan molt apte pel futbol, perquè és un món de passions. Però si vol fer altres coses a la vida, per exemple, com a polític, les virtuts que es necessiten són diferents. Si parla sense trair la seva principal funció, que és la de president del Barça, hem sembla formidable. Que la gent digui el que pensa no és dolent. Però si forma part d'una estratègia per passar a l'activitat política, llavors tinc més dubtes sobre la bondat de les seves declaracions. No tinc clar que les virtuts de Laporta en el camp de la política llueixin tant com en el mercat del futbol. Tindria una oportunitat en política si hi hagués una sacsejada, un malestar prou ampli i profund per reformular el mapa. Sinó, el seu paper, que pot existir, no seria fonamental.


Vostè és periodista i escriptor, però també va ser diputat per Convergència. En quina mesura són complementàries aquestes disciplines?

No són complementàries, però tampoc incompatibles. Hauríem de dissenyar una línia en la que fos possible que persones del món de la universitat, el periodisme, la literatura, tinguessin l'oportunitat d'exercir una activitat en l'espai públic durant un període, i després tornar a la seva activitat normal. Tothom té dimensió política, i seria bo generar un camí d'ingrés i de retorn.


I com veu la situació actual de Convergència?

Convergència té una oportunitat excel·lent a les properes eleccions, perquè té propostes a fer en els dos temes que marquen l'agenda política catalana, que són l'horitzó nacional de Catalunya i la governança. Les eleccions i la política catalana es juguen en aquests dos terrenys, i és un error no creure-ho. Unes eleccions no només són un referèndum sobre el model de relació amb Espanya, sinó que impliquen també unes propostes per la crisi, per les infraestructures. CIU té posicions clares en aquests àmbits, i a hores d'ara és una veu formada, escoltada i respectada. Li veig una oportunitat molt gran a les properes eleccions.
Convergència té una oportunitat excel·lent a les properes eleccions perquè té propostes en l'horitzó nacional de Catalunya i la governança
També va ser director de la fàbrica d'idees del partit, la Fundació Trias Fargas. S'ha de fer des d'una associació de partit l'acció intel·lectual?

Les fundacions promouen el debat de les idees i, en canvi, els partits estan hipotecats a una realitat més immediata. s bo que hi hagi espais així, siguin vinculats a partits, sindicats, o independents, en els que sigui possible d'una manera oberta i no sectària debatre idees i aportar visions del món. El que em semblaria malament seria generar idees dissenyades des d'un inici pel combat partidista. Debatre forma part del nucli de l'assumpte.


Quina funció han de tenir els intel·lectuals en la construcció nacional?

La funció principal de qualsevol persona és fer bé la seva feina. El que passa és que aquesta feina té repercussions quan guarda relació amb la societat i els mitjans i, per tant, amb la primera persona del plural. Contribuïm a dibuixar un imaginari, i a definir un punt de vista. El que he intentat en la meva vida és mirar-me el món des de la catalanitat. Per mi és més important des d'on el mires, que no pas què mires.


Però la política que es fa des del Principat s'entén des de fora?

Des de fóra la gent tendeix a esquematitzar les polítiques i a creure que el debat està monopolitzat per un únic tema. A la política espanyola no hi ha cap interès ni es fa cap esforç per entendre les claus de la política catalana. Tampoc es comparteix una idea bàsica, que és que Catalunya té un mapa polític diferenciat perquè és una societat diferenciada. El partit que queda segon a les eleccions espanyoles, a Catalunya pot ser el quart o el quint, i té una presència al Parlament molt escassa. No fan cap esforç per entendre-ho i no passa res, perquè l'important és que el mapa polític català respongui a les necessitats de la societat catalana, i això es compleix.


I la política de les Illes i el País Valencià?

La construcció de l'espai que anomenem Països Catalans només es pot fer respectant l'especificitat política de cada territori. Llegir la política balear o valenciana en clau catalana ens porta a errors extraordinaris, i a no entendre-la. També allà, ja que de vegades hi ha la mateixa comprensió per la política catalana com la que puguin tenir a territoris d'Andalusia.
La construcció dels Països Catalans només es pot fer respectant l'especificitat política de cada territori
Què en pensa de la situació política de les Illes?

Està molt bloquejada perquè tothom té plom a l'ala, no hi ha una força política que representi una hegemonia clara. El PP ha quedat seriosament perjudicat pels casos de corrupció, perquè quan creus que ets etern pots acabar pensant que ets impune. El nacionalisme ha fet provatures diverses però no ha tingut la progressió que calia esperar, i no ha trobat la fórmula per incrementar el seu perímetre. El socialisme balear, d'altre banda, no em sembla diferent al conjunt del socialisme hispànic i no ha aconseguit conquerir les capes mitges de la societat, amb algunes excepcions personals. Per tant, veig un horitzó molt tancat, i em costa imaginar la via de sortida d'aquest bloqueig.


Precisament en aquests moments, s'haurien de teixir més ponts d'unió entre Catalunya, el País Valencià i les Illes?

Si reconeixem totes les diferències, estem actuant d'una manera més descoordinada i confrontada del què tocaria . Hi hauria d'haver àmbits de cooperació naturals que no hi són, començant pel camp de la cultura, la llengua, els mitjans de comunicació...i a més es podria fer sense sospita de pantacatalanisme polític.
El mapa comunicatiu del país demana un diari en català generalista fort
Per acabar, en els darrers dies l'Avui, on escriu, ha anunciat una retallada de la seva plantilla...

Crec que el mapa comunicatiu del país demana un diari en català generalista fort. Em sap greu que aquest problema no tingui aspecte d'arreglar-se sinó que més aviat hagi esclatat. Tot afebliment de l'Avui em sap greu.