Barcelona ·
José Zaragoza és secretari d'Organització del PSC i, per a molts, una de les persones amb més poder dins dels socialistes catalans. Partidari de mantenir les negociacions fins que s'arribi a un acord positiu per Catalunya, Zaragoza no pensa en possibles sentències del Tribunal Constitucional i situa la crisi econòmica com el principal repte per a Catalunya.
Acord en finançament, Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, com afronta Catalunya els reptes d'aquest 2009?
Per a nosaltres el repte més important de Catalunya es fonamentalment la crisi econòmica i a més, recuperar el temps perdut. Es a dir, posar al dia totes aquelles coses que durant tants anys no s'han afrontat, com ara les xarxes d'infraestructures. I per fer front a això hem hagut de plantejar dos instruments: l'Estatut i la negociació del sistema de finançament. Ambdós són instruments per solucionar el veritable repte de Catalunya que és la crisi econòmica. I l'encarem planificant el treball a fer, posant les peces en aquesta feina i treballant amb constà ncia i amb prudència. Cal tenir clar on anem.
I aquest objectiu clar, quin és?
s la negociació que estem tenint per un nou sistema de finançament i que per primera vegada no la determina el Govern espanyol. El 2001 va ser Zaplana qui li va dir a Mas el que havia de dir. Ara estem tenint una negociació molt dura per què no acceptem qualsevol acord. Un acord com el que va aconseguir Mas ja l'haguéssim aconseguit fa mesos. Però Montilla té una actitud molt més forta i sensata davant de la negociació. Negociem des de la intel·ligència que fa entendre que l'altre també te la seva part de raó.
L'aplaçament de les negociacions fins després de les eleccions basques i gallegues farà que possiblement l'acord de finançament i la sentència del TC coincideixin durant el proper mes de març. Com s'hi ha de respondre?
No s'ha deixat de negociar en cap moment. No ens pressionarà el temps sinó el contingut de l'acord. Tenim un TC dividit i amb una renovació per davant. El que ha de tenir clar el paÃs és que actualment tenim un Estatut plenament vigent que s'ha de negociar i que està anant molt lentament per què no estem acceptant les transferències de qualsevol manera. Rebre transferències sense tenir els diners seria reblar el clau de les dificultats que ja tenim amb l'actual sistema de finançament. Negociem pensant en el futur de Catalunya, no en el present polÃtic.
Montilla té una actitud molt més forta i sensata [que Mas] davant de la negociació Les relacions del PSC i el PSOE passen pel seu pitjor moment?
s evident que tenim posicions diferents per què som partits diferents. Però també creiem que hem d'arribar a acords per què això li convé al paÃs. Les nostres relacions són difÃcils i complicades, i quan tenim posicions diferents plantegem la situació i provem de trobar-hi solució. I això comporta dificultats, malentesos i incomprensions.
Forma part de la relació normal entre dos partits que es volen entendre però que no tenen la mateixa identitat.
Però les negociacions pel finançament, el conflicte de les ONG's...
Cada moment té els seus problemes i ara tenim unes discussions i abans en tenÃem unes altres. L'únic que fem nosaltres és defensar les nostres posicions de manera sensata.
Quins mecanismes té actualment el PSC per pressionar a Madrid a l'hora de negociar?
Els mateixos que té qualsevol Govern. La negociació no és fa des del PSC sinó des del Govern de la Generalitat, i el que fa el PSC és donar tot el suport possible al Govern. La força que té actualment Catalunya és que el nou sistema de finançament no té sentit si Catalunya no hi està d'acord. Per què cal un nou sistema de finançament si no se soluciona el principal problema que tenia l'anterior? Cal recordar que el sistema del 2001 ja li anava bé a la resta d'Espanya.
Rebre transferències sense tenir els diners seria reblar el clau de les dificultats que ja tenim amb l'actual sistema de finançament
De qui són els 25 diputats de Madrid?
Dels ciutadans de Catalunya que els van votar. Els catalans amb el seu vot van decidir varies coses, que José LuÃs RodrÃguez Zapatero fos president i que volien una manera de fer polÃtica que permetés a Catalunya poder entendre's amb Espanya. Això de vegades porta a dificultats en les relacions entre el PSC i el PSOE, però el que la gent vol és que arribem a acords i no que siguem un element de conflicte. I això es va aconseguir en la votació d'uns pressupostos generals de l'Estat que permetran que Catalunya rebi el 5,7% del PIB per a les infraestructures, mentre que l'any 2003, l'últim de CiU al Govern, es va aconseguir només el 2%.
En què es diferencien, doncs, els 25 diputats de Catalunya dels que pugui tenir Castella i Lleó o GalÃcia?
Doncs que cadascú defensa els interessos del seu territori. Passa com al Parlament Europeu, on nosaltres estem dintre del grup dels socialistes europeus, però això no vol dir que estiguem completament d'acord amb el PS Francès. Al Congrés dels Diputats no s'hi va només a governar des dels interessos de Catalunya, sinó que s'han de conjugar els interessos de Catalunya amb els d'Andalusia, els de Madrid o els del PaÃs Valencià .
el que la gent vol és que arribem a acords i no que siguem un element de conflicte
I a Catalunya, en quin punt es troben les relacions amb els socis de Govern?
Tenim una relació sòlida basada en l'acord e Govern. Som tres partits que ens entenem, que tenim ideologies diferents, però que hem arribat a un acord de Govern. La qüestió és: el Govern té majoria parlamentà ria per aprovar el que fa? SÃ. Ha guanyat totes les votacions? SÃ. Totes les propostes que es fan són pel dià leg i el consens? SÃ. Pensen igual els tres partits? No.Â
Aquest consens es pot trencar amb la Llei d'Educació?
S'està treballant per què no sigui aixÃ. El Govern ha aprovat una proposta de Llei per intentar afrontar el repte de l'educació en aquest paÃs, cosa que CiU no va fer mai per por a perdre vots. Ara estem intentant arribar a acords en el trà mit parlamentari i crec que arribarem a fer una molt bona llei d'educació en què, a més, estem intentant incloure-hi a l'oposició.
Un cop passat l'equador de la legislatura, tan ICV com ERC estan intentant marcar més perfil propi. Tenen por que es pugui repetir un procés semblant al de L'Estatut?
Nosaltres som responsables només de les nostres decisions. ERC esta treballant molt seriosament i està fent una molt bona feina. Crec que tan Esquerra com nosaltres estem treballant amb un mateix objectiu que és el d'aconseguir un bon sistema de finançament. La resta són especulacions de gent que no és de la direcció d'ERC, i jo no entraré en els problemes interns d'Esquerra.