Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956), llicenciat en ciències econòmiques i empresarials. Arriba al Govern de Jordi Pujol el 1995 com a conseller de Política Territorial i Obres Públiques. El 1997 passa a encapçalar la conselleria d'Economia i Finances. El 2001 és nomenat conseller de la Presidència, com a conseller en cap. Des de novembre de 2004 és el president de la federació nacionalista, i l'1-N es presentarà a les eleccions per segona vegada. Totes les enquestes donen a CiU la victòria en escons. Què ha après CiU després de passar tres anys a l'oposició?
Des de l'oposició, el que ha demostrat Convergència i Unió és que era capaç de defensar el país exactament igual com si haguéssim estat al Govern. Per exemple, tot el lideratge de l'Estatut el vam haver de fer nosaltres, tot i què lògicament no ens tocava perquè estàvem a l'oposició. Però nosaltres sempre hem procurat posar els interessos del país per davant dels interessos del partit. I això ho hem pogut demostrar moltíssimes vegades des que es va fer el tripartit. I aquesta és una lliçó important que hem après.

El fet que el Govern de Catalunya integrat per PSC, ERC i ICV hagi tingut problemes interns fins al punt que el president de la Generalitat hagi expulsat un dels seus socis els aplanava el camí per fer feina d'oposició...
És evident que el desgavell del tripartit ens ha afavorit des d'un punt de vista electoral, ho han fet tan malament que ells mateixos s'han creat problemes molt importants. I el ciutadà ho ha percebut, i hi ha moltes persones a Catalunya que no volen un altre tripartit, encara que sigui amb un altre candidat. Però també hi ha hagut mèrits de la pròpia CiU en aquesta tasca d'oposició, perquè hem estat en tot moment al peu del canó, hem treballat molt dur, no hem deixat passar-ne ni una, i és clar, tot això també té el seu premi.

El compromís que CiU ha signat davant de notari respecte a les relacions de la federació nacionalista amb el PP, també inclou Madrid? Ja hi ha alguna enquesta que dóna majoria suficient per tornar a governar als populars.
No hi ha cap compromís de CiU respecte a les relacions amb el PP a Madrid. Nosaltres ens hem compromès a Catalunya a governar en unes determinades condicions, entre les quals hi ha la de no mantenir pactes estables i permanents amb el PP de Catalunya.

Per això de la política del "peix al cove"?
Amb un govern de Madrid, que et pot agradar més o menys, com a mínim hi has de negociar si és que pretens defensar els interessos de Catalunya. No pot resultar confús per al ciutadà, que CiU rebutgi un partit a Catalunya però deixi portes obertes a Espanya? Ara són les eleccions catalanes i ens comprometem a Catalunya. Quan arribin les eleccions espanyoles ja ens comprometrem amb allò que considerem oportú. Ara no estem parlant de negociació a Madrid, sinó de la tria d'un president i d'un Parlament a Catalunya.

En el cas de Catalunya, vostè sempre utilitza la frase "no mantindrem pactes estables i permanents amb el PP". No exclou acords puntuals al Parlament de Catalunya?
Si és un suport puntual vol dir que seria de tant en tant, no? I de "tant en tant" no és "estable i permanent", oi? El PP també ha votat lleis del tripartit.

En quines matèries creu que un hipotètic govern de CiU en minoria es podria entendre amb el PP?
No ho sé, perquè en aquests moments no tenim cap propòsit de governar amb ells. Si durant la legislatura hi ha alguna llei en concret on el PP hi vulgui intervenir i hi vulgui fer alguna aportació, nosaltres sempre deixarem la porta oberta. El que ja hem deixat clar és que nosaltres amb qui no governarem de manera estable és amb el PP, no serà en cap cas el soci de referència.

Si no acaben de tancar la porta al PP espanyol, és perquè CiU pensa que d'aquí al 2008 els populars canviaran d'actitud i podran reprendre les relacions que mai no han acabat de trencar?
Encara queda un any i mig per a les eleccions espanyoles. Però dubto que el PP modifiqui molt la seva actitud, perquè està en un posicionament molt radical, molt agressiu, utilitzant Catalunya constantment per servir els seus propòsits electorals i de partit. Francament, em sembla complicat que el PP, amb el senyor Acebes, el senyor Zaplana i companyia a la direcció puguin canviar massa aquesta estratègia.

Com hauria de ser el PP perquè CiU el tornés a posar sobre la taula com a possible aliat?
El que volem és un PP més centrat, més moderat i més dialogant, però ja es pot veure que aquesta definició no s'ajusta al comportament que està tenint aquest partit.

En el debat de divendres passat a TV3 es podria dir que tots van anar contra CiU, fins i tot el PP, i els exsocis del tripartit durant molta estona van fer pinya per defensar l'obra de Govern. Dóna per fet que si té majoria, es reeditarà un govern PSC-ERC-ICV?
De forma claríssima, tothom va interpretar aquest front comú. Si en un debat es posen d'acord, imagini's vostè si no ho faran per repartir-se el poder. Si sumen, immediatament apostaran per repetir.

La campanya electoral de CiU va començar amb una crítica un tant agressiva contra el PSC i ERC. És una aposta arriscada, tenint en compte que poden tancar-se portes per l'endemà de l'1 de novembre?
CiU no està fent una campanya agressiva, sinó atrevida, que no és el mateix. Una campanya agressiva voldria dir agressions verbals, dir-se el nom del porc, etc. Però simplement hem explicat veritats com un temple, que naturalment no agraden perquè ara molts desitjarien no haver comès tants errors. Des de CiU estem recordant als ciutadans de Catalunya què ha significat el tripartit.