Barcelona · Maria Badia té una llarga experiència com a eurodiputada pel PSC al Parlament Europeu  i afronta per primer cop la responsabilitat de ser cap de llista. Badia, que tem especialment una baixa participació, creu que la confrontació de models és bàsica per mobilitzar l'electorat.


Que s'hi va a fer a Europa?
S'hi va a defensar aquelles coses que afecten les vides dels ciutadans de Catalunya i d'arreu d'Europa.  Al Parlament Europeu hi decidim el 70% de les polítiques que després s'implementen en els Estats i en els governs autonòmics i locals. Hi anem a legislar sobre aquelles lleis que després faran els ciutadans més o menys feliços.

Que hi pot aportar el PSC que no aporti un altre partit?
Si ens comparem amb el PP és evident que presentem un altre model. En aquestes eleccions s'hi confronten principalment dos models, el neoliberal, que és qui ha originat aquesta crisi econòmica i social que estem vivint i que és aquell que defensen Bush, Berlusconi o Aznar, i el model socialdemòcrata, que és un model que aposta per una major regulació del mercat, on aquest està al servei dels ciutadans. Aquest seria el model d'Obama, Zapatero o en el seu temps, de Felipe González.

I en clau catalana?
CiU va normalment amb el grup liberal on es trobarà amb uns companys de grup que defensen un model econòmic proper al PP. Si parlem d'ERC, se'n va a formar part d'un grup molt reduït des del qual es fa molt difícil tirar projectes endavant. Amb ICV compartim moltes coses del model econòmic i social. La diferència és que nosaltres volem ser un partit de govern també a Europa.

En aquestes eleccions s'hi confronten principalment dos models, el neoliberal, que és qui ha originat aquesta crisi, i el socialdemòcrata

s possible capgirar la majoria conservadora que hi ha actualment al Parlament Europeu?
s possible, però per això cal que la gent vagi a votar. Si no anem a votar no canviarem res, per què generalment la dreta quan sap que s'hi juga alguna cosa important és mobilitza. Si arribem a un 45-50% de participació es pot donar el canvi i per tant hem de ser capaços de crear una gran confrontació de models. Altres partits han volgut crear aquesta confrontació, però ho han fet de forma errònia, pensant en clau nacional i parlant de coses que no tenen solució al Parlament Europeu.

Creu que només amb la confrontació es possible arribar a aquests índex de participació?
Sí. El problema a les europees és que sovint no pots identificar una cara que representi cada un dels models i això fa més difícil la confrontació. Espero que això es pugui modificar aviat i que cada un dels models tinguin una cara que les lideri.

Quins canvis suposa ser per primera vegada cap de llista pel PSC?
Jo crec que pel que fa a treballar serà més o menys el mateix.  Però ara s'hi afegeix la responsabilitat de ser la cara visible que el PSC ha escollit per aquestes llistes. En aquests moments el ressò del que jo pugui dir és molt més gran que abans. Però aquesta és una responsabilitat que accepto amb molt de gust.

I per què el canvi es fa justament ara?
El senyor Obiols va manifestar el seu desig de no seguir un altre any a primera línia ja que està molt enfeinat amb el projecte de la Causa Comuna. Ell va proposar a la direcció del partit que la persona que el succeís fos jo i el partit ho va acceptar.

Estic convençuda que els candidats d'ERC i CiU patiran desorientació

Creu que el factor femení pot haver estat clau en la seva elecció?
Si, de fet el senyor Obiols ja va dir que no ens podríem permetre anar una altre vegada a unes eleccions en què tots els candidats fossin homes. Tot i que penso que el que ells han valorat no és tan sols el fet de ser dona sinó la meva experiència de treball al Parlament Europeu. El funcionament de les institucions europees és molt complex i tardes un temps en saber com has de treballar. Jo crec que és important que la gent que els partits envien a Brussel·les siguin coneixedores de la institució.

Per tant creu que els candidats d'ERC o de CiU poden patir aquesta desorientació?
Sí, n'estic convençuda que patiran. L'altre dia comentàvem amb l'Ignasi Guardans arrel de la seva nova responsabilitat, com en les anteriors eleccions tant nosaltres com ell, com en Raül Romeva, teníem un cert bagatge en la institució. Pel que jo sé, els candidats d'ERC i CiU s'estrenen al Parlament Europeu, i un d'ells en política i tot. Així que n'hauran d'aprendre.

ZP ha fet incidència en la importància que tenen per el PSOE aquests propers comicis. Creus que la recent crisi de Govern pot suposar un desgast?
Jo no ho veuria així. Tot depèn de si podem centrar-nos en els temes europeus o no.  Jo en tot cas el que tinc clar es que des del PSC hem de parlar del que anem a fer a Brussel·les. Crec que fem un mal favor als ciutadans si ens dediquem a altres coses. Totes les coses tenen el seu lloc on s'han de negociar o s'han de fer avançar. Si tu portes unes polítiques a un lloc on això no es pot decidir, fas perdre el temps. Ja arribarà el moment de plantejar les eleccions catalanes.

Quins són els seus reptes principals per aquesta legislatura i com els afronta?
Per descomptat el repte principal es trobar una sortida la crisi i a l'atur. Tothom està convençut que el model neoliberal, que ens ha portat a aquesta situació, està esgotat i necessita un canvi.  Quan sortim de la crisi hi haurà una nova manera de governar que nosaltres esperem que derivi en un mercat més controlat en què els serveis públics estiguin blindats. Entrant en qüestions més concretes jo ja he dit moltes vegades que jo vaig a Europa a lluitar per la igualtat d'oportunitats. 

Les relacions entre PSC i PSOE no passen pel seu millor moment,  la confrontació d'interessos dificulta el treball conjunt de la candidatura europea?
No crec que hi hagi diferents interessos. Hem de trobar la manera d'arribar a bon port en les negociacions que ara mateix estan actives, respectant l'Estatut i els compromisos i tenint en compte al mateix temps la situació de crisi que vivim. Segons a qui sento parlar diuen que la solució està molt a prop i en canvi els meus companys del PSC no ho veuen tan proper. En tot cas això es una qüestió molt concreta que te a veure amb el Govern de Catalunya i amb el seu autogovern. Però una cosa és Catalunya i una altre cosa són les eleccions europees. 

Què pot fer Catalunya per Europa?
Pel que fa a les polítiques socials o d'igualtat Catalunya pot exportar a Europa exemples de bones pràctiques. Ara podem tenir la satisfacció de dir que som nosaltres qui exportem polítiques a Europa. Catalunya és un país de cruïlla que ha anat integrant a tothom i per això tenim un bagatge d'integració molt gran. En el fons, la Unió Europea no deixa de ser una integració de països. I això nosaltres ho podem exportar molt bé.

I Europa per Catalunya?
La Unió Europea és la que ens ha de donar la solució a aquesta crisi. Els grans ponts que poden ajudar a canviar un sistema productiu és Europa. Nosaltres partim de la idea de que la millor manera de funcionar és el federalisme, és a dir, que allò que pugui decidir  un alcalde, que no ho faci la Generalitat, i que allò que pugui fer la Generalitat no ho faci el Govern d'Espanya. Però arribats aquí hi ha unes polítiques que només es poden fer des d'Europa ja que no tenen solució a un altre nivell.

Tothom està convençut que el model neoliberal, que ens ha portat a aquesta situació, està esgotat i necessita un canvi

La reivindicació catalana s'ha de dur al Parlament Europeu?
Un pot dur al Parlament Europeu les reivindicacions que li semblin. Una altra cosa és allò que un pensa que aconseguirà allà. Crec que els polítics hem de ser curosos per no generar més frustracions de les necessàries. Si un va allà per què vol que se'ns senti que se sàpiga que som una nació i tenim una llengua i cultura pròpia, està molt bé. Però anar al Parlament Europeu perquè allà ens resoldran els nostres problemes crea frustració ja que no ens els resoldran.

Del resultat del 7 de juny se'n podrà treure un primer esbós de la situació catalana de cara a les eleccions al Parlament del 2010?
Jo crec que no. Els ciutadans són llestos i saben el que estan votant a cada moment. Nosaltres podem fer les avaluacions que es vulguin quan hagin sortit els resultats, però els ciutadans saben perfectament que van a votar les eleccions europees. A mi el que em preocupa és que no hi vagin, per què això voldria dir que no tenen clar que aquests comicis són importants per ells.