Eliseu Climent (Llombai, 1940) és editor i activista cultural i nacional. Des de la dècada dels seixanta comença a treballar en diverses iniciatives que, més de quaranta anys després, l’han consolidat com una de les figures més valorades en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Climent ha impulsat projectes com l’editorial 3i4, Acció Cultural del País Valencià, el setmanari El TEMPS o l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Vilallonga. Aquest cap de setmana, coincidint amb la XXXV edició dels Premis Octubre, s’inaugura un projecte emblemàtic, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, a València. L’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) és més que un projecte personal de l’activista Eliseu Climent?
La meva implicació personal i emocional és claríssima, potser sóc la cara més visible de tot el projecte, però darrere meu hi ha moltes persones que hi han treballat i que cada dia s’hi hauran d’implicar de valent per fer més gran l’aposta. El Segle és la visualització del que significa afrontar un gran repte amb una gran eina, i això és vàlid per a tots els ciutadans dels Països Catalans.

Quin és aquest gran repte?
L’OCCC és una aposta ferma pel revifament de la cultura i la societat des d’una perspectiva nacional i de progrés. Hem d’esdevenir un element viu de cultura, com a seu d’entitats i com a centre d’activitats, i a la vegada, recuperem per a la ciutadania un edifici amb reconeguda rellevància històrica, artística i social. Per tant, no estem parlant d’un simple canvi de locals, sinó també d’un canvi de perspectiva i d’horitzó, ara tindrem uns objectius molt més agosarats.

En aquest horitzó, hi ha prou gent com per prendre el relleu a la tasca que vostè ha fet durant més de quaranta anys?
Jo tinc l'esperança que serà així. Les noves generacions tindran un paper clau en el futur de l’OCCC, hauran de prendre el relleu i seguir treballant perquè tinguem uns Països Catalans lliures i pròspers.

La societat valenciana tenia necessitat d’un centre cultural d’aquestes característiques?
És evident que sí, cal sacsejar la ciutat i retrobar l’avantguarda de la cultura catalana, que va molt més enllà del món estrictament nacionalista, inclou també tota la societat valenciana de progrés. De fet, l’OCCC ha estat mpulsat per Acció Cultural del País Valencià i la Institució Cívica Joan Fuster, dins de la qual hi ha l’Assemblea de Regidors, amb participació de regidors de tots els partits excepte el PP.

El camí no haurà estat fàcil, tenint en compte que els projectes que s’impulsen a la ciutat de València des d’una perspectiva nacional i de progrés tenen assegurat el rebuig institucional. Amb quines dificultats s’han trobat per remodelar El Segle?
De traves administratives, totes les que vulgui i més. El mateix Eduardo Zaplana ens va denegar la possibilitat de comprar l’edifici a través de l’Acció Cultural del País Valencià, que pel fet de ser una fundació, podia acollir-se a unes desgravacions fiscals que atorga la llei protectora de fundacions del País Valencià. Aleshores vam haver de fer la compra a través de la Institució Cívica Joan Fuster. Pel fet de ser una associació i no una fundació, hem hagut d’assumir un sobrecost de 132.800 euros.

L’alcaldessa de València, Rita Barberà, tampoc no deu haver rebut el naixement de l’OCCC amb entusiasme...
Jo diria que no... De fet, fa dos anys que demanen a l’Ajuntament el permís d’activitats per al Centre i encara no el tenim. Tot i així, no ens hem aturat i ja hem començat a funcionar.

Així, serà un espai on es podrà parlar clar i català, per entendre’ns.
Doncs sí. Penseu que al País Valencià, el simple plantejament del fet nacional català està abocat a la polèmica i a la convulsió instigada per molts sectors, i a València encara més. Aquesta ciutat necessitava un centre que bategui amb prou força com per mirar d’aturar les rèmores dels governs de Madrid i dels quintacolumnistes que intenten desnacionalitzar la ciutat. Perquè saben que si desnacionalitzen València, tenen molta feina guanyada.

Un govern del PSPV amb els aliats d’esquerres que finalment puguin arribar a acords, seria garantia de resolució de qüestions cabdals en els àmbits cultural, nacional i lingüístic del País Valencià?
És evident que el PSPV, quan era al Govern va tenir l’oportunitat de fer avançar molt el país en aquestes qüestions, però els resultats van ser molt minsos. Els socialistes no van fer la feina, tot i que van tirar endavant alguna llei positiva. És molt probable que si el PSPV vol desbancar el PP en les properes eleccions necessiti el suport de les forces polítiques que se situen a la seva esquerra nacional. Aquesta “dependència” permetria a aquests partits pressionar a l’alça les propostes dels socialistes en aquests àmbits. Però caldrà veure què passa, tot està molt obert.

Suposant que finalment es produeixi un acord entre el Bloc i EUPV i els Verds, i potser ERC, per fer un front comú que doni suport al PSPV, vostè és optimista respecte a les perspectives de canvi al País Valencià?
Fa sis mesos no li hauria contestat amb optimisme, però avui crec que ara la qüestió està més encarrilada. D’entrada, sembla que Zapatero s’està implicant més en aquest canvi, amb una actitud força més oberta. El PSPV en tindria prou amb un parell o tres de diputats més, sempre i quan les forces que se situen a la seva esquerra nacional finalment es posin d’acord per fer una coalició electoral. Per tant, per poder fer fora el PP de la Generalitat és fonamental que els socialistes valencians s’espavilin, que les forces nacionalistes, que representen més de 300.000 vots, s’uneixin i que Zapatero jugui a fons aquesta carta.